|
cienciesnaturals.com
Ciències de la Terra i del medi
ambient
Correcció examen 6
1.- Lectura i qüestions: <<(...) El riu Ebre a la part baixa és
gairebé una canonada. El riu circula encaixat entre muntanyes
i no presenta una gran plana d'inundació fins gairebé
el mateix delta. L'aigua que passa per aquesta canonada ve regulada
pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, que tenen una funció
bàsicament hidroelèctrica, però funcionen
molt bé per diluir la contaminació del complex
industrial de Flix, per a la refrigeració de la central
nuclear d'Ascó i per assegurar aigua als regants de l'Ebre.
(...) La falca salina és un fenomen que es produeix en
els últims 40 quilòmetres del riu a l'estiu. Consisteix
en una llengua d'aigua salada que penetra al riu per sota de
l'aigua dolça. Aquesta situació es produeix en
els últims 40 quilòmetres del riu per sota de l'aigua
dolça. Aquesta situació es produeix quan el cabal
del riu és inferior a 400 m3/seg. Ara l'aigua dolça
no omple tot el canal del riu i com que el nivell del fons està
fins a 8 metres per sota del nivell del mar, l'aigua marina,
per efecte dels vasos comunicants, penetra al riu.
La falca salina, fins que es van construir
els embassaments, no es movia del riu uns quants mesos a l'any,
però ara fins i tot s'hi està nou mesos. L'existència
de la falca salina es podia considerar fins a mitjans d'aquest
segle com a parcialment beneficiosa, ja que les aigües dolces
transparents i cristal·lines permetien que els peixos
marins remuntessin el riu fins a Tortosa, i poder-los pescar.
Al construir-se els embassaments i amb les aportacions de l'agricultura
intensiva de tota la conca, l'aigua transparent es va tornar
de color verd per la gran quantitat d'algues que creixien per
excés d'adob que contenia, provinent dels camps de cultiu
i de les aportacions urbanes i industrials. (...) Es va acabar
la pesca d'anguiles, daurades i llobarros.
(...) L'aigua del baix Ebre ja no baixa
plena a l'hivern com abans (...) i l'efecte ecològic està
començant a ser dramàtic. El delta, com a resultat
de la compactació dels sediments aportats pel riu, s'està
enfonsant cada any entre 1 i 5 mm i el nivell de l'aigua del
mar creix uns 2 mm a l'any. Una quarta part del delta està
només a 25 cm del nivell del mar.
(...) Per assegurar el correcte funcionament ambiental del riu,
mantenir les activitats econòmiques i l'estructura social
actual del delta, on l'arròs, la maricultura, el turisme
i la pesca són els elements fonamentals, és necessari
un canvi en la gestió actual de l'aigua, en que s'asseguri
la quantitat i la qualitat (incloent-hi els sediments).
En primer lloc, i per contenir la falca
salina i que no penetri més enllà de Deltebre,
són necessaris almenys 150m3/seg. Però no
n'hi ha prou amb aquest cabal per impedir els efectes nocius
de la formació de la falca a la zona del delta. Es necessiten
cabals d'hivern iguals o superiors a 400 m3/seg per mantenir
al riu diversos mesos sense falca salina (això regenera
els fons i permet que hi puguin viure espècies emblemàtiques
com el musclo de riu.
(...) En segon lloc, si volem salvar el delta del seu enfonsament
progressiu s'han d'assegurar cada any crescudes de més
de 1.000 m3/seg. durant algunes setmanes i, al mateix temps,
remoure els sediments acumulats als embassaments perquè
siguin arrossegats al delta per compensar el retrocés
de les costes i l'enfonsament de la plataforma deltaica.
(...) Finalment, un altre capítol és l'aigua necessària
per al delta mateix. Els arrossars necessiten aigua abundant
per impedir que es salinitzin i aquesta mateixa aigua, al ser
derivada dels camps a les badies dels Alfacs i el Fangar, és
la que permet una maricultura de musclos i ostres sense aquesta
aigua dolça podria quedar asfixiada.
(...) Resultat final: el delta i el riu Ebre necessiten més
d'11.000 hm3/any per poder complir les seves funcions ecològiques,
econòmiques i socials actuals, i no els poc més
de 5.000 que el Pla Hidrològic considera "sobrants
jurídics". En els últims 20 anys només
s'han igualat o superat aquella quantitat (11.000 hm3) quatre
vegades, fet que explica la creixent degradació del baix
Ebre, el delta i les costes, i permet assegurar que el PHN suposarà
un impacte ambiental sense comparació en aquesta zona.>>
Narcís Prat (Catedràtic d'Ecologia de
la UB, fragments de l'article: Sobra aigua a l'Ebre? - el Periódico,
11.03.01)
1.1.- El curs baix de l'Ebre és atípic.
Justifica aquesta afirmació. En
el curs baix d'un riu, aquest perd potència i abandona
una part de la càrrega que transporta (sedimentació);
el riu es pot dividir en braços i llisca damunt dels materials
que hi ha deposat. El llit del riu està cobert de sediments
i l'aigua circula per una part d'aquest, el canal d'estiatge,
enmig de la plana d'inundació. En l'Ebre no hi ha ni plana
d'inundació amb el corresponent canal d'estiatge, ni diferents
braços del riu. A més, hi predomina el transport
de materials (d'aquí la gran extensió del delta)
per davant de la sedimentació. -2 punts-
1.2.- Quina diferència hi ha entre un riu efluent
i un riu influent. El curs baix de l'Ebre, és efluent
o influent? Justifica la resposta. En els
rius efluents els aqüífers de la conca hi descarreguen
les seves aigües; així, el nivell freàtic
sobrepassa la superfície del riu. En una vall fluvial,
quan el nivell freàtic es troba per sota del riu, en aquest
cas és el riu que alimenta l'aqüífer (riu
influent). El curs baix de l'Ebre deu ser influent perquè:
a) transcorre per un territori amb un clima temperat i d'estiu
sec amb precipitacions no gaire importants i irregulars; i b)
l'absència d'una gran plana d'inundació pot suposar
també, l'absència d'importants aqüífers
superficials amb nivells freàtics per damunt del riu.
-2 punts-
1.3.- Fixa't en l'esquema següent i determina
quants anys han de passar perquè el 25% del delta desapareixi
(a -> b = 1 any / la distància inicial entre els dos
nivells "a" és de 250 mm). -2
punts-

2 mm/any + 5 mm/any = 7 mm/any - - -
250 mm / 7 mm/any = 35,71 anys
1.4.- Quin procés ambiental es va desencadenar
en les aigües de la conca baixa de l'Ebre amb la construcció
dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja? I, com va acabar
aquest procés que, segons l'article, va comportar la desaparició
de la pesca d'anguiles, daurades i llobarros? El
procés ambiental del que es tracta és l'anomenat
fenomen de l'eutrofització, i, es produeix amb l'acumulació
de matèria orgànica a l'aigua. L'activitat microbiana
de descomposició allibera una gran quantitat de fosfats
i nitrats que són nutrients vitals per a les algues. Quan
les algues es moren s'acumulen al fons i es desencaden els processos
de descomposició i putrefacció que consumeixen
l'oxigen de les aigües dels fons i fan desaparèixer,
entre d'altres, els peixos. -2 punts-
1.5.- La construcció dels embassaments de Mequinensa
i Riba-roja va significar també la desaparició
d'un fenomen geològic al delta i el seu trasllat als embassaments.
De quin fenomen es tracta i de quina manera s'hauria d'actuar
per a corregir-lo, si més no, parcialment? El
transport de materials (al·luvions) d'un riu s'interromp
amb la construcció d'un embassament. S'inicia llavors
el rebliment de l'embassament -omplir-se atapeïdament de
sediments- i es forma un delta a l'entrada d'aigües a l'embassament.
Per altra banda desapareix l'arribada de sediments al curs baix
o a la desembocadura del riu. Mesures correctores que caldria
prendre en el cas dels embassaments de l'Ebre: remoure els sediments
acumulats a Mequinensa i Riba-roja, retornar-los al riu i minimitzar
al màxim els transvasaments d'aquest riu cap a altres
conques. -2 punts-
Tornar a l'examen 6
Índex de ciències de la
Terra
cercadors
enllaços
Tornar a la pàgina principal
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com
© 2000 Xavier
Varela
|