cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Solucions d'exercicis de les PAU (1)

3.- 3.1) Les comarques del Baix Ebre i l'Alt Empordà (actualment hi ha en funcionament un parc eòlic en aquestes comarques). La instal·lació d'un parc eòlic depèn principalment del vent, aquest ha de complir unes condicions pel que fa a la velocitat i a la continuïtat, per això cal fer un estudi per conèixer-les detalladament. El funcionament de les instal·lacions requereix velocitats del vent superiors als 5-6 m/s i una disponibilitat mínima del recurs amb aquestes condicions d'unes 2.500 hores/any per a garantir un bon rendiment econòmic. Altres factors són l'orografia i topografia del terreny.

3.2) L'avantatge més important d'un parc eòlic és la de generar energia renovable i no contaminant. La instal·lació d'un parc no és incompatible amb les activitats agrícoles. També, en determinats casos, l'obertura de nous accessos per a la instal·lació del parc, permet millorar la vigilància, l'accessibilitat i la protecció de les zones afectades en cas d'incendis. Els inconvenients són relativament poc importants si es comparen amb altres fonts d'energia: impacte paisatgístic (aerogeneradors amb torres de 60 o 70 m d'altura), contaminació acústica (els aerogeneradors emeten sons que poden afectar l'oïda humana), afeccions a la fauna (els aerogeneradors poden causar la mort d'aus que hi topen). Les possibilitats d'aprofitament del vent, com a recurs energètic, estan condicionades per la variabilitat pròpia del recurs, ja que el vent canvia tant en intensitat com de direcció i sentit.

11.- 11.1) Un tsunami és el nom és el nom que donen els japonesos a una onada lliure transoceànica geganta que pot tenir alçades 10 vegades superiors a les normals, de gran velocitat de propagació i pot arribar terra endins a distàncies molt allunyades de la costa. Es produeixen per terratrèmols amb epicentres en els fons marins o propers a la costa, esfondraments del fons oceànic o erupcions volcàniques submarines. Originen una o dues ones amb una longitud d'ona que es desplacen amb velocitats condicionades per la profunditat de la conca oceànica a grans distàncies fins i tot d'una part a l'altra de l'oceà Pacífic. Els efectes sobre la costa són altament destructius inundant primer els terrenys propers a la costa i després arrossegant-ho tot cap al mar en la retirada de les aigües.

11.2) La causa principal cal trobar-la en els marges oceànics que envolten l'oceà Pacífic. Són zones de subducció entre les plaques molt properes a la costa i amb força activitat sísmica amb magnituds elevades. En canvi, en les zones divergents de l'Altàntic els terratrèmols solen ser de menys magnitud i, per tant, els tsunamis són menys freqüents.

12.- 12.1) Un huracà, tifó o cicló tropical és un fenomen atmosfèric en què una massa d'aire gira a gran velocitat (que pot arribar als 200 km/h) al voltant d'un centre de gir anomenat ull de l'huracà, que també es desplaça per sobre de la superfície de la Terra a uns 100-800 km/dia. Es formen en les zones intertropicals quan dues masses d'aire amb temperatures molt diferents es posen en contacte. La massa càlida i humida de la superfície oceànica amb temperatures de més de 28ºC puja molt ràpidament i pel centre de l'huracà descendeix la massa d'aire fred. El gir és conseqüència de l'efecte Coriolis ja que els huracans es formen en latituds superiors als 5º. Sempre es formen sobre la superfície del mar, evolucionen d'est cap a oest i pugen a latituds superiors fins que poc a poc es desactiven. En ocasions s'endinsen en els continents on produeixen les destrosses més importants. Els oceans de les zones intertropicals són els únics que reben prou radiació per arribar a les temperatures superficials de més de 28ºC necessàries per produir el fenomen. No solen produir-se en l'Atlàntic Sud ni en altres zones degut a que la superfície oceànica està molt freda.

12.2) Són sempre destructius malgrat no sempre de la mateixa intensitat. El seu caràcter destructiu és degut als forts vents i a la forta depressió (zona de baixes pressions) que s'origina al seu pas. Són capaços de xuclar objectes, animals, arbres, etc. i traslladar-los a quilòmetres de distància. Produeixen xàfecs que poden ocasionar crescudes de rius i inundacions, esllavissaments, etc. Les baixes pressions fan créixer el nivell del mar a les zones properes a les costes produint inundacions a les zones costaneres.

15.- 15.1) Els resultats segueixen un patró comú a les àrees urbanes. Les emissions de NO es transformen ràpidament en NO2 que reacciona fotolíticament i genera àtoms d'oxigen que formaran ozó:

NO2 + llum = NO + O; O + O2 = O3

Si hi ha hidrocarburs el cicle es desequilibra ja que oxiden el NO i, per tant, augmenta la concentració d'ozó, ja que no participa en l'oxidació del NO a NO2:

ROx + NO = ROy + NO2

15.2) Immisió, ja que són les concentracions dels contaminants en la massa d'aire de les capes baixes de l'atmosfera sense considerar els focus emissors.

25.- 25.1) Els precursors volcànics que es detectaren en el Mount Saint Helens i que es poden extreure del text són: l'eixam de terratrèmols, les petites erupcions amb cendres que varen envoltar la muntanya amb un vel negre i la protuberància en la zona culminant de la vessant septentrional. És important l'anàlisi dels precursors volcànics ja que ens poden facilitat la predicció d'una erupció.

25.2) Es tracta d'un vulcanisme de tipus explosiu, ja que en el text es parla d'una sèrie de manifestacions característiques d'aquest tipus de vulcanisme com són: el fort terratrèmol, l'explosió i el desprendiment de la cara nord del volcà; l'explosió resultant del vapor d'aigua expansiu i dels gasos volcànics (freatomagmàtica) que va destruir tota la cara nord del volcà; i finalment, els fragments de roca que es varen expandir en una superfície de 550 km².

44.- 44.1) Al bloc diagrama de la figura de l'enunciat s'identifiquen dos tipus de processos geològics externs: fluviotorrencials i càrstics. Els processos fluviotorrencials corresponen a les formes de con de dejecció i de plana d'inundació. Els processos càrstics es posen de manifest per l'existència de dolines al damunt d'un substrat format per guixos.

44.2) Segons els possibles riscos geològics, l'emplaçament més adient és el "D" ja que no s'hi observa cap procés dinàmic que actuï en aquesta zona; cal fixar-se que el vessant situat al darrera no presenta cap antecedent d'inestabilitat gravitatòria. Els punts "A" i "B" són zones de risc geològic per inundacions ja que se situen en el con de dejecció i en la plana d'inundació. Aquestes formes s'originen com a conseqüència d'avingudes. El con de dejecció correspon a una zona d'acumulació de materials erosionats en la conca hidrogràfica del torrent. La plana d'inundació és la zona més planera situada en les immediacions del llit del riu i és la zona que s'acostuma a veure afectada per un increment de la làmina d'aigua. El punt "C" es pot veure afectat per esfondraments (dolines de colapse) ja que és una zona en la qual s'identifiquen dolines en superfície i el subsòl està constituït per guixos.

46.- 46.1) Una profunda borrasca (depressió) situada al sud de les Illes Britàniques, amb pressions de 966 mb en el seu vòrtex, afecta a tota la Península Ibèrica provocant el descens generalitzat de les temperatures i forts vents del nord-oest que poden originar temporal en l'Atlàntic i el Cantàbric. S'observa també, el pas d'un front fred que ha afectat, fa poques hores, Catalunya originant tempestes i/o xàfecs més o menys intensos.

46.2) Si, l'article de premsa informa d'una situació de vents forts o molt forts afectant una bona part d'Espanya (dotze comunitats autònomes) i temporal a l'Atlàntic (a Galícia). La borrasca representada en el mapa de superfície, com s'ha exposat en la pregunta anterior, pot originar els fenòmens meteorològics que s'expressen en l'article de El País, ja que té les isòbares juntes implicant vents forts de direcció nord-oest. En aquest article, es comenten alguns riscos causats per les condicions
atmosfèrics, com per exemple, el despreniment d'objectes provocat pel fort vent.

46.3) Els principals factors que provoquen les precipitacions abundoses a la tardor a l'àrea mediterrània són:
- La pròpia Mediterrània, mar càlida sobretot a finals d'estiu i a la tardor.
- El relleu (serralades) que envolta la Mediterrània.
- Vents de llevant.
- Gota freda en alçada.

46.4) Les sequeres a Catalunya són determinades per un domini anticiclònic. Generalment són anticiclons que formen part del cinturó d'altes pressions dels 30ºN. Quan es proper a la Península Ibèrica o al damunt, barra el pas als fronts i depressions procedents de l'Atlàntic i impedeix la formació de baixes pressions a la Mediterrània; si aquesta situació es manté un llarg període de temps, provoca una acusada manca de pluges i risc de sequera. Les sequeres són impossibles d'evitar, però una distribució i un ús adequat dels recursos hídrics poden minimitzar-ne els efectes:
1) Mesures d'estalvi general com la modificació dels hàbits de la població quan al consum d'aigua; aplicació d'una política de preus que afavoreixi la reducció del consum i que penalitzi el malbaratament.
2) Mesures d'estalvi específiques per aconseguir un ús racional de l'aigua en els diversos sectors (agrícola, industrial i domèstic) com utilització d'aigües depurades, instal.lacions de baix consum,
replantejament del tipus de conreus, modificacions en el sistema de reg.
3) Mesures d'estalvi de caràcter tècnic com la millora de les infrastructures, la construcció d'embassaments, transvasaments.

47.- Per a cadascun dels paràgrafs les respostes són les següents:
a) Falsa. Els àrids naturals s'obtenen a partir de materials disgregats de manera natural. Si en aquest cas la roca granítica no es troba ni alterada ni fracturada es comportarà com un material compacta, per això, no és susceptible de ser aprofitada com a àrid natural, en tot cas si que es podria explotar com a àrid de trituració.
b) Falsa. Les proves granulomètriques no permeten obtenir valors de resistència mecànica dels materials, es fan per a conèixer les característiques texturals dels materials. Cal tenir present que si els materials són compactes no se'ls hi pot fer un assaig granulomètric.
c) Falsa. Els processos d'esfondraments estan lligats a la presència de materials que contenen minerals solubles, com per exemple els guixos i les calcàries.
d) Correcta. Si bé, els materials granítics quan no estan alterats poden presentar permeabilitat per
fissuració, en aquest cas, les acumulacions sorrenques fruit de la seva alteració es comporten com una roca sedimentària detrítica, permeable per porositat primària.

56.- 56.1) Els materials solts, poc o gens compactes, com per exemple, els sediments dels deltes dels
rius, són més sensibles a determinades freqüències del tren d'ones sísmiques i és produeix un efecte
sumatori que incrementa la seva amplitud (amplifiquen les sacsejades), com a conseqüència, els
edificis situats al damunt pateixen un risc molt més alt de ser destruïts. Els materials que constitueixen les zones consolidades, com els terrenys rocosos, frenen la propagació de les ones
sísmiques. Segons el grau de sensibilitat del terreny als efectes d'un terratrèmol, les zones presentaran
el següent ordre: Zona A: més sensible, Zona B: sensibilitat mitjana i Zona C : menys sensible.

56.2) Primer de tot, l'autor del text es deu referir a que edificis en mal estat o vells tenen més possibilitats de caure davant les sacsejades d'un terratrèmol que els edificis nous. També s'ha de fer
referència que la legislació actual especifica com s'han de construir les noves edificacions, per tal de
garantir la resistència a les sacsejades de les ones sísmiques (normes sismoresistents). Els edificis que es recomana construir sobre substrats solts o poc compactes han de ser de poca alçada, rígids i amb poca extensió superficial. Els edificis més recomenables a ser construits sobre zones de materials consolidats seran alts i rígids (que la rigidesa de l'edifici i la del sustracte sobre el que està construït tinguin el mateix comportament davant les sacsejades), també s'aillaran del sòl amb fonaments elàstics i tindran els murs reforçats amb contraforts d'acer.

66.- a) Les problemàtiques que pot comportar un abocador no controlat com el del dibuix, són:

• Líquids lixiviats. Les substàncies tòxiques es filtren dins la terra. Aquests materials són molt
  resistents i bioacumulatius, com el clorur de vinil o els metalls pesants.
• Emissió de gasos. Produeix contaminació atmosfèrica amb metà, benzé, clorur de vinil, tricloroetilè i clorur de metil. Aquest aire contaminat i olors arriba als nuclis urbans i al mar.
• Proliferació de rosegadors e insectes. Els rosegadors, molt abundants als abocadors, poden transmetre malalties infeccioses.
• Incendis no controlats i dispersió de plàstics i papers al seu entorn. Els plàstics provoquen lesions, i fins i tot la mort d'animals que hi queden atrapats.

b) Les modificacions que s'haurien d'aplicar a l'abocador de la figura, per convertir-lo en un abocador
controlat, són:

• Respirador: les emanacions de metà, transformades en biogàs, es podran aprofitar per us energètic.
• Capa de material impermeable i terra que tapi l'abocador. En la superfície s'hi pot projectar una zona verda.
• Via per les aigües pluvials. Les desviaran i no aniran a parar a l'abocador, amb la possibilitat de lixiviar les substàncies contaminants.
• Xarxa de lixiviats, o bassa a la qual van a parar els líquids dels residus.
• Capa de material impermeabilitzat, impedeix la infiltració dels lixiviats al subsòl.
  

estructura de la prova PAU-LOGSE i enunciats d'exàmens de totes les matèries

tornar a l'índex de ciències de la Terra i del medi ambient

inici pàgina

tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2002-04 Xavier Varela