|
cienciesnaturals.com
Ciències de la Terra
i del medi ambient
Activitats complementàries
18.1.-
Lectura i exercicis: El mar
d'Aral, aigua dolça?
 |
El mar d'aigua
dolça d'Aral situat en una regió àrida de
l'Àsia
central, que pertany
a les repúbliques de Kazakhstan, al nord, i de l'Uzbekistan
al sud, va deixar
de rebre a partir
de 1960 un terç de les aigües del riu Amu Daria (o
Amú Daryá), un dels dos rius que l'alimenta. L'aigua
desviada va servir per regar grans camps de cotó de l'Uzbekistan.
Com a conseqüència, el volum d'aigua ha disminuït
i l'aigua s'ha salinitzat. Les espècies naturals de peixos
han desaparegut i amb elles, la indústria pesquera. A
la vegada, les aigües subterrànies van resultar contaminades
de pesticides i fertilitzants. |
A l'Uzbequistan, que té
una població d'uns 25,2 millions d'habitants, sobretot
a les zones pròximes a l'Aral han augmentat els casos
de càncer, d'hepatitis i d'infeccions intestinals fins
a set vegades més que abans de 1960. Per altra banda,
poblacions senceres d'uzbeks i kazaks dedicades a la pesca van
haver d'emigrar perquè van quedar a uns 60 km de la costa.
El clima també s'ha modificat; així, s'ha perdut
l'efecte amortidor del mar i ara les oscil·lacions tèrmiques
són més grans, els hiverns més rigorosos
i els estius més càlids.
Exercicis:
- 1.- Determineu
a partir dels enllaços de la lectura la pèrdua
d'extensió que s'ha produït al mar d'Aral entre l'any
1960 i l'actualitat.
- 2.- Representeu
gràficament l'evolució de la salinitat durant aquest
període de regressió del mar d'Aral.
- 3.- Expliqueu
quins impactes ha produït la dessecació d'una bona
part del mar d'Aral.
- 4.- Expliqueu,
a partir de l'enllaç "Save The Aral Sea" -feu
clic al logotip- quines mesures de gestió s'estan portant
a terme per fer front a aquest desastre ambiental.
18.2.-
A continuació, teniu un esquema d'una conca hidrogràfica
on Et significa evapotranspiració; P: precipitació;
In: infiltració; R: escorrentia superficial; Scv: sortides
a conques veïnes; Ecv: entrades de conques veïnes,
i Sas: sortides d'aigües subterrànies.
- 1.- Escriviu
l'expressió general de balanç d'aigua de la conca.
- 2.- Fixeu-vos
en les imatges adjuntes i expliqueu què és una
línia divisòria
d'aigües o línia de cresta, i què és
una xarxa de drenatge. Vegeu també aquesta
imatge.
- 3.- Expliqueu
que són les conques de recepció secundàries.
[Anar a la fotografia
original]
18.3.-
L'estany de
Banyoles manté constant el nivell de les seves aigües
emmagatzemades. Aquest fet ens indica que les entrades d'aigua
a l'estany han de ser iguals a les sortides. L'estany presenta
en les seves voreres nord, oest i sud, una sèrie de rieres
(unes 8 entre rieres de circulació permanent i estacional)
que li aporten aigua i al marge est una sèrie de recs
que en desguassen. La superfície de la conca hidrogràfica
de l'estany és d'uns 12 km2. A partir de
les dades d'aquest
enllaç, feu els exercicis següents:
- 1.- A
més a més del rec de Guèmol, quins són
els altres recs que drenen l'estany? A on van a parar aquestes
aigües?
- 2.- En
un dia de primavera de l'any 1993, les rieres van aportar a l'estany,
aproximadament, 32.100 metres cúbics d'aigua. Aquell mateix
dia, els recs van desguassar un cabal total de 77.560 m3, dels
quals 5.000 van anar a parar a les indústries locals i
5.850 al regatge.
- Determineu el volum d'extraccions d'aigua
per a la ciutat de Banyoles (dades del 1993)
- Si les entrades no són iguals a
les sortides i el nivell d'aigua es manté constant, d'on
prové el flux d'aigua que equilibra el balanç hídric
de l'estany?
- Tenint en compte que l'evaporació
directa de l'aigua de l'estany és d'uns 124 l/m2, determineu
el balanç hídric de l'estany de Banyoles durant
un dia de primavera de l'any 1993.
- Feu una descripció de la morfologia
del fons de l'estany de Banyoles.
- Confeccioneu el climograma
de l'estany de Banyoles.
- tornar a l'activitat complementària
núm. 17
- activitat complementària núm.
19
- exemples d'exercicis
de les PAU
- Índex de
ciències de la Terra
cercadors
- enllaços
- tornar a la pàgina
principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
© 2000-03 Xavier Varela
|
