pàgina 1 segon d'eso

exercicis de reforç

examen 1 i correcció

mapes conceptuals

taula dels estats físics

examen 2 i correcció

càlculs de densitats (1)

----------------------------------------------------

pàgina 2

exercicis de punts de fusió i d'ebullició

examen 3 i correcció

càlculs de densitats (2)

examen de recuperació i correcció

----------------------------------------------------

pàgina 3

examen 4 i correcció

activitat: Un model per a la matèria

activitat: Elements químics

taula de dissolucions

exercicis de recuperació dels elements químics (pdf)

examen 5 i correcció

exer. de recup. de compostos i elements, matèria heterogènia i homogènia, i solubilitat (pdf) i correcció (pdf)

act. complementàries de forces (pdf)

----------------------------------------------------

pàgina 4

activitat: El mòdul lunar del programa Apol·lo

exercicis de càlculs de pressions (pdf) i correcció (pdf)

examen 6 i correcció

exercicis recuperació velocitat (pdf) i correccions (pdf1 i pdf2)

----------------------------------------------------

pàgina 5

exercicis de treball d'una força (pdf) i correcció (pdf)

exercicis d'energia cinètica (pdf) i correcció (pdf)

examen 7 i correcció

programació exam. suficiència (pdf)

examen de suficiència (pdf) i correcció

----------------------------------------------------

cienciesnaturals.com

Segon d'eso (ciències experimentals) curs 2003-2004

Relació d'activitats complementàries, exercicis de reforç i annexos (documents en format gif, html i pdf) -3- [tornar enrere]

· Examen 4 [pdf] - correcció [pdf]

· Exercicis complementaris 9 - (gener 2004) - Lectures i qüestions:

1) Un model per a la matèria [pdf]

<<Sabem que la matèria es pot presentar en estat sòlid, líquid i gasós, i que les propietats dels gasos, dels líquids i dels sòlids són diferents. Els sòlids i els líquids mostren una aparença macroscòpica de continuïtat; però són realment continus en el seu interior? I els gasos?

Per respondre aquestes qüestions, els científics construeixen o s'imaginen models. Aquests models intenten representar els trets més fonamentals de la matèria a nivell microscòpic. Per exemple, en el model corpuscular de la matèria ens imaginem la matèria formada per corpuscles (o partícules). Com que en el moment de fer aquesta proposició no estem segurs de la seva validesa, d'aquestes propostes en diem hipòtesis.

Perquè un model sigui acceptat com a bo, cal que puguem explicar a través d'ell les propietats o els fenòmens que considerem; així, el model corpuscular de la matèria hauria de poder explicar les propietats generals dels gasos (són poc densos i es poden comprimir fàcilment), dels líquids (tenen un volum definit, forma variable i poden fluir) i dels sòlids (volum definit, formes regulars, densitat alta).
Quan la comunitat de científics accepta un model, el conjunt d'hipòtesis proposades s'anomena teoria; per això, actualment parlem de la teoria corpuscular de la matèria. Segons aquesta teoria la matèria està formada per partícules o per corpuscles molt petits, tan petits que ni tan sols es poden veure amb el microscopi més potent. Aquestes partícules, de vegades se les anomena àtoms i, d'altres, molècules.

En els gasos les partícules estan molt separades entre elles. Entre partícula i partícula no hi ha res; és a dir, hi ha el buit. A més, les partícules que formen els gasos estan en continu moviment. Aquest moviment és a l'atzar, és a dir, que es produeix en qualsevol direcció. Les partícules xoquen entre elles i això les fa canviar constantment de direcció i velocitat.
La velocitat amb què es mouen les partícules d'un gas augmenta amb la temperatura; així augmenten el nombre de xocs de les partícules contra les parets del recipient i, per tant, augmenta la pressió del gas.

La idea que els gasos estan formats per partícules en moviment és també aplicable als líquids. Tanmateix els líquids tenen propietats diferents dels gasos i, per tant, algunes de les propietats de l'estat líquid han de ser diferents: tenen un volum definit i la densitat és molt més gran que la dels gasos.
El caràcter condensat dels líquids requereix suposar que hi ha forces d'atracció entre les partícules que els constitueixen, forces que impedeixen que les partícules puguin separar-se molt unes de les altres. El moviment de les partícules d'un líquid és restringit, però és suficient perquè grups de partícules puguin desplaçar-se uns respecte dels altres i, en conseqüència, perquè el líquid en el seu conjunt pugui fluir.

Els sòlids estan formats per partícules molt pròximes, ordenades i que ocupen unes posicions fixes; així, l'únic moviment que tenen les partícules d'un sòlid és el de vibració al voltant d'una posició fixa. La proximitat i l'ordenació de les partícules són degudes a l'existència de forces d'atracció molt intenses entre elles. Quan augmenta la temperatura d'un sòlid augmenta la vibració de les seves partícules.>>

Qüestions:

a) A partir de la teoria corpuscular de la materia, feu una interpretació teòrica de les propietats principals dels gasos.
b) Quan inflem els pneumàtics del cotxe n'augmenta la pressió. Proposeu una explicació segons el model corpuscular dels gasos. [ajuda]
c) Els líquids tenen un volum definit; quina n'és la causa?
d) Com podem explicar teòricament que els líquids i els sòlids augmentin de volum quan augmenta la temperatura?
e) Quines són les diferències essencials entre el comportament de les partícules d'un gas, d'un líquid i d'un sòlid? [ajuda]

2) Elements químics

<<Alguns elements com l'oxigen, el nitrogen, el carboni, el sofre o l'or, per exemple, els podem trobar a la natura en estat natiu, però la majoria es troben combinats amb altres elements formant els compostos. La majoria són sòlids (ferro, magnesi, coure, platí, silici...) alguns són líquids (brom i mercuri) i uns altres són gasos (argó, clor, hidrogen, nitrogen, oxigen...). Els elements químics es classifiquen en dos grans grups: metalls (70) i no-metalls; entre els metalls podem trobar-ne de lleugers com el liti, el potassi o el calci; de dúctils com el ferro, el coure, el platí o l'or; de fràgils com el crom, el titani o el manganès; i metalls amb punt de fusió baix com l'alumini, el mercuri o el plom, entre d'altres.>>

Qüestions:

a) Quines són les propietats dels no-metalls? I les dels metalls?
b) Què és un metall dúctil?
c) Quins són els símbols de l'estany, el manganès, el mercuri, el titani o el platí?
d) En aquest gràfic hi ha representats deu elements químics ordenats segons la densitat i el punt de fusió. Si tenim en compte que la densitat de l'or és 19,3 g/cm3 i el seu punt de fusió 1.064ºC, assenyaleu quines propietats hi ha representades en els eixos del gràfic, i raoneu quin punt, dels indicats amb les lletres a, b i c, correspon a un metall amb punt de fusió baix; quin correspon a un no-metall i quin, a un metall dúctil. [ajuda]
e) Segons el paràgraf anterior, assenyaleu una propietat dels elements que ocupen les posicions de la taula periòdica adjunta, numerades de l'u al cinc.

· Exercici complementari 10 - (febrer 2004) - A partir d'aquesta taula de dissolucions, proposeu exemples d'aliatges, de solucions líquides i de solucions de sòlids i líquids diferents de les de la taula.

· Exercicis de recuperació dels elements químics en format pdf (març de 2004) - correcció

· Examen 5 - correcció

· Exer. de recup. de compostos i elements, matèria heterogènia i homogènia, i solubilitat (pdf)

· Activitats complementàries de física (1) en format pdf: exercici 1 (taula d'unitats de massa i pes) i exercici 2 (determinació de forces resultants) i solucions (1 i 2):

més activitats


inici pàgina
tornar a la pàgina principal


podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2004 Xavier Varela