cienciesnaturals.com

Tercer d'eso (ciències experimentals) curs 2006-2007

Activitats complementàries de preparació dels exàmens 3.3 -pdf de la pàgina-

1.- Qüestions referents als mapes conceptuals:

1.1.- A partir d'aquest mapa conceptual, quines són les funcions de la membrana plasmàtica?

1.2.- Seguint amb el mateix mapa, quins són els orgànuls principals que intervenen en la nutrició cel·lular?

1.3.- I, que fan els mitocondris?

1.4.- Consulteu aquest segon mapa i digueu quina és la característica comuna de totes les cèl·lules dels organismes pluricel·lulars.

1.5.- Quins són els regnes d'organismes pluricel·lulars?

1.6.- I, quins són els organismes unicel·lulars procariotes?

1.7.- Quan s'inicia la mitosi, quins són els primers orgànuls que es dupliquen en una cèl·lula?

1.8.- Quin és l'orgànul que es desfà durant la segona etapa de la mitosi?

1.9.- I, què succeeix durant la tercera etapa?

2.- Qüestions referents al treball pràctic de la determinació del percentatge d'aigua:

2.1.- A partir de les imatges adjuntes (feu clic per veure-les millor) descriviu el protocol que vau seguir en aquest treball de laboratori.

2.2.- Un equip de treball, amb una mostra de llimona, va obtenir les dades següents: 0 = 91,1 g / 1 = 119,1 g / 2 = 105,1 g. Expliqueu què són aquestes dades i feu els càlculs corresponents per a la determinació del percentatge d'aigua de la mostra.

2.3.- Amb la taula de dades següent feu els càlculs per a la determinació dels percentatges d'aigua:

2.4.- Quina seria la "pregunta inicial" que ens vam plantejar amb aquest treball? I, quina era la resposta provisional?

3.- Interpretació de dibuixos de cèl·lules:

3.1.- Anomeneu les estructures senyalades en aquest dibuix.

3.2.- Compareu els esquemes d'una cèl·lula animal i una de vegetal del llibre de text i expliqueu quines són les estructures comunes i les diferències. També podeu consultar aquest gràfic.

3.3.- En aquest dibuix identifiqueu els orgànuls numerats i assigneu-els-hi les funcions que s'indiquen en el dibuix.

4.- Càlculs amb les mides de les cèl·lules:

4.1.- Els eritròcits o globuls vermells de la sang humana tenen un diàmetre de 7.5 micròmetres. Els limfòcits, un dels diferents tipus de globuls blancs de la nostra sang, 10 micròmetres de diàmetre. El radi d’un òvul humà té al voltant de 60 micròmetres; una cèl·lula òssia, de forma estrellada i allargada, té una longitud de 20 micròmetres i una neurona, una cèl·lula nerviosa que també té una forma estrellada, ateny els 200 micròmetres de llargària. Quantes vegades és més llarga una neurona que un limfòcit?

4.2.- Quina és la llargària d’una neurona humana expressada en mil·límetres?

4.3.- Expresseu en nanòmetres la longitud d’un eritròcit.

4.4.- Si comparem els radis d’un òvul i d’un limfòcit, quantes vegades és més gran l’òvul?

5.- Exercicis de compostos químics:

5.1.- A partir d'aquest altre mapa conceptual, redacteu un text que tracti dels compostos orgànics en els éssers vius.

5.2.- Els àcids nucleics són macromolècules. Un ADN està viu? Justifiqueu la resposta.

6.- Exercicis de nivells d'organització dels éssers vius:

6.1.- Completeu aquest gràfic amb les lletres identificatives dels exemples següents: (B) bacteri de la tuberculosi, (E) escull, (Ç) escurçó, (F) fageda, (L) limfòcit, (S) virus de la Sida, (V) voltor.

6.2.- Assigneu als exemples anteriors els nivells d'organització corresponents, i indiqueu quines bran-ques de la Biologia els estudien.

7.- Lectura i qüestions: "Unions permanents" (text adaptat del llibre de Lynn Margulis i Dorion Sagan: Què és la vida? 1997)

<<Els animals i les plantes són tan complexos que no és fàcil recordar la nostra condició d’éssers multicel·lulars. Les cèl·lules “HeLa” -les inicials d’Henrietta Lane, una dona que va viure a Washington DC- continuen cultivant-se a tots els laboratoris del món, malgrat que aquesta dona va morir de càncer a la dècada de 1950. Aquest fet evidencia que som una col·lecció immensa de cèl·lules nucleades organitzades en teixits.
Fa dos mil milions d’anys, en molts ambients marins de la Terra, diferents classes de bacteris es van ajuntar i van formar cèl·lules nucleades. Aquesta associació de bacteris anomenada simbiosi va ser, probablement, conseqüència de la gana, la set (d’aigua dolça) i l’amuntegament de moltíssims bacteris, aquests mateixos renunciant a la seva individualitat, exploraven nous camins per subsistir i reproduir-se. Aquelles primeres cèl·lules nucleades plenes de bacteris ben alimentats i protegits per l’ambient “viu” que els envoltava, es van anar dividint en múltiples còpies que, molt més endavant, després de reproduir-se continuarien juntes, formant d’aquesta manera els primers organismes pluricel·lulars.
Un parameci o una euglena són cèl·lules “individuals” nucleades de vida lliure, fascinants per la seva condició de mescla d’éssers vius. Els mitocondris, els cloroplasts o els flagels, per exemple, serien els “descendents” actuals d’aquells bacteris primitius que van infectar unes cèl·lules, probablement també bacterianes, de mida més gran i que junts van sobreviure.
Tot nedant, unint-se, barallant-se i dominant, els bacteris primitius van donar lloc a mescles d’éssers dels quals nosaltres representem tan sols un petit exemple d’una nombrosa descendència. Amb la unió dels seus cossos, éssers diferents van inventar la complexa multicel·lularitat, la prolongació dels éssers individuals en la generació següent i en les noves espècies. La vida és més gran que la cèl·lula, que l’organisme. La vida inclou la biosfera, l’entorn de la superfície del planeta com un tot.>>

7.1.- Una definició breu d’organisme animal segons el text.

7.2.- I, una altra d’eucariota.

7.3.- Què és una simbiosi?

7.4.- Segons l'època geològica en què haurien aparegut, ordeneu de més antic a més modern els éssers vius següents: parameci, granota, ésser humà, corall i bacteri.

7.5.- Les cèl·lules d’un animal poden sobreviure a la mort de l’organisme? Raoneu la resposta.

7.6.- Què tenen en comú els mitocondris i els cloroplasts?

7.7.- Qui és Lynn Margulis?

Ajuts per a l'autocorrecció

Primera avaluació: Geologia

Segona avaluació: Biologia humana (1)

Tercera avaluació: Biologia humana (2)

inici pàgina

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2007 Xavier Varela