cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Examen 6

1.- Lectura i qüestions:
(...) El riu Ebre a la part baixa és gairebé una canonada. El riu circula encaixat entre muntanyes i no presenta una gran plana d'inundació fins gairebé el mateix delta. L'aigua que passa per aquesta canonada ve regulada pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, que tenen una funció bàsicament hidroelèctrica, però funcionen molt bé per diluir la contaminació del complex industrial de Flix, per a la refrigeració de la central nuclear d'Ascó i per assegurar aigua als regants de l'Ebre.
(...) La falca salina és un fenomen que es produeix en els últims 40 quilòmetres del riu a l'estiu. Consisteix en una llengua d'aigua salada que penetra al riu per sota de l'aigua dolça. Aquesta situació es produeix en els últims 40 quilòmetres del riu per sota de l'aigua dolça. Aquesta situació es produeix quan el cabal del riu és inferior a 400 m³/seg. Ara l'aigua dolça no omple tot el canal del riu i com que el nivell del fons està fins a 8 metres per sota del nivell del mar, l'aigua marina, per efecte dels vasos comunicants, penetra al riu.
La falca salina, fins que es van construir els embassaments, no es movia del riu uns quants mesos a l'any, però ara fins i tot s'hi està nou mesos. L'existència de la falca salina es podia considerar fins a mitjans d'aquest segle com a parcialment beneficiosa, ja que les aigües dolces transparents i cristal·lines permetien que els peixos marins remuntessin el riu fins a Tortosa, i poder-los pescar. Al construir-se els embassaments i amb les aportacions de l'agricultura intensiva de tota la conca, l'aigua transparent es va tornar de color verd per la gran quantitat d'algues que creixien per excés d'adob que contenia, provinent dels camps de cultiu i de les aportacions urbanes i industrials. (...) Es va acabar la pesca d'anguiles, daurades i llobarros.
(...) L'aigua del baix Ebre ja no baixa plena a l'hivern com abans (...) i l'efecte ecològic està començant a ser dramàtic. El delta, com a resultat de la compactació dels sediments aportats pel riu, s'està enfonsant cada any entre 1 i 5 mm i el nivell de l'aigua del mar creix uns 2 mm a l'any. Una quarta part del delta està només a 25 cm del nivell del mar.
(...) Per assegurar el correcte funcionament ambiental del riu, mantenir les activitats econòmiques i l'estructura social actual del delta, on l'arròs, la maricultura, el turisme i la pesca són els elements fonamentals, és necessari un canvi en la gestió actual de l'aigua, en que s'asseguri la quantitat i la qualitat (incloent-hi els sediments).
En primer lloc, i per contenir la falca salina i que no penetri més enllà de Deltebre, són necessaris almenys 150 m³/seg. Però no n'hi ha prou amb aquest cabal per impedir els efectes nocius de la formació de la falca a la zona del delta. Es necessiten cabals d'hivern iguals o superiors a 400 m³/seg per mantenir al riu diversos mesos sense falca salina (això regenera els fons i permet que hi puguin viure espècies emblemàtiques com el musclo de riu.
(...) En segon lloc, si volem salvar el delta del seu enfonsament progressiu s'han d'assegurar cada any crescudes de més de 1.000 m³/seg. durant algunes setmanes i, al mateix temps, remoure els sediments acumulats als embassaments perquè siguin arrossegats al delta per compensar el retrocés de les costes i l'enfonsament de la plataforma deltaica.
(...) Finalment, un altre capítol és l'aigua necessària per al delta mateix. Els arrossars necessiten aigua abundant per impedir que es salinitzin i aquesta mateixa aigua, al ser derivada dels camps a les badies dels Alfacs i el Fangar, és la que permet una maricultura de musclos i ostres sense aquesta aigua dolça podria quedar asfixiada.
(...) Resultat final: el delta i el riu Ebre necessiten més d'11.000 hm³/any per poder complir les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials actuals, i no els poc més de 5.000 que el Pla Hidrològic considera "sobrants jurídics". En els últims 20 anys només s'han igualat o superat aquella quantitat (11.000 hm³) quatre vegades, fet que explica la creixent degradació del baix Ebre, el delta i les costes, i permet assegurar que el PHN suposarà un impacte ambiental sense comparació en aquesta zona. Narcís Prat (Catedràtic d'Ecologia de la UB, fragments de l'article: Sobra aigua a l'Ebre? - el Periódico, 11.03.01)

1.1.- El curs baix de l'Ebre és atípic. Justifica aquesta afirmació. [2 punts]
1.2.- Quina diferència hi ha entre un riu efluent i un riu influent. El curs baix de l'Ebre, és efluent o influent? Justifica la resposta. [2 punts]
1.3.- Fixa't en l'esquema següent i determina quants anys han de passar perquè el 25% del delta desapareixi (a -> b = 1 any / la distància inicial entre els dos nivells "a" és de 250 mm). [2 punts]

1.4.- Quin procés ambiental es va desencadenar en les aigües de la conca baixa de l'Ebre amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja? I, com va acabar aquest procés que, segons l'article, va comportar la desaparició de la pesca d'anguiles, daurades i llobarros? [2 punts]
1.5.- La construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja va significar també la desaparició d'un fenomen geològic al delta i el seu trasllat als embassaments. De quin fenomen es tracta i de quina manera s'hauria d'actuar per a corregir-lo, si més no, parcialment? [2 punts]

Correcció

Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela