cienciesnaturals.com


Ciències de la Terra i del medi ambient

Correcció examen 6

1.- Lectura i qüestions: <<(...) El riu Ebre a la part baixa és gairebé una canonada. El riu circula encaixat entre muntanyes i no presenta una gran plana d'inundació fins gairebé el mateix delta. L'aigua que passa per aquesta canonada ve regulada pels embassaments de Mequinensa i Riba-roja, que tenen una funció bàsicament hidroelèctrica, però funcionen molt bé per diluir la contaminació del complex industrial de Flix, per a la refrigeració de la central nuclear d'Ascó i per assegurar aigua als regants de l'Ebre.
(...) La falca salina és un fenomen que es produeix en els últims 40 quilòmetres del riu a l'estiu. Consisteix en una llengua d'aigua salada que penetra al riu per sota de l'aigua dolça. Aquesta situació es produeix en els últims 40 quilòmetres del riu per sota de l'aigua dolça. Aquesta situació es produeix quan el cabal del riu és inferior a 400 m
3/seg. Ara l'aigua dolça no omple tot el canal del riu i com que el nivell del fons està fins a 8 metres per sota del nivell del mar, l'aigua marina, per efecte dels vasos comunicants, penetra al riu.

La falca salina, fins que es van construir els embassaments, no es movia del riu uns quants mesos a l'any, però ara fins i tot s'hi està nou mesos. L'existència de la falca salina es podia considerar fins a mitjans d'aquest segle com a parcialment beneficiosa, ja que les aigües dolces transparents i cristal·lines permetien que els peixos marins remuntessin el riu fins a Tortosa, i poder-los pescar. Al construir-se els embassaments i amb les aportacions de l'agricultura intensiva de tota la conca, l'aigua transparent es va tornar de color verd per la gran quantitat d'algues que creixien per excés d'adob que contenia, provinent dels camps de cultiu i de les aportacions urbanes i industrials. (...) Es va acabar la pesca d'anguiles, daurades i llobarros.

(...) L'aigua del baix Ebre ja no baixa plena a l'hivern com abans (...) i l'efecte ecològic està començant a ser dramàtic. El delta, com a resultat de la compactació dels sediments aportats pel riu, s'està enfonsant cada any entre 1 i 5 mm i el nivell de l'aigua del mar creix uns 2 mm a l'any. Una quarta part del delta està només a 25 cm del nivell del mar.
(...) Per assegurar el correcte funcionament ambiental del riu, mantenir les activitats econòmiques i l'estructura social actual del delta, on l'arròs, la maricultura, el turisme i la pesca són els elements fonamentals, és necessari un canvi en la gestió actual de l'aigua, en que s'asseguri la quantitat i la qualitat (incloent-hi els sediments).

En primer lloc, i per contenir la falca salina i que no penetri més enllà de Deltebre, són necessaris almenys 150m3/seg. Però no n'hi ha prou amb aquest cabal per impedir els efectes nocius de la formació de la falca a la zona del delta. Es necessiten cabals d'hivern iguals o superiors a 400 m3/seg per mantenir al riu diversos mesos sense falca salina (això regenera els fons i permet que hi puguin viure espècies emblemàtiques com el musclo de riu.
(...) En segon lloc, si volem salvar el delta del seu enfonsament progressiu s'han d'assegurar cada any crescudes de més de 1.000 m
3/seg. durant algunes setmanes i, al mateix temps, remoure els sediments acumulats als embassaments perquè siguin arrossegats al delta per compensar el retrocés de les costes i l'enfonsament de la plataforma deltaica.
(...) Finalment, un altre capítol és l'aigua necessària per al delta mateix. Els arrossars necessiten aigua abundant per impedir que es salinitzin i aquesta mateixa aigua, al ser derivada dels camps a les badies dels Alfacs i el Fangar, és la que permet una maricultura de musclos i ostres sense aquesta aigua dolça podria quedar asfixiada.
(...) Resultat final: el delta i el riu Ebre necessiten més d'11.000 hm
3/any per poder complir les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials actuals, i no els poc més de 5.000 que el Pla Hidrològic considera "sobrants jurídics". En els últims 20 anys només s'han igualat o superat aquella quantitat (11.000 hm3) quatre vegades, fet que explica la creixent degradació del baix Ebre, el delta i les costes, i permet assegurar que el PHN suposarà un impacte ambiental sense comparació en aquesta zona.>> Narcís Prat (Catedràtic d'Ecologia de la UB, fragments de l'article: Sobra aigua a l'Ebre? - el Periódico, 11.03.01)

1.1.- El curs baix de l'Ebre és atípic. Justifica aquesta afirmació. En el curs baix d'un riu, aquest perd potència i abandona una part de la càrrega que transporta (sedimentació); el riu es pot dividir en braços i llisca damunt dels materials que hi ha deposat. El llit del riu està cobert de sediments i l'aigua circula per una part d'aquest, el canal d'estiatge, enmig de la plana d'inundació. En l'Ebre no hi ha ni plana d'inundació amb el corresponent canal d'estiatge, ni diferents braços del riu. A més, hi predomina el transport de materials (d'aquí la gran extensió del delta) per davant de la sedimentació. -2 punts-

1.2.- Quina diferència hi ha entre un riu efluent i un riu influent. El curs baix de l'Ebre, és efluent o influent? Justifica la resposta. En els rius efluents els aqüífers de la conca hi descarreguen les seves aigües; així, el nivell freàtic sobrepassa la superfície del riu. En una vall fluvial, quan el nivell freàtic es troba per sota del riu, en aquest cas és el riu que alimenta l'aqüífer (riu influent). El curs baix de l'Ebre deu ser influent perquè: a) transcorre per un territori amb un clima temperat i d'estiu sec amb precipitacions no gaire importants i irregulars; i b) l'absència d'una gran plana d'inundació pot suposar també, l'absència d'importants aqüífers superficials amb nivells freàtics per damunt del riu. -2 punts-

1.3.- Fixa't en l'esquema següent i determina quants anys han de passar perquè el 25% del delta desapareixi (a -> b = 1 any / la distància inicial entre els dos nivells "a" és de 250 mm). -2 punts-

2 mm/any + 5 mm/any = 7 mm/any - - - 250 mm / 7 mm/any = 35,71 anys

1.4.- Quin procés ambiental es va desencadenar en les aigües de la conca baixa de l'Ebre amb la construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja? I, com va acabar aquest procés que, segons l'article, va comportar la desaparició de la pesca d'anguiles, daurades i llobarros? El procés ambiental del que es tracta és l'anomenat fenomen de l'eutrofització, i, es produeix amb l'acumulació de matèria orgànica a l'aigua. L'activitat microbiana de descomposició allibera una gran quantitat de fosfats i nitrats que són nutrients vitals per a les algues. Quan les algues es moren s'acumulen al fons i es desencaden els processos de descomposició i putrefacció que consumeixen l'oxigen de les aigües dels fons i fan desaparèixer, entre d'altres, els peixos. -2 punts-

1.5.- La construcció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja va significar també la desaparició d'un fenomen geològic al delta i el seu trasllat als embassaments. De quin fenomen es tracta i de quina manera s'hauria d'actuar per a corregir-lo, si més no, parcialment? El transport de materials (al·luvions) d'un riu s'interromp amb la construcció d'un embassament. S'inicia llavors el rebliment de l'embassament -omplir-se atapeïdament de sediments- i es forma un delta a l'entrada d'aigües a l'embassament. Per altra banda desapareix l'arribada de sediments al curs baix o a la desembocadura del riu. Mesures correctores que caldria prendre en el cas dels embassaments de l'Ebre: remoure els sediments acumulats a Mequinensa i Riba-roja, retornar-los al riu i minimitzar al màxim els transvasaments d'aquest riu cap a altres conques. -2 punts-

Tornar a l'examen 6


Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2000 Xavier Varela