cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Activitats complementàries tema (activitat num. 10 continuació)

10.3.- Lectura i confecció d'un diagrama climàtic: Característiques generals del clima de Barcelona

Barcelona pertany al domini del clima temperat càlid, en l'àmbit del clima mediterrani. La peculiar situació que presenta el pla de Barcelona, sota l'abrigall topogràfic del cinturó muntanyenc que l'envolta, així com la proximitat del mar són dos factors que contribueixen a moderar les diferències tèrmiques extremes al llarg de l'any. Per altra banda, la nostra regió es troba en el límit meridional de la circulació temperada, dominant en l'hivern, del que en resulta una menor influència de les pertorbacions que provenen de l'Atlàntic. A l'estiu domina la circulació subtropical, marcada per un potent anticicló en alçada. La pluviometria anyal és baixa, xifrada en 617 mm, però aquest valor és molt variable, registrant-se una marcada irregularitat pluviomètrica amb anys molt plujosos (1.006 mm l'any 1951) i d'altres molt eixuts (272 mm al 1878).
La distribució mensual de les pluges presenta, com és típic de la Mediterrània, un màxim a la tardor en els mesos de setembre-octubre i un altre més baix a la primavera. Els mínims de pluja es donen a l'estiu, centrats al juliol i a l'hivern, en el mes de gener (vegeu taula 1).
Les temperatures més elevades es donen al juliol-agost i les més baixes al gener. La diferència tèrmica entre el pla i Collserola (Observatori Fabra a 420 metres) és de 2 graus a l'estiu i d'uns 2,5 al gener. Els hiverns són suaus (tret dels -6,7 graus mesurats en el febrer de 1956), amb contades gelades i rares nevades (fou excepcional l'esdevinguda en el Nadal de 1962). Les temperatures són més altes a l'interior de la ciutat que en els seus voltants. Factors que participen en aquest increment són els focus calorífics de les indústries, automòvils i calefaccions, així com els materials emprats en la construcció. Barcelona es comporta doncs com una illa tèrmica que altera la meteorologia local afavorint els processos convectius que a la vegada provoquen un augment en la intensitat dels aiguats.
La humitat relativa oscil·la entre el 67-80%. En la muntanya, per damunt dels 400 metres, són freqüents les boires, sobretot a l'hivern, en condensar-se la humitat.
Respecte al règim de vents predominen a l'hivern els provinents de l'oest durant el dia i del nord per la nit i la matinada. A la primavera i a l'estiu són freqüents els vents de marinada que esmorteixen les temperatures. Els vents de llevant es presenten a la primavera i tardor i sovint van lligats a forts aiguats, s'alternen amb altres que bufen del nord i del sud per la tarda. (*)

(*) Miquel Sanz Parera (1988): El pla de Barcelona: constitució i característiques físiques (Els llibres de la frontera, Barcelona)

10.3.1.- Confeccioneu el diagrama climàtic de Barcelona a partir de la lectura i de les taules de dades; assenyaleu-hi, a més a més, els períodes relativament secs i humits.
10.3.2.- Suposem que la diferència entre els 1.006 mm de pluja de l'any 1951 i els 617,8 mm d'un any normal va ser deguda a unes precipitacions molt intenses (aproximadament d'uns 100 mm) que van caure cap a mitjan abril, finals de setembre i durant la primera i la tercera setmanes d'octubre. Segons aquestes noves dades, modifiqueu el diagrama climàtic que havieu confeccionat en l'exercici anterior.

tornar a l'activitat complementària núm. 10

exemples d'exercicis de les PAU

Índex de ciències de la Terra
cercadors

enllaços

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000-03 Xavier Varela