cienciesnaturals.com
Cicle formatiu de grau mitjà: Conducció d'activitats físicoesportives al medi natural
pdf de la pàgina 
Crèdit 1: El medi natural (2a. avaluació)
1.- Geomorfologia [resum i enllaços externs -hipervincles- amb la Hiperenciclopèdia i la Viquipèdia - Wikipedia]
1.1.-
Introducció: els elements geològics del paisatge
1) Imatges inicials:
Foto 1 [pdf 1.0 MB]: alta muntanya pirinenca (Tuc de Molières, Alta Ribagorça) [cims, carenes, crestes, esperons, capçaleres de torrents d'alta muntanya, tarteres, camps de neu, ...]
Foto 2 [pdf 1.3 MB]: paisatge urbà (port de Vancouver) [riu, estuari, península, ...]
Foto 3 [pdf 1.1 MB]: muntanya mitjana (Montserrat) [monòlits, agulles, canals, fissures, conglomerats,...]
Foto 4 [pdf 1.1 MB]: vall fluvial de muntanya mitjana (Riu Cinca, Ainsa i Sobarbe, embassament de Mediano) [turons, cims, vessants de valls, curs mig d'un riu, planes al·luvials, meandres, ...]
Foto 5 [pdf 1.1 MB]: alta muntanya pirinenca (Sobrarbe: Peña Montañesa, Sierra Ferrera, El Pueyo de Araguás) [cingles, esperons, estrats, canals, conques de recepció, turons, planes, ...]
Foto 6 [pdf 1.1 MB]: litoral (costa nord occidental de Sardenya) [penya-segats, illots, vlocs, fissures, ...]
2) El paisatge, un mosaic d'elements: el medi físic (el relleu i el clima), les comunitats d'éssers vius (la flora i la fauna), i les activitats de l'ésser huma (paisatges agrícoles, forestals, urbans i xarxes de comunicacions)
3) El relleu (o paisatge geomorfològic) i les formes de relleu segons les zones:
- Zona d'alta muntanya: muntanyes arrenglerades en línies de carenes, cims, valls, fondalades, tarteres, estanys, estanyols, ivons, ...
- Zona de mitjana muntanya: muntanyes en forma de turons, puigs i pujols; tossals, cingles, cingleres, moles, planes o calmes; gorges, congostos i engorjats; planes al·luvials, terrasses, meandres; garrotxes, ...
- Zona de baixa muntanya i litoral: muntanyes litorals o costes altes o braves, cales o calenques, caps, penya-segats, illots, platges, maresmes, aiguamolls, badies, deltes, illes fluvials, rieres, ...
1.2.- L'escorça terrestre i les roques
1) L'escorça terrestre: la Terra està formada per materials sòlids, líquids i gasosos disposats per ordre de densitat; així hi ha una esfera sòlida, formada pel nucli, el mantell i l'escorça. Aquesta esfera sòlida envoltada per la hidrosfera, una capa líquida i discontínua, i un embolcall, l'atmosfera gasosa:
Estructura interna de la Terra (gràfic)
2) L'escorça té un gruix variable: entre 5 i 10 km sota els oceans i més de 30 km als continents, per bé que és més gran sota les serralades de muntanyes. S'ha calculat que a l'Himàlaia té més de 70 km. L'escorça està dividida en unes vint plaques rígides, que es desplacen a una velocitat mitjana d'uns quants centímetres per any. Els límits de les plaques corresponen a zones de gran activitat sísmica i volcànica però també a zones amb grans serralades de muntanyes. La formació de plaques noves, la destrucció dels marges de les plaques, els moviments, els fregaments, les grans fractures i les col·lisions són els processos geològics constructors del relleu.
3) Les roques són els materials que formen l'escorça i es classifiquen segons el seu origen. Una roca d'una classe es pot convertir en una altra de diferent a través dels processos geològics constructors de relleu i dels processos d'erosió:
El cicle de les roques (esquema)
Mapa conceptual de les roques
4) Les roques magmàtiques es formen a partir d'un magma. Si el magma se solidifica a l'interior de la Terra origina roques plutòniques com el granit i la sienita; si se solidifica a l'exterior, les roques volcàniques com el basalt o les laves.
5) Les roques sedimentàries s'han format en una conca de sedimentació (un mar entre continents, un mar interior, un gran llac, etc.) a partir dels productes resultants de l'acció de la l'atmosfera i la hidrosfera sobre les roques de la superfície terrestre; aquests productes o sediments són transportats pel vent, el glaç i l'aigua i acaben dipositats en capes horitzontals anomenades estrats a les conques de sedimentació. En aquest apartat s'inclouen les roques formades per acumulació de restes d'éssers vius, tant animals com vegetals. Quan els sediments són fragments de roques o minerals es formen les roques detrítiques (conglomerats, gresos, argiles); si els sediments són substàncies dissoltes que precipiten, llavors es formen les roques evaporítiques i les calcàries; i si els sediments són restes d'éssers vius, es formen roques organogèniques com els carbons. També hi ha roques detrítiques formades a partir de l'acumulació de closques i petxines com les calcàries fossilíferes.
6) Les roques metamòrfiques es formen quan les roques sedimentàries queden colgades a profunditats molt grans, o quan roques superficials de qualsevol tipus són sotmeses a erupcions volcàniques o als fregaments de les plaques de l'escorça. A causa de l'augment de la pressió i de la temperatura es modifica la composició d'alguns minerals i la roca adquireix un aspecte diferent. Les roques metamòrfiques més freqüents són: les pissarres, els esquists i el gneis. Una altra roca metamòrfica, el marbre, és el resultat del metamorfisme de les roques calcàries.
1.3.- Formes estructurals de relleu i formes d'erosió
Entenem per formes estructurals o relleu base aquelles formes o aquells elements que són el resultat dels moviments geològics, com per exemple, els plegaments, les falles o fractures amb desplaçament dels materials, i en general, els relleus associats a les serralades de muntanyes: crestes, agulles, tossals, cingles, monòlits, etc.
Les formes d'erosió són relleus que poden ser deguts a l'acció de l'aigua: abarrancaments, planes al·luvials, terrasses fluvials, platges, deltes, etc; a l'acció del vent: camps de dunes o muntanyes de sorres (...), o a l'acció del glaç: morrenes, tarteres i ivons.
1.4.- Els recursos hídrics d'una zona
Els recursos hídrics d'una zona o d'un territori són els rius i les aigües subterrànies. Una conca hidrogràfica és un territori en el que totes les seves aigües de precipitació arriben al mar canalitzades per un únic riu. Al nostre país no hi ha gaires rius perquè les muntanyes són relativament properes al mar i perquè no tenim un clima plujós propi que mantingui grans rius.
L'Ebre és el principal riu del nostre país i porta aigües d'indrets rics en pluja; alguns rius pirinencs com el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i afluents de l'Ebre també tenen cabals prou regulars.
Els rius típics de tota la conca mediterrània no són com els anteriors; són rius capaços d'eixugar-se del tot o quasi a l'estiu, però de revenir furiosament a la tardor. Són nombroses les destrosses de tardor que han fet el Llobregat, o el Besòs, o el Túria, o el Ter, o l'Onyar, afavorides, tanmateix, per una mala gestió pública que ha permès de construir en indrets sempre envaïts per les aigües desfermades.
Independentment de la seva regularitat, tots els rius erosionen llurs capçaleres muntanyenques (conques de recepció o curs alt), traginen materials (curs mig) fins al tram final (curs baix) i al mar on els dipositen. El curs d'un riu és la suma d'accidents geològics preexistents i favorables com les falles, i de passos que el mateix riu ha sabut obrir-se fent una tasca excavadora lenta però continuada (valls fluvials, congostos, ...)
Mapa conceptual de la transformació del relleu continental (amb enllaços)
Informe Rius 2007 [1.8 MB]
Activitats complementàries i exercicis
1) Feu una descripció escrita de les fotografies següents: foto 1, foto 2 i foto 3
2) Consulteu el gràfic de l'Estructura interna de la Terra i indiqueu l'estat físic de les diferents capes internes del nostre planeta.
3) A partir del mapa conceptual de les Roques, redacteu un text referent a les roques sedimentàries.
4) Fent ús de l'esquema del Cicle de les roques, expliqueu els conceptes: diagènesi, anatèxia i orogènesi.
5) Classifiqueu totes les formes de relleu anomenades en l'apartat 1.1.- 3) en formes estructurals i formes d'erosió.
6) Redacteu un text a partir del mapa conceptual Transformació del relleu continental.
7) Consulteu l'Informe Rius 2007 i feu un llistat de les conques fluvials de Catalunya.
8) A partir d'aquest enllaç amb la Viquipèdia, feu una descripció geogràfica del riu Ebre.
9) Feu una descripció geogràfica del riu Onyar.
Examen 1 i correcció
- inici pàgina
- tornar a l'índex de Medi natural
- tornar a la pàgina principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
© 2008 Xavier Varela |
