|
cienciesnaturals.com  Primer d'eso (ciències experimentals) curs 2003-2004 Relació de materials complementaris (2) [tornar enrere]  · Activitat "Estudi de la part visible d'una planta": Relació de característiques que obrservarem en diferents exemplars del jardí de l'institut:
· Activitat "De què s'alimenten els vegetals?": El científic i metge flamenc Jan Baptista Helmont (1577-1644) pensava que si una planta creix en un recipient que conté terra, aquesta terra ha d'anar perdent pes perquè és l'aliment que es va incorporant a la planta. El pes perdut per la terra és el que ha guanyat la planta. I per comprovar-ho va fer la investigació següent, explicada pel mateix Jan B. Helmont: "Vaig agafar un recipient de terrissa on hi havia 100 kg de terra ben eixuta, i vaig plantar-hi un esqueix de salze que pesava 2,5 kg. Es va mantenir la terra sempre prou humida i es va evitar que hi arribés pols ambiental. Després de 5 anys es va treure l'arbre del recipient i es va tornar pesar. El resultat va ser que l'arbre pesava 84 kg i 590 g. Com que l'arbre havia pesat 2,5 kg en començar la investigació, el guany net estava al voltant dels 82 kg. Segons les idees actuals (les del segle XVII) la terra hauria d'haver perdut els 82 kg que havia augmentat el pes de la planta. Per això vaig eixugar ben bé la terra i la vaig pesar, el resultat fou 99,5 kg. És a dir, mentre que la terra havia perdut vora 0,5 kg, la planta n'havia augmentat més de 80. De quin material s'han format els 82 kg de fusta i arrels? Jo crec que només ha pogut ser de l'aigua." Qüestions:
-versió en format pdf- · Examen 3 [pdf] - correcció [pdf] · Activitat "Quants anys viuen els arbres?": [pdf]  La vida d'un arbre varia molt segons l'espècie. Hi ha pins, com el pi pinyer, amb un creixement ràpid, que pot viure fins a quatre-cents anys; el pi roig, de creixement mitjà, pot viure fins a quatre o cinc-cents anys i el pi negre, que creix lentament, viu uns dos-cents anys, tanmateix hi ha exemplars que poden arribar als sis-cents. El pi blanc oriental americà, fins a cinc-cents, mentre que la majoria de pins americans només arriben fins a la meitat d'aquests períodes, és a dir, entre els dos-cents i els dos-cents cinquanta anys. Aquí al nostre país, el pi blanc, amb un creixement mitjà, pot arribar als 150-180 anys i el pi insigne, de creixement ràpid, 150 anys. Val a dir, però, que hi ha uns pins a les altes muntanyes del sud-oest dels EE.UU., els Pinus longaeva [imatge], que creixen molt lentament i no s'arriben a fer mai gaire grossos, però que sobrepassen els quatre mil anys. L'espècimen més vell té uns quatre mil vuit-cents anys! Un faig, arbre de creixement lent però que té un creixement ràpid entre els 10 anys i els 125, pot viure entre tres i quatre-cents anys. Un avet, també quatre-cents anys. Els avets creixen lentament però ho fan ràpidament entre els 20 i els 50 anys. L'alzina, arbre mediterrani de creixement lent pot viure entre cinc i vuit-cents anys; en canvi, la surera, de creixement ràpid, només viu entre 150 i 200 anys. Els castanyers, arbres de creixement mitjà, viuen entre quatre-cents i mil anys. El pollancre que té creixement ràpid viu uns dos-cents anys, i el plàtan, també de creixement ràpid, uns tres-cents. En canvi, hi ha bedolls que només viuen uns 50 anys. Exercicis:
· Document pdf: algunes plantes ornamentals del jardí de l'IES Bisbe Sivilla de Calella. · Activitat: característiques generals dels principals grups de vertebrats (pdf) · Activitat: les categories taxonòmiques (pdf)
© 2004 Xavier Varela |
