cienciesnaturals.com

activitats complementàries i exercicis

ciències naturals de tercer d'eso

1.- A partir de la lectura i la taula de dades següent, feu les qüestions que hi ha a continuació:

<<Les proteïnes són unes substàncies que constitueixen la matèria viva i que són necessàries per a poder construir noves cèl·lules i teixits. Els nens i les nenes i les persones quan són adolescents necessiten proteïnes per al creixement. Fins i tot les persones adultes, que ja han aturat el seu creixement, requereixen proteïnes per a reparar i substituir les cèl·lules que tenen un temps de vida limitat. Així, els globuls vermells de la sang viuen uns cent vint dies, i les cèl·lules que recobreixen els intestins es renoven cada tres o quatre dies.
Les proteïnes són unes molècules gegants (en diem macromolècules) formades per cadenes de centenars o milers de molècules senzilles, els aminoàcids. Hi ha uns vint aminoàcids diferents que s'encadenen formant desenes de milers de proteïnes diferents. És com les lletres de l'abecedari que es combinen tot formant milers i milers de paraules!
En el nostre cos hi ha algunes desenes de milers de proteïnes diferents, cada una amb una funció específica en l'organisme. Per exemple, la ceratina és una proteïna que proporciona diferents graus de rigidesa a la pell, els cabells i les ungles. Quan es crema fa una olor inconfusible: en diem a "pollastre rostit". El col·lagen, la proteïna més abundant al cos, és bàsica a la pell, li dóna elasticitat. La ceratina i el col·lagen es diu que són proteïnes amb funció estructural ja que constitueixen estructures corporals.
Els anticossos són proteïnes fabricades específicament contra un agent invasor (virus, bacteris, toxines); resulten molt eficaços per combatre aquell agent pel qual són específics, però són innocus (no fan res) davant d'agents infecciosos diferents.
És important que la dieta de les persones contingui una proporció determinada de proteïnes, de totes maneres, no hi ha acord sobre la quantitat mínima de proteïnes que s'ha d'ingerir diàriament. Alguns científics creuen que, com a norma general, hem d'incorporar un gram de proteïnes diàries per cada quilo de massa corporal.
Al nostre país acostumem a menjar més proteïnes de les que ens calen, mentre que en els països subdesenvolupats la dieta és pobre en proteïnes (hipoproteica). Els aliments d'origen vegetal contenen menys proteïnes que els d'origen animal. La falta de proteïnes a la dieta provoca entre d'altres efectes que s'aturi el creixement i la pèrdua de massa muscular.>>

La taula següent expressa els grams de proteïnes que cal ingerir (diàriament) en la dieta en relació amb la massa corporal (les xifres assenyalen grams de proteïna que hem d'ingerir per cada quilo del nostre pes, cada dia):

1.1.- Determineu la quantitat de proteïnes que, segons la taula, heu d'ingerir cada dia.

1.2.- Quina diferència hi ha entre les necessitats de proteïnes d'una persona adulta i d'un nen o d'una nena?

1.3.- Observa les quantitats de proteïnes que han d'ingerir els nadons i les persones adultes. Compara el resultats. Quina relació hi trobes?

1.4.- Tai és un jove hindú; tot i que té 16 anys ja no va a l'escola perquè ajuda al seu pare a la feina; fa de repartidor. Tai amida 1,60 m i pesa 49 quilos. La seva dieta es basa en l'arrós i la verdura; pocs dies poden menjar carn o peix. A la seva dieta hi ha uns vint-i-cinc grams de proteïnes diàries; què hi ha d'anormal en aquesta "història" de Tai?

1.5.- Quin deu ser el temps normal de recuperació de la sang després d'una donació? Raoneu la resposta.

1.6.- Amb les dades següents completeu la taula que hi ha a continuació i confeccioneu el diagrama de barres corresponent:
100 g de farina contenen 11 g de proteïnes, 2 g de greixos i 78 g de glúcids. La resta és bàsicament aigua.
100 g de mel contenen 1 g de proteïnes i 76 de glúcids; no té greixos.
100 g de taronges tenen 1 g de proteïnes i 8 g de glúcids; els 91 g restants són aigua.
100 g de plàtans tenen 1 g de proteïnes i 79 g d'aigua. La resta són glúcids.

100 g de	proteïnes	greixos	glúcids	aigua	total
sucre	0	0	99	1	100
farina
mel
taronges
plàtans

1.7.- Una persona que ha patit un refredat, que és una infecció vírica de les vies respiratòries superiors, que l'ha superat i que ha desenvolupat els corresponents anticossos, estarà protegit davant d'una infecció bacteriana a les mateixes vies? Raoneu la resposta.

Activitat 2: Interpretació d'etiquetes de productes alimentaris [pdf]

Aliment num. 1
<<El Zumo de Naranja Natural de Danone, es auténtico zumo de naranja. Nada ha sido añadido ni sustraído del zumo directo de las naranjas. Por ello, no lleva ni conservantes ni colorantes. Ni agua, ni azúcar añadidos. Natural y fresco, contiene el zumo resultante de exprimir aprox. 3 kg. de las mejores naranjas. Exprimido en su mejor momento, enfriado y envasado al vacío, contiene todo su sabor, frescor y vitaminas. Ideal en el desayuno, para empezar el día con toda vitalidad. También como postre, ligero y nutritivo, y en cualquier momento del día.>>
Valor energético (por 100 ml): 50 Kcal (213 KJ) - Proteínas: 0,7 g - Hidratos de carbono: 11,2 g - Grasas: 0,3 g - Vitamina C: 45 mg (75 % CDR / Cantidad Diaria Recomendada por la C.E.)
Consérvese en frío (entre 1ºC y 8ºC). Agitar antes de servir.
Zumo de naranja, obtenido a partir de aprox. 3 kg. de naranjas frescas. Natural. Sin aditivos, colorantes ni conservantes. Consumir en los tres días siguientes a la apertura del envase.
DANONE S.A. - Buenos Aires, 21. - Barcelona

Aliment num. 2
Nestlé® Grans Chocolats - Chocolate extrafino fondant. Cacao 74 % mínimo.
El irresistible chocolate NOIR, rico en cacao debe la fuerza de su aroma a la selección de habas de cacao, procedentes de las mejores plantaciones de América de Sur, Java y África.
Pasta de cacao, azúcar, manteca de cacao, grasa láctea, emulgente (lecitina), aromas.
Peso: 100 g - Energía: 2.474 kJ/ 592 kcal - Proteínas: 7,8 g - Glúcidos: 30,3 g - Lípidos: 45,3 g
Nestlé España S.A. Edificio Nestlé 08950 Esplugues de Llobregat (Barcelona)

Aliment num. 3
Bastons a l'oli d'oliva
Valor promedio en 100 g: valor energético 474 Kcal (1.992 Kjul) - Proteinas 10 g.
Grasas 18 g de las cuales: saturadas 2,6 g, monoinsaturadas 12,9 g, poliinsaturadas 2,4 g, Colesterol Inapreciable.
Hidratos de Carbono 68 g de los cuales: azucares 8 g, polialcoholes 0 g, fibra alimentaria 5 g, almidón 60 g.
Sodio 0,48 g.

Aliments num. 4 (begudes refrescants)
1) Fanta Limón 33 cl. - Bebida refrescante de zumos de frutas.
Ingredientes: agua carbonatada, azúcares, 6 % de zumo de limón, acidulante E-330, estabilizantes E-414 y 915, conservador E-211, antioxidantes E-300, aromas y colorantes E-104.
2) Kas Limón 33 cl. - Bebida refrescante de zumos de frutas.
Ingredientes: agua carbonatada, azúcares, zumo de limón 6 %. Acidulante: ácido cítrico, esencias emulsionadas de limón. Conservante: benzoato sódico. Colorante: tartracina. Antioxidante: ácido ascórbico.

Qüestions:

2.1.- A quin grup d'aliments pertany l'aliment num. 3?

2.2.- Quins són els ingredients de l'aliment num. 2?

2.3.- Quina és la informació nutricional de l'aliment num. 2?

2.4.- Quina és la quantitat diària de vitamina C que recomana la C.E.?

2.5.- En un litre de l'aliment num. 1, quantes proteïnes hi ha?

2.6.- A quin grup d'aliments pertany l'aliment num. 2?

2.7.- En un quilo de bastons a l'oli d'oliva, quants greixos hi ha?

2.8.- En un litre de Fanta, quina quantitat hi ha de suc de llimona?

2.9.- Fanta i Kas comparteixen l'acidulant, l'antioxidant, el corolarant i el conservant. Assenyaleu el nom i el codi corresponent de les substàncies: acidulant, antioxidant, conservant i colorant.

2.10.- Determineu la quantitat de fibra alimentària en mig quilo de l'aliment num. 3.

2.11.- Determineu la quantitat de sucres en un quilo de l'aliment num. 3

2.12.- Determineu la quantitat de lípids en dos-cents grams de l'aliment num. 2.

2.13.- Determineu la quantitat de sodi en tres quilos de l'aliment num. 3.

Activitat 3: Lectura d'envasos [pdf] -versió AA o "aula d'acollida"-

En la imatge que hi ha a continuació podem observar parcialment els envasos de tres aliments. Per poder llegir les dades, feu clic en la imatge.

Qüestions:

3.1.- Quins són aquests aliments? I, en quins àpats són més habituals?

3.2.- Quin compost químic és comú als tres aliments?

3.3.- Quina és la quantitat diària recomenada de calci?

3.4.- Quines dades hi ha representades en el gràfic següent?

3.5.- Imprimeix el gràfic i afegeix-hi les dades següents: a) en l'eix d'ordenades, a la banda dreta, escriu-hi els valors numèrics de la banda esquerra multiplicats per vint; aquestes dades ens representaran el valor energètic dels aliments; i b) fent ús de les informacions nutricionals, dibuixeu en el gràfic una tercera línia que ens permeti comparar el valor energètic dels tres aliments.

[més activitats]

inici pàgina

programació i activitats del curs 2006-2007: primera avaluació

2006-2007: segona avaluació - tercera avaluació

podeu contactar amb l'autor a: editor@cienciesnaturals.com

© 2003-07 Xavier Varela