cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Exemples d'exercicis de les PAU LOGSE (18)

55.1.- Un important aiguat a la capçalera del riu Senet va provocar l'arrossegament de gran quantitat de terres i d'arbres cremats en un incendi succeït l'estiu anterior. Els arbres arrossegats van obstruir els ulls del pont i van fer que l'aigua, que normalment circula per una cota de 51 m en aquest punt, passés per sobre del pont i travessés la carretera. Aquest fet va originar una crescuda del riu que va inundar gran part de la vall. L'aigua va pujar de nivell: 2 m al peu de la masia, 1,5 m a 450 m de la masia riu amunt, i 1 m on el riu tenia una cota de 53 m. Dibuixeu sobre el mapa la zona que va quedar inundada com a conseqüència de l'estancament produït en el pont. Quants metres va pujar el nivell del riu en el pont?
55.2.- A partir de la situació al mapa dels elements esmentats a la taula (poblacions A i B, masia, indústria C i horts), empleneu les caselles en blanc de la taula adjunta amb un número que indiqui un ordre relatiu d'afectació entre aquests elements, segons:

• a) el grau de perillositat de quedar inundats per eventuals crescudes del riu (4 màxim i 0 mínim);
• b) el grau de vulnerabilitat en relació amb els danys que podrien produir-se en cas d'una inundació total de la zona representada al mapa (5 màxim i 0 mínim).

	a) Perillositat	b) Vulnerabilitat
Element	(0 mínima - 4 màxima)	(0 mínima - 5 màxima)
població A
població B
masia
horts
indústria C

56.1.- Quin comportament presenten els diferents tipus de materials i el sòl quan les ones sísmiques passen al seu través, en relació amb els efectes dels terratrèmols?
L'article adjunt us dóna informació que us pot ser d'utilitat. Segons el comportament exposat i les característiques dels tipus de materials de les zones A, B i C del mapa de Barcelona, associeu els graus de sensibilitat als efectes dels terratrèmols de la taula adjunta a cadascuna de les zones A, B i C de Barcelona.

Grau de sensibilitat	Zona de Barcelona
Menys sensibles
Sensibilitat mitjana
Més sensibles

Article: El Periódico 28/12/99
Tots els districtes de Barcelona tenen la mateixa possibilitat estadística de patir un terratrèmol, però el risc de destrosses és superior en alguns a causa de la diferent configuració del subsòl. Un grup d'investigadors del Servei Geològic de Catalunya ha elaborat un mapa de Barcelona per zones, segons la sensibilitat del terreny als efectes dels terratrèmols.
La resposta no només depèn del subsòl, sinó també del tipus d'immoble. Les diferències són petites, però en una mateixa zona hi haurà més possibilitats que caiguin uns edificis que altres.
ZONES DE BARCELONA SEGONS EL GRAU DE SENSIBILITAT ALS TERRATRÈMOLS
Zona A: Formacions al·luvials recents i zones deltaiques, i també rebliments antròpics. Es tracta de sòls no consolidats, sovint de granulometria fina (sorres i llims deltaics), amb un nivell freàtic elevat.
Zona B: Sòls quaternaris antics (terrasses al·luvials, sòls col·luvials i torrencials) que mostren una consolidació moderada i una lleugera cimentació. A sota, es troba un substrat d'edat miocena format per conglomerats, gresos i argil·lites consolidades i parcialment cimentades.
Zona C: Sòls quaternaris antics amb escàs substrat miocènic situats al damunt dels materials rocosos que també constitueixen la Serralada Litoral: calcàries, conglomerats, gresos, pissarres, esquists, cornianes i granits.

56.2.- En relació amb el segon paràgraf de l'article:

• a) A què es deu referir l'autor del text?
• b) Quines normes han de complir els edificis que es construeixin a les zones més sensibles? I els construïts a les zones de més baixa sensibilitat?

57.1.- Sinera de Munt i Sinera de Mar són dues poblacions properes que tenen diferències significatives en el seu microclima a causa de la topografia de la regió, que produeix molts més dies ennuvolats a la primera població. Des de sempre, els habitants de Sinera de Mar estan molt cofois amb els seus dies assolellats.
Un treball de recerca vol demostrar que Sinera de Munt és més sana, ja que hi ha menys problemes respiratoris per a la població. La taula següent mostra els resultats de les anàlisis atmosfèriques que s'han fet a les dues poblacions, i el mapa d'isolínies mostra l'estudi de la radiació solar a la regió. Quina conclusió tindrà el treball que s'ha fet? Com podríeu explicar les diferències entre la composició atmosfèrica de l'ozó a les dues poblacions?

Paràmetre	Sinera de Munt	Sinera de Mar	Nivell màxim permès
nitrogen (N2)*	78	78	-
oxigen (O2)*	21	21	-
diòxid de carboni (CO2)*	0,03	0,03	-
ozó (O3)**	74	125	110
diòxid de sofre (SO2)**	58	60	130
partícules en suspensió**	125	107	150
diòxid de nitrogen (NO2)**	61	28	-

* Dades en % en volum
** Dades en µg/m³

57.2.- Poseu als quadres en blanc del dibuix el número del concepte corresponent de la llista adjunta.

Més exercicis de les PAU

Anar a l'índex núm 1 dels exercicis de les PAU

Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela