cienciesnaturals.com

Textos

El desordre ecològic [Francesco Alberoni] *

L'efecte hivernacle, causat per l'anhídrid carbònic que produeix la combustió del petroli i el carbó, amenaça el nostre planeta. A l'Àfrica, l'Àsia central, la Xina i l'Índia s'estenen els deserts. Centenars de milions de persones emigren a les zones plujoses o temperades de la Terra. Però en aquestes zones la temperatura també augmenta. Sembla increïble, però es cremen les selves humides de Borneo, es cremen les sequoies de Califòrnia i els boscos dels països mediterranis. A més, amb l'ús del petroli i el carbó estem enverinant l'atmosfera. Totes les xemeneies del planeta, milions i milions de cotxes emeten a l'aire immenses quantitats de productes tòxics i cancerígens. I ningú no en parla, perquè no els podem prohibir amb una campanya d'informació o una llei com es fa amb el tabac.
L'escalfament i la contaminació del planeta augmenten amb el creixement econòmic, que fa funcionar cada vegada més fàbriques, automòbils, trens, avions, calefacció i telecomunicacions. I aquest augment continuarà fins que hi hagi catàstrofe inevitable i irreversible.
Diguem de seguida, però, que hi ha solucions alternatives, o almenys solucions que reduirien o alentirien el perill. Una d'aquestes, segons els físics, és bombardejar els residus nuclears. D'aquesta manera esdevenen innocus i, a més, produeixen energia amb la qual es pot produir hidrogen. I l'hidrogen cremat genera aigua, i no anhídrid carbònic.
Malauradament hi ha dos obstacles. El primer, que les tecnologies per extreure el petroli són poc cares, mentre que les noves requereixen inversions ingents. Amb el preu actual del petroli no són convenients. L'altre obstacle és l'oposició dels ecologistes, que no volen ni sentir a pronunciar la paraula "nuclear". De fet, han bloquejat no sols la instal·lació de centrals nuclears, sinó també la recerca en aquest camp.
De manera que continuem consumint petroli i carbó a baix preu com a forassenyats, per no frenar el desenvolupament econòmic. L'escalfament del planeta ens sembla una calamitat natural, no el resultat de les nostres decisions. L'efecte hivernacle és la malaltia, i el desenvolupament de combustibles alternatius, el remei. Hem triat la malaltia i hem renunciat a buscar-hi el remei.
Es pot evitar la catàstrofe que sembla cada vegada més a prop? En teoria sí. Que potser no hem evitat una guerra atòmica? Però, aquest cop, el nou perill és més enganyós, perqué es presenta amb el rostre del desenvolupament econòmic, el benestar, la necessitat d'ajudar milers de milions d'éssers humans en condicions de pobresa. I és per això que tots ens hem deixat seduir per l'eufòria, l'avidesa i l'ambició. No volem mirar el perill a la cara i fugim endavant com nens inconsicents.
Cal una catàstrofe per despertar-nos?
Potser sí. Però esperem que sigui de dimensions modestes, una simple advertència. Mentrestant, hem d'abandonar l'actitud passiva i fatalista. Ens hem mobilitzat contra la sida, contra el tabac, contra el càncer. Però no ens hem mobilitzat contra el perill més greu, el que pot destruir la humanitat sencera. Perquè és nou, perquè no ens afecta personalment, perquè ens sembla llunyà. En realitat, ja és present enmig de nosaltres i ja ens està colpint. N'hem de prendre consciència. Hem de trobar substituts al petroli i al carbó. N'hi ha, només cal buscar-los amb la intenció de voler trobar-los.
Hem de tenir confiança i esperança; lluitar sense por, perquè el perill més gran ve de la nostra inèrcia, de la irresponsabilitat, de la mandra amarada de fatalisme.

* Francesco Alberoni (2001): L'esperança. Gedisa editorial i ECSA, Barcelona.

Llegir més textos de Francesco Alberoni.

Tornar a la correcció de l'examen 2

Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2001 Xavier Varela