cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Exemples d'exercicis de les PAU LOGSE (7)

19.- Llegiu el text següent i després comenteu les errades de tipus geoambiental que conté.

A Catalunya trobem nombrosos exemples de formacions geològiques sobre les quals es desenvolupen processos càrstics: roques evaporítiques, ígnies i carbonàtiques en general. D'entre aquests processos dinàmics associats al carst destaquen, pel risc potencial que comporten, els esfondraments del terreny (dolines) i la formació de xaragalls. D'altra banda, els processos de carstificació poden desenvolupar sistemes aqüífers que per la seva alta permeabilitat permeten extreure cabals importants mitjançant pous de captació. Aquestes zones amb permeabilitat elevada constitueixen llocs idonis per a l'abocament de residus sòlids urbans o per a la construcció d'embassaments. Per acabar, cal destacar que les roques calcàries que estan intensament fracturades i que presenten un alt contingut en "terra rossa" (argiles de descalcificació), són idònies per ser explotades com a roca ornamental i com a àrids de trituració.

20.- Els sòls són el resultat de la interacció litosfera-biosfera-atmosfera-hidrosfera. Són sistemes que evolucionen i depenen, en gran mesura, de les condicions climàtiques. A les zones tropicals es desenvolupen uns tipus de sòls característics a causa de la interacció entre els sistemes que hem comentat abans.

• 20.1.- Podríeu explicar algun del processos que caracteritzen la dinàmica d'aquests tipus de sòls?
• 20.2.- En algunes zones tropicals es procedeix a la tala del bosc per fer una explotació agrícola. Aquestes explotacions duren pocs anys i després han de ser abandonades i els terrenys s'han d'aprofitar per a la pastura. Per què creieu que no són sòls adequats per al conreu?

21.- El Pla Hidrològic de Catalunya preveu que un determinat volum d'aigua de les nostres conques hidrogràfiques s'ha de destinar a mantenir els cabals ecològics dels rius. Es tracta d'una mesura preventiva encaminada a evitar els impactes que una explotació incontrolada dels recursos hídrics podria provocar en els ecosistemes fluvials.

• 21.1.- Què s'entén per cabal ecològic d'un riu?
• 21.2.- Els recursos hídrics superficials d'una conca hidrogràfica amb una extensió de 32 km2 es volen aprofitar per a rec i abastament. Tanmateix, es vol mantenir un cabal ecològic equivalent al 20% del total d'aigua superficial que es genera a la conca. Les dades que ens han subministrat d'aquesta conca són les que hi ha més dendavant; realitzeu el balanç hidrològic corresponent i calculeu quin és el volum d'aigua (en m3 i hm3) disponible per als usos indicats:
  • Precipitació mitjana anual (P) = 850 l/m2
  • Infiltració mitjana anual (I) = 90 l/m2
  • Evapotranspiració mitjana anual (ET) calculada per al total de la superfície de la conca = 20,16 · 106 m3.

22.- Les aigües subterrànies constitueixen un recurs hídric important, que en l'actualitat es veu afectat per dues grans problemàtiques: la sobreexplotació i la contaminació.

• 22.1.- Què s'entén per sobreexplotació d'un aqüífer? Quins problemes pot generar la sobreexplotació?
• 22.2.- Quins són els principals problemes de contaminació de les aigües subterrànies a Catalunya? Expliqueu-ne les causes. Quines zones geogràfiques es veuen afectades per aquesta contaminació?

23.- Els recursos minerals no energètics tenen una gran importància econòmica, ja que la seva utilització és imprescindible en diversos sectors, com el de la construcció, el químic, el siderometal·lúrgic o l'agrícola.

• 23.1.- Dins del grup d'aquests minerals no energètics s'hi inclou el subgrup dels minerals no metàl·lics, també anomenats roques i minerals industrials. Quin tipus d'aplicacions i productes principals tenen els materials d'aquest subgrup?
• 23.2.- Què s'entén per roques ornamentals? Poseu alguns exemples de litologies que s'explotin com a roques ornamentals.

24.- Darrerament s'ha plantejat la possibilitat d'utilitzar fangs provinents de les depuradores d'aigües residuals domèstiques com a adobs orgànics d'ús agrícola. Aquesta pràctica pot suposar un bona estratègia per aprofitar uns subproductes que actualment s'han de dipositar en abocadors. En un article d'una revista especialitzada es feia el següent comentari sobre aquesta qüestió:

Els adobs d'origen orgànic poden suposar una millora respecte a les pràctiques generalitzades de fertilització mitjançant adobs minerals, ja que milloren les propietats agronòmicament interessants del sòl, modificant-lo físicament, químicament i biològicament. En concret, cal destacar que milloren la textura i l'estructura del sòl. També n'augmenten la capacitat d'intercanvi catiònic i eviten les pèrdues de nutrients per lixiviació.

• 24.1.- El text parla de la millora de textura i estructura del sòl. A quines característiques del sòl es refereix? Per quina raó els adobs orgànics poden millorar aquestes propietats del sòl?
• 24.2.- Als sòls madurs es diferencien horitzons amb característiques diferents. Comenteu els avantatges que poden tenir els adobs orgànics respecte dels minerals en els processos més importants que es produeixen als diferents horitzons del sòl.

Més exercicis de les PAU

Anar a l'índex núm 1 dels exercicis de les PAU

Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela