cienciesnaturals.com

Primer d'eso (ciències experimentals) curs 2004-2005

Activitats complementàries (1)

· Activitat 1: "Estudi de la part visible d'una planta":

Relació de característiques que obrservarem en diferents exemplars del jardí de l'institut:

a) Quin tipus de planta estem observant?

arbre - arbust - herba - (justifiqueu la resposta)

b) Com és la tija? Quin color té? Hi ha ratlles o marques de diferent color? Com són?

c) Aspectes de la fulla: amb pecíol o sense; forma del limbe (simple, sencera o amb divisions - composta, amb folíols) el·líptica, estreta i allargada, d'agulla, de llança, arrodonida, ovalada (...); colors del limbe (anvers i revers) i vora del limbe (sencera, serrada, dentada, lobulada); disposició de les fulles a les branques. Caldrà dibuixar una fulla i un tros de branca per reconèixer la vora del limbe i la disposició de les fulles a les branques.

d) Mides de les fulles: amplada i longitud.

e) Les fulles tenen pèls? Tenen espines? A on?

f) Quines estructures (fulles, branques...) i quines característiques (les cares d'una fulla, les vores del limbe...) heu observat amb la lupa binocular? Recordeu que heu de dibuixar-les.

 

 

Exercicis:

 

1.1.- A partir dels enllaços externs d'aquesta activitat definiu els conceptes següents:

- mata o matoll

- herba vivaç

- folíols

1.2.- Quin arbre és el de la fotografia següent? -tingueu en compte que n'hi ha un exemplar en el jardí de l'institut- Feu-ne una descripció per escrit i comenteu l'interès econòmic que té aquesta espècie.

 

Foto: Ulf Liedén

· Activitat 2: "De què s'alimenten els vegetals?":

El científic i metge flamenc Jan Baptista Helmont (1577-1644) pensava que si una planta creix en un recipient que conté terra, aquesta terra ha d'anar perdent pes perquè és l'aliment que es va incorporant a la planta. El pes perdut per la terra és el que ha guanyat la planta. I per comprovar-ho va fer la investigació següent, explicada pel mateix Jan B. Helmont:

"Vaig agafar un recipient de terrissa on hi havia 100 kg de terra ben eixuta, i vaig plantar-hi un esqueix de salze que pesava 2,5 kg. Es va mantenir la terra sempre prou humida i es va evitar que hi arribés pols ambiental. Després de 5 anys es va treure l'arbre del recipient i es va tornar pesar. El resultat va ser que l'arbre pesava 84 kg i 590 g. Com que l'arbre havia pesat 2,5 kg en començar la investigació, el guany net estava al voltant dels 82 kg. Segons les idees actuals (les del segle XVII) la terra hauria d'haver perdut els 82 kg que havia augmentat el pes de la planta. Per això vaig eixugar ben bé la terra i la vaig pesar, el resultat fou 99,5 kg. És a dir, mentre que la terra havia perdut vora 0,5 kg, la planta n'havia augmentat més de 80. De quin material s'han format els 82 kg de fusta i arrels? Jo crec que només ha pogut ser de l'aigua."

Qüestions:

a) Si tenim en compte que en el segle XVII es creia que només hi havia quatre elements bàsics: aire, aigua, terra i foc, què volia demostrar Jan B. Helmont amb aquest experiment?

b) En les ciències naturals tots els experiments serveixen per comprovar una suposició teòrica que anomenem hipòtesi. Els resultats d'un experiment ens diuen si la hipòtesi és correcta o no; això és la conclusió. Quina va ser la conclusió de l'experiment de Jan B. Helmont?

c) Com explicaríem actualment els resultats de l'experiment de Jan B. Helmont?

· Activitat 3: "Quants anys viuen els arbres?": [pdf]

La vida d'un arbre varia molt segons l'espècie. Hi ha pins, com el pi pinyer, amb un creixement ràpid, que poden viure fins a quatre-cents anys; el pi roig, de creixement mitjà, pot viure fins a quatre o cinc-cents anys i el pi negre, que creix lentament, viu uns dos-cents anys, tanmateix hi ha exemplars que poden arribar als sis-cents. El pi blanc oriental americà, fins a cinc-cents, mentre que la majoria de pins americans només arriben fins a la meitat d'aquests períodes, és a dir, entre els dos-cents i els dos-cents cinquanta anys. Aquí al nostre país, el pi blanc, amb un creixement mitjà, pot arribar als 150-180 anys i el pi insigne, de creixement ràpid, 150 anys. Val a dir, però, que hi ha uns pins a les altes muntanyes del sud-oest dels EE.UU., els Pinus longaeva [imatge], que creixen molt lentament i no s'arriben a fer mai gaire grossos, però que sobrepassen els quatre mil anys. L'espècimen més vell té uns quatre mil vuit-cents anys!

Un faig, arbre de creixement lent però que té un creixement ràpid entre els 10 anys i els 125, pot viure entre tres i quatre-cents anys. Un avet, també quatre-cents anys. Els avets creixen lentament però ho fan ràpidament entre els 20 i els 50 anys. L'alzina, arbre mediterrani de creixement lent pot viure entre cinc i vuit-cents anys; en canvi, la surera, de creixement ràpid, només viu entre 150 i 200 anys. Els castanyers, arbres de creixement mitjà, viuen entre quatre-cents i mil anys. El pollancre que té creixement ràpid viu uns dos-cents anys, i el plàtan, també de creixement ràpid, uns tres-cents. En canvi, hi ha bedolls que només viuen uns 50 anys.

Exercicis:

3.1.- Fixeu-vos en el gràfic adjunt i identifiqueu les espècies d'arbres que corresponen a les diferents columnes: A, B, C, D i E. Tingueu en compte que en l'eix d'ordenades s'ha representat la longevitat màxima en anys.

 

3.2.- Confeccioneu un segon gràfic de barres, com l'anterior, que ens representi la longevitat màxima dels pins del nostre país. Pinteu les barres de colors diferents per indicar el tipus de creixement (lent, mitjà o ràpid).

3.3.- Classifiqueu totes les espècies d'arbres anomenades en el text anterior en els grups següents: Gimnospermes i Angiospermes.

· Document: algunes plantes ornamentals del jardí de l'IES Bisbe Sivilla de Calella (pdf)

· Examen 1 - correcció

[més materials]

inici pàgina

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2004-05 Xavier Varela