|
cienciesnaturals.com
Microorganismes i malalties infeccioses
Textos complementaris del tema 4
1.- Algunes malalties víriques (2)
1.4.- La Sida
La síndrome d'immunodeficiència adquirida (Sida)
és un trastorn del sistema immunitari de l'organisme provocat
pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Es coneixen
dos tipus d'aquest virus: VIH-1 i VIH-2, el qual té una
difusió i capacitat patògena més limitada.
Els primers casos de Sida es recolliren a l'any 1981 a San Francisco
(EUA). Els trets comuns eren: sexe masculí, comportament
homosexual i que tots ells voltaven els trenta anys. Actualment
la sida es dóna arreu del món però hi ha
diferències geogràfiques importants; així,
per exemple a Estats Units i Europa predominen els afectats de
gènere masculí, i, molts són consumidors
de drogues per via parenteral o persones homosexuals; en canvi,
a l'Àfrica predominen els afectats heterosexuals.
Els mecanismes de transmissió són els següents:
- Les relacions sexuals (semen i secrecions vaginals)
- El contacte sanguini: transfusions, recepció de productes
plasmàtics, empelt d'òrgans, ús compartit
d'agulles o xeringues i accidents percutanis.
- El contacte materno-filial durant l'embaràs i el part.
El període d'incubació és desconegut.
En els adults s'estima que pot arribar fins a deu anys, i en
els nens al voltant dels divuit mesos. Segons dades prou confirmades,
la proporció d'infectats que pot desenvolupar la Sida
és del 50% transcorreguts uns deu anys de la infecció.
L'alteració del sistema immunitari suposa la deficiència
de la immunitat cel·lular que facilita el desenvolupament
d'infeccions oportunistes greus i determinats tumors que acaben
provocant la mort.
La capacitat de transmissió de la Sida no es coneix amb
precisió, de totes maneres, se suposa que és màxima
quan hi ha una concetració més elevada de virus
a la sang i els teixits, al principi de la infecció i
quan l'afectat ha evolucionat cap a la malaltia.
Els mètodes diagnòstics utilitzats són els
que permeten la detecció d'anticossos específics.
La majoria dels infectats ja han desenvolupat anticossos específics
als tres mesos, però en alguns casos la seroconversió
es produeix als sis mesos o més tard. Durant aquest període,
anomenat "finestra" i que transcorre des de la infeció
fins a la seroconversió, l'únic procediment diagnòstic
és la detecció d'antigen o el cultiu del virus.
Actualment hi ha diverses vacunes en fase d'experimentació.
En absència d'una vacuna eficaç, avui, les mesures
de prevenció són les que eviten l'exposició
al virus de la Sida; les principals mesures serien:
- Absència de relacions sexuals amb persones infectades,
o la reducció del risc de contagi evitant les pràctiques
que comporten lesions, erosions o traumatismes, i utilització
adequada del preservatiu. La protecció que pot obtenir-se
amb l'ús del preservatiu és molt considerable.
- La promiscuïtat sexual sense protecció comporta
una probabilitat més gran d'entrar en contacte amb una
persona infectada.
- No compartir agulles, xeringues, ni instruments que entren
en contacte amb la sang. Cal utilitzar material d'un sol ús
o convenientment esterilitzat.
- El personal sanitari ha de pendre les anomenades "precaucions
universals" amb independència del coneixement de
l'estat serològic dels pacients, perquè encara
que el risc de contagi per als professionals és molt baix,
no és nul.
- Les persones que pertanyen als grups de risc (heroïnòmans,
promiscuïtat heterosexual i homosexual) s'han d'abstenir
de donar sang encara que presentin serologies negatives perquè
poden trobar-se en període de "finestra".
Finalment, cal recordar que la informació i l'educació
per a la prevenció són altres recursos eficaços
de què disposa la societat per evitar l'expansió
de la malaltia. En aquest sentit feu un bot al web Sida.
Saber Ajuda.
Consulteu també aquí!
Tornar a les altres malalties víriques
Anar al qüestionari sobre la
Sida
Per més informació sobre la Sida, consulteu
a la xarxa:
Tornar a l'índex de Microorganismes
i malalties infeccioses
Tornar a la pàgina principal
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com
© 2000 Xavier Varela
|