|
cienciesnaturals.com
Microorganismes i malalties
infeccioses
Activitats complementàries del
tema 3
1.- Daktarin®
Interpretació del prospecte d'un medicament.
Composició: crema: 1 gram conté: nitrat
de miconazol 20 mg / excipient 1 g.
Pólvores: composició centesimal: nitrat de miconazol
2 g
excipient 100 g.
Propietats: el miconazol, el principi actiu
de Daktarin, és un potent antifúngic d'ampli espectre
provist, a més a més, d'activitat antibacteriana
davant de cocs i bacils grampositius.
Indicacions: dermatofitosis o tinyes: Tinea
pedis (peu d'atleta), T. corporis (tinya del cos),
T. cruris (tinya del plec engonal), T. unguium
(tinya de les ungles), T. barbae (tinya de la barba)
Afeccions provocades per llevats: candidiasis o candidosis anal, vulvar i escrotal en nens i
prematurs. Vulvovaginitis candidiàsica post-antibiòtica.
Estomatitis. Candidiasi intertriginosa.
Posologia: afeccions cutànies
Crema: aplicar sobre la superficie afectada 1 o 2 vegades al
dia.
Pólvores: empolvorar la zona afectada 1 o 2 vegades al
dia. Es faran servir les pólvores preferentment en processos
humits.
Totes dues formes farmacèutiques s'aplicaran entre 2 i
5 setmanes sense interrupció.
Afeccions unguials
Aplicar la crema una sola vegada al dia en l'ungla afectada,
recobrint-la durant 24 hores amb una cura oclusiva no perforada.
Retallar l'ungla afectada tant com sigui possible a mesura que
aquesta es va separant de la seva matriu unguial.
Durada del tractament: de 2 a 6 mesos.
Contraindicacions: no s'han descrit.
Interaccions: no s'han descrit.
Intoxicació i
el seu tractament:
si tenim en compte que l'absorció del principi actiu a
través de la pell és pràcticament nul·la
(1%) i no hi ha possibilitat de que es produeixin intoxicacions.
Presentació: crema: tub de 40 g; pólvores:
pot de 20 g.
Amb recepta mèdica.
Els medicaments s'han de mantenir fora de l'abast dels nens.
- 1.1.-
Què és un excipient? I un principi actiu?
- 1.2.-
Què és una substància antifúngica?
- 1.3.-
Què són les micosis?
- 1.4.-
Quina diferència hi ha entre les tinyes i les candidiasis?
- 1.5.-
A quina part del nostre cos afecten les estomatitis?
- 1.6.-
Què és el plec engonal?
- 1.7.-
Quina quantitat de miconazol hi ha en un tub de 40 g?
- 1.8.-
Què és la posologia?
2.- Lectura
i confecció d'un resum: El mildiu ataca de nuevo -El hongo que causó hambrunas en el pasado
retorna vengativo-
Una enfermedad vegetal
llamada mildiu
de la patata arrasó
las plantaciones europeas de este tubérculo en 1845, provocando
hambrunas históricas y llevando a la muerte por inanición
a más de un millón de personas en Irlanda. Ahora,
150 años después, nuevas cepas agresivas de Phytophtora
infestans, el hongo causante del mildiu de la patata, se
están extendiendo rápidamente por todo el mundo.
Las cepas son tan virulentas que, además de poder destruir
una plantación en cuestión de días, son
resistentes al metalaxyl, el único fungicida efectivo
para mantener a raya la infección.
El hongo tiene su origen en el valle mejicano de Toluca y se
presenta bajo dos formas, llamadas A1 y A2. Por razones mal comprendidas,
la que salió de México a mediados del siglo diecinueve
fue solamente A1, probablemente en alguna planta. La forma de
luchar contra esta plaga ha consistido en la utilización
conjunta de fungicidas y de medios biológicos (utilización
de variedades del tubérculo más resistentes). Pero
a principios de los años ochenta se comprobó que
estaban aumentando mucho en Europa las pérdidas agrícolas
relacionadas con P. infestans, al tiempo que se descubrían
nuevas cepas formadas por hongos de los dos tipos.
Parece ser que A1 y A2 se reproducen asexualmente cuando se encuentran
separados, pero si están juntos lo hacen sexualmente.
Se sospecha que la reproducción sexual ha incrementado
la variación genética, creando cepas insensibles
a los potentes fungicidas y capaces de arrasar las defensas genéticas
que pudieran tener las plantas infectadas. En las poblaciones
asexuales pueden acumularse las mutaciones perjudiciales. Si
durante los últimos cien años hubiese habido poca
o ninguna inmigración y falta de recombinación
sexual (entre A1 y A2), las cepas más antiguas y aclimatadas
pudieran haberse vuelto cada vez menos agresivas, con el resultado
de que se vieran desplazadas por otras más exóticas
y virulentas. Text adaptat de Roxanne Nelson: Investigación
y Ciencia, septiembre de 1998 (pág. 26-27)
Per més informació, consulteu
a la xarxa:
- 1.- Fongs
de la pell
- 2.- Infeccions
de fongs
- 3.- Fongs i "guerra biològica":
el cas de Fusarium
oxysporum
Tornar a l'índex
de Microorganismes i malalties infeccioses
- tornar a la pàgina
principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
© 2000-04 Xavier Varela
|