cienciesnaturals.com

Microorganismes i malalties infeccioses

Correcció examen 5

1.- Lectura i qüestions: La Verola
Se suposa originària de l'àrea geogràfica del Mar Caspi i, arrel de la invasió dels Huns, es va disseminar per Europa oriental i fins Àsia. A l'Europa de l'Edat Mitjana, la verola major va arribar a matar un terç dels malalts i d'aquí es va difondre a Amèrica.
Cap el 1798, Edward Jenner (1749-1823), un metge rural anglès va observar que les persones que havien patit un tipus de malaltia anomenada "vacuna", pròpia de les vaques, no agafaven la verola major o clàssica, que era una malaltia molt més perillosa.
La malaltia "vacuna" s'encomana treballant amb les vaques i produeix una erupció de pústules, especialment a les mans. A l'època de Jenner qui més la patia eren les noies que munyien les vaques, i això probablement li va suggerir la gran idea. Amb una agulla estèril va prendre una petita quantitat de pus de les pústules de la mà d'una noia afectada i la va traspassar a unes esgarrapades que va fer a la pell d'un noi sa, que aviat va agafar aquest tipus benigne de malaltia. Però l'experiment de Jenner estava a mig fer. El noi es va recuperar d'aquesta malaltia i dos mesos més tard, arriscant-se molt, Jenner va injectar al braç del noi pus procedent de grans d'altres persones que tenien verola. Afortunadament per a Jenner, el noi no va tenir la malaltia.
A més de la verola clàssica, que té com a focus principal el subcontinent Indostànic, hi ha la verola menor que té una letalitat un 40% inferior a l'anterior i que es dóna a la meitat nord d'Amèrica.
L'Organització Mundial de la Salut, l'any 1967, inicià un programa d'erradicació mundial de la verola. Aquesta malaltia té com a característiques favorables per ser combatuda el seu període d'incubació (2 setmanes), que només es transmet de persona a persona, que no hi ha portadors crònics o infectats asimptomàtics i que es pot fer l'administració de la vacuna a les àrees endèmiques.
Durant anys va existir un Servei Mundial de Vigilància on s'estudiaven tots els casos de verola evidents i sospitosos, i s'aplicava la vacunació de la població en situació de risc. L'any 1980 l'OMS anuncia l'erradicació de la verola en el món.
L'agent causal era un virus de la família dels "poxvirus" i tan sols s'encomenava de persona a persona. El malalt era contagiós durant el període d'incubació i al llarg de tota la malaltia. En un principi el contagi era per transmissió aèria i, després, per secrecions i lesions cutànies.

Qüestions
1.1.- Quines eren les àrees endèmiques de la verola? -1 punt- Entre el mar Caspi i tot el subcontinent Indostànic per a la verola clàssica i nord-amèrica per a la verola menor.
1.2.- Com es contagiava la verola? -1 punt- Per l'aire (transmissió aèria) més el contacte (físic) amb les lesions cutànies dels malalts.
1.3.- Quin era l'agent causal d'aquesta malaltia infecciosa que ha estat erradicada? -1 punt- Un virus de la família dels poxvirus.
1.4.- D'on ve la paraula vacuna? -1 punt- D'una malaltia pròpia de les vaques i que s'encomanava a les persones que treballaven amb elles.

2.- Omple els espais buits del text següent: -Puntuació màxima: 20 x 0,1 = 2 punts-
<<Els fongs estan formats per cèl·lules eucariòtiques, no tenen teixits diferenciats i són heteròtrofos, és a dir, no tenen clorofil·la i no fan la fotosíntesi. S'alimenten de residus d'animals o vegetals que hi ha al seu entorn i secreten enzims per digerir-la; aquesta darrera característica els diferencia dels animals que, en canvi, digereixen els aliments a l'interior del cos. A causa de la manera que tenen de nodrir-se els fongs fan un paper important com a descomponedors d'animals i de vegetals. També tenen un gran interès econòmic: n´hi ha que es fan servir en l'obtenció de fàrmacs, uns altres en la producció d'aliments i n'hi ha de comestibles (bolets); alguns però, poden ser molt tòxics i perjudicials per als éssers humans. Una espora és una cèl·lula molt petita que, com que sura en l'aire, facilita que els fongs es dispersin cap a hàbitats nous. La producció de moltes espores augmenta la possibilitat que alguna caigui en un lloc amb els nutrients adequats. Quan una espora es comença a desenvolupar origina una hifa o filament format per una filera de cèl·lules>>.

3.- Què és un paràsit intracel·lular? -1 punt- És un microorganisme, una cèl·lula o un virus, que viu a dintre d'una altra cèl·lula, normalment una cèl·lula eucariota d'un hoste pluricel·lular.

4.- Quin és el principal símptoma de la malària? I, quin fenomen a l'interior del cos del malalt és el responsable del principal símptoma? -1 punt- Els accessos febrils i coincideixen amb el trencament de glòbuls vermells o eritròcits i l'alliberament a la sang de nous plasmodis.

5.- Quines són les dues classes més freqüents de micosis? Quina és la micosi que amb més facilitat se't pot contagiar? Assenyala alguna mesura preventiva que puguis prendre. -1 punt- Les tinyes o dermatofitosis i les candidiasis. El "peu d'atleta"; la mesura preventiva és l'ús de xancles o xancletes en els vestuaris, dutxes i piscines públiques.

6.- Com es reprodueixen els fongs? -1 punt- Els fongs es reprodueixen de forma vegetativa per formació d'espores; també poden reproduir-se per fragmentació del miceli, i per reproducció sexual a partir de la fusió de cèl·lules d'hifes d'individus diferents que donen lloc a espores.

[Puntuació màxima: 10 punts]

Veure els criteris d'avaluació del crèdit

Tornar a l'examen 5

Tornar a l'índex de Microorganismes i malalties infeccioses

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela