cienciesnaturals.com

Marc teòric de l'avaluació a l'eso

En els nous plantejaments de l'ensenyament secundari s'intenta donar resposta i cabuda a tot l'alumnat fins a 16 anys; per tant, l'acció educativa ha de tenir en compte les capacitats, els interessos, les habilitats i les necessitats de les noies i els nois. En aquests context doncs, l'avaluació és una eina educativa de primer ordre que s'ha d'adequar a les característiques de cada alumne.
Segons el Currículum de l'Educació Secundària Obligatòria (Àrea de Ciències experimentals - Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, maig 1993), avaluar significa recollir informació sobre els processos i resultats de l'aprenentatge que genera l'acció educativa.

Objectius de l'avaluació

• Proporcionar a l'alumnat informació perquè prengui consciència del seu procés d'aprenentatge.
• Proporcionar al professorat informació per revisar les programacions, les actuacions docents a l'aula i el funcionament del projecte curricular de centre (PCC).
• Proporcionar als pares o representants legals dels alumnes informació perquè coneguin el procés d'aprenentatge dels seus fills i de les seves filles.
• Proporcionar a l'administració educativa informació perquè revisi i reorienti el desenvolupament del disseny curricular.

Característiques de l'avaluació

• Avaluació contínua: l'avaluació ha d'emfasitzar en el desenvolupament del procés d'aprenentatge de l'alumnat. L'avaluació contínua implica l'observació sistemàtica (amb unes pautes clares i simples), el seguiment (descripció i interpretació) i la valoració de totes les activitats que realitza l'alumnat.
• Avaluació individualitzada i diversificada: l'avaluació ha d'acceptar l'existència de diferents ritmes i estils d'aprenentatge. L'avaluació serveix per detectar quines són les condicions de partida de cada estudiant a fi de poder mesurar el seu progrés i establir la qualificació de l'alumnat fent referència tant a la situació de partida com als objectius proposats. Les activitats d'avaluació han de ser variades i ajustades a la diversitat d'alumnes.
• Avaluació global: l'avaluació ha d'atendre tots els processos de pensament complex de l'estudiant, la maduració dels seus esquemes conceptuals, al desenvolupament de les seves capacitats procedimentals i a l'adquisició d'actituds, normes i valors. L'avaluació també ha de tenir en compte la programació de l'activitat docent, la metodologia emprada a l'aula i les actituds del professorat en relació amb l'alumnat.
• Avaluació coherent amb la programació: és necessària una correspondència entre les activitats d'avaluació i les activitats d'ensenyament-aprenentatge.
• Avaluació integradora: l'avaluació ha de considerar l'adquisició dels continguts de fets, conceptes, sistemes conceptuals, procediments i actituds, normes i valors, a més, la qualificació de l'alumnat ha de basar-se en els objectius (de l'activitat, o de la unitat, del crèdit i en els objectius terminals de l'àrea) que presenten els continguts com un tot.

Fases de l'avaluació

• Fase d'avaluació inicial: les activitats d'avaluació inicial proporcionen informació indispensable per programar l'ajut educatiu més convenient i conèixer la situació de partida dels i de les alumnes.
• Fase d'avaluació formativa: ens ha de permetre observar si els continguts programats s'ajusten a les necessitats de l'alumnat, si els recursos generen un ambient favorable per l'aprenentatge i si la intervenció docent és la més adequada. L'alumnat rebrà els resultats de les activitats d'aprenentatge i alhora d'avaluació, i també dels controls i les proves. La finalitat de l'avaluació formativa és afinar l'adequació de les programacions i metodologies a les necessitats dels estudiants.
• Fase d'avaluació sumativa: fase final que proporciona informació de les capacitats assolides per els i les alumnes al final d'un crèdit, d'un cicle o d'una etapa i permet a la Junta d'avaluació emetre una qualificació. Simultàniament l'equip de professors pot qüestionar-se la funcionalitat dels crèdits en relació amb els objectius generals de l'etapa i amb el projecte curricular de centre.
• Autoavaluació, coavaluació i avaluació mútua: el professorat hem de proporcionar a l'alumnat les tècniques i la metodologia de treball perquè puguin organitzar les seves produccions i avaluar-les personalment, conjuntament amb el professor o bé, que els o les alumnes siguin capaços i capaces d'avaluar els treballs dels companys i de les companyes.
  Finalment, és necessari subratllar que les diferents fases o modalitats d'avaluació es diferencien més pels objectius que persegueixen que no pels instruments que utilitzen, i que totes elles segueixen una mateixa seqüència d'etapes o passos que podem resumir en:
  • a) recollida d'informació,
  • b) anàlisi i obtenció de resultats, i
  • c) emissió de judicis i presa de decisions.

Metodologia

En el punt anterior ja hem senyalat que un mateix instrument d'avaluació pot ser útil per a diferents modalitats d'avaluació, tot dependrà de l'ús que en fem amb la informació obtinguda i de les desicions que prenem. Per altra banda, no sempre ha de ser necessari posar proves o controls i recollir dades sistemàtiques per introduir correccions en els procés d'instrucció-aprenentatge. Per exemple, podem introduir activitats o estrategies d'avaluació en les unitats didàctiques que facilitin l'autoavaluació o l'avaluació mútua.

Assenyalem a continuació una sèrie de punts metodològics a tenir en compte:

• Diversificar els instruments d'avaluació.
• Fer públics i discutibles els criteris segons els quals s'utilitzen els instruments d'avaluació.
• Dissenyar activitats d'avaluació coherents amb el treball a l'aula.
• Incorporar en les activitats d'instrucció-aprenentatge i d'avaluació activitats de d'autoavaluació, avaluació mútua i coavaluació.
• Recollir informacions qualitatives (millor informes que notes)
• Les proves escrites han de seguir una metodologia variada i posar en qüestió els punts fonamentals i bàsics del crèdit, especificats en els objectius didàctics d'aquest.
• Periòdicament es plantejarà una avaluació sumativa, amb un disseny d'activitats destinat a conèixer el nivell d'assoliment dels objectius proposats en el disseny del crèdit i també, la qualificació i valoració dels alumnes.
• En l'avaluació sumativa s'han de tenir en compte les diverses avaluacions realitzades fins al moment i la diversitat dels coneixements adquirits per l'alumnat, tant els referits a conceptes com a procediments o actituds i la capacitat d'aplicar-los en situacions diferents de les que s'han treballat a classe.
• Cal tenir present les limitacions de les proves escrites per avaluar alguns procediments i les actituds. En aquests casos caldrà recórrer a mètodes d'avaluació basats en l'observació del treball de l'alumnat a partir d'un guió pautat i elaborat prèviament o bé a partir de l'anotació una vegada acabada la sessió, dels aspectes més destacats del treball dels nois i de les noies.
• En tot moment del procés d'ensenyament s'ha de tenir present la diversitat d'idees prèvies i de graus de maduresa dels alumnes que cursen un determinat crèdit. En general s'han de determinar d'antuvi les grans diferències en els grups de classe i donar tot tipus d'oportunitats als estudiants.
  Els estudiants han d'expressar els seus coneixements amb el seu propi llenguatge, sense que això sigui en detrimient d'una certa exigència en l'ús d'un lèxic adequat a l'àrea.
• Els errors dels nois i de les noies en el procés d'aprenentatge són reveladors de les representacions que estan elaborant i ens han de servir per diagnosticar quines dificultats i quins obstacles tenen els estudiants alhora de realitzar els treballs que proposem el professorat.
• Finalment, els nois i les noies han de ser sempre conscients de l'evolució del seu propi procés d'aprenentatge i conèixer els seus avenços.

Tornar a la programació del crèdit variable: Microorganismes i malalties infeccioses

Tornar a l'índex de Microorganismes i malalties infeccioses

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela