cienciesnaturals.com

Microorganismes i malalties infeccioses

Activitats complementàries del tema 3

1.- Daktarin® Interpretació del prospecte d'un medicament.

Composició: crema: 1 gram conté: nitrat de miconazol 20 mg / excipient 1 g.
Pólvores: composició centesimal: nitrat de miconazol 2 g
excipient 100 g.

Propietats: el miconazol, el principi actiu de Daktarin, és un potent antifúngic d'ampli espectre provist, a més a més, d'activitat antibacteriana davant de cocs i bacils grampositius.

Indicacions: dermatofitosis o tinyes: Tinea pedis (peu d'atleta), T. corporis (tinya del cos), T. cruris (tinya del plec engonal), T. unguium (tinya de les ungles), T. barbae (tinya de la barba)
Afeccions provocades per llevats:
candidiasis o candidosis anal, vulvar i escrotal en nens i prematurs. Vulvovaginitis candidiàsica post-antibiòtica. Estomatitis. Candidiasi intertriginosa.

Posologia: afeccions cutànies
Crema: aplicar sobre la superficie afectada 1 o 2 vegades al dia.
Pólvores: empolvorar la zona afectada 1 o 2 vegades al dia. Es faran servir les pólvores preferentment en processos humits.
Totes dues formes farmacèutiques s'aplicaran entre 2 i 5 setmanes sense interrupció.
Afeccions unguials
Aplicar la crema una sola vegada al dia en l'ungla afectada, recobrint-la durant 24 hores amb una cura oclusiva no perforada. Retallar l'ungla afectada tant com sigui possible a mesura que aquesta es va separant de la seva matriu unguial.
Durada del tractament: de 2 a 6 mesos.

Contraindicacions: no s'han descrit.

Interaccions: no s'han descrit.

Intoxicació i el seu tractament: si tenim en compte que l'absorció del principi actiu a través de la pell és pràcticament nul·la (1%) i no hi ha possibilitat de que es produeixin intoxicacions.

Presentació: crema: tub de 40 g; pólvores: pot de 20 g.

Amb recepta mèdica.
Els medicaments s'han de mantenir fora de l'abast dels nens.

1.1.- Què és un excipient? I un principi actiu?
1.2.- Què és una substància antifúngica?
1.3.- Què són les micosis?
1.4.- Quina diferència hi ha entre les tinyes i les candidiasis?
1.5.- A quina part del nostre cos afecten les estomatitis?
1.6.- Què és el plec engonal?
1.7.- Quina quantitat de miconazol hi ha en un tub de 40 g?
1.8.- Què és la posologia?

2.- Lectura i confecció d'un resum: El mildiu ataca de nuevo -El hongo que causó hambrunas en el pasado retorna vengativo-

Una enfermedad vegetal llamada mildiu de la patata arrasó las plantaciones europeas de este tubérculo en 1845, provocando hambrunas históricas y llevando a la muerte por inanición a más de un millón de personas en Irlanda. Ahora, 150 años después, nuevas cepas agresivas de Phytophtora infestans, el hongo causante del mildiu de la patata, se están extendiendo rápidamente por todo el mundo. Las cepas son tan virulentas que, además de poder destruir una plantación en cuestión de días, son resistentes al metalaxyl, el único fungicida efectivo para mantener a raya la infección.
El hongo tiene su origen en el valle mejicano de Toluca y se presenta bajo dos formas, llamadas A1 y A2. Por razones mal comprendidas, la que salió de México a mediados del siglo diecinueve fue solamente A1, probablemente en alguna planta. La forma de luchar contra esta plaga ha consistido en la utilización conjunta de fungicidas y de medios biológicos (utilización de variedades del tubérculo más resistentes). Pero a principios de los años ochenta se comprobó que estaban aumentando mucho en Europa las pérdidas agrícolas relacionadas con P. infestans, al tiempo que se descubrían nuevas cepas formadas por hongos de los dos tipos.
Parece ser que A1 y A2 se reproducen asexualmente cuando se encuentran separados, pero si están juntos lo hacen sexualmente. Se sospecha que la reproducción sexual ha incrementado la variación genética, creando cepas insensibles a los potentes fungicidas y capaces de arrasar las defensas genéticas que pudieran tener las plantas infectadas. En las poblaciones asexuales pueden acumularse las mutaciones perjudiciales. Si durante los últimos cien años hubiese habido poca o ninguna inmigración y falta de recombinación sexual (entre A1 y A2), las cepas más antiguas y aclimatadas pudieran haberse vuelto cada vez menos agresivas, con el resultado de que se vieran desplazadas por otras más exóticas y virulentas.
Text adaptat de Roxanne Nelson: Investigación y Ciencia, septiembre de 1998 (pág. 26-27)


Per més informació, consulteu a la xarxa:

1.- Fongs de la pell
2.- Infeccions de fongs
3.- Fongs i "guerra biològica": el cas de Fusarium oxysporum


Tornar a l'índex de Microorganismes i malalties infeccioses


tornar a la pàgina principal
podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2000-04 Xavier Varela