cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Correcció examen 3 (curs 2001-2002)

1.1.- Escriviu l'expressió del balanç hídric d'una conca hidrogràfica i especifiqueu les abreviatures utilitzades: [1 punt]

P + Eas = Ev + Es + Sas

• P = precipitacions
• Eas = entrades d'aigües subterrànies
• Ev = evapotranspiració
• Es = Escorrentia
• Sas = sortides d'aigües subterrànies

1.2.- En una conca hidrogràfica hi ha, o hi poden haver, reserves d'aigua en forma de geleres, estanys, llacs o aqüífers captius (aigües subterrànies retingudes). Quan aquestes reserves es mantenen constants no comporten modificacions del balanç hídric de la conca. No obstant, en les conques hidrogràfiques de la Mediterrània, on els períodes de sequera poden durar varis anys, les reserves experimenten variacions que modifiquen el balanç hídric anual. Escriviu l'expressió del balanç hídric d'una conca mediterrània durant un any de sequera (especifiqueu també les abreviatures). [1 punt]

P + Eas + dR = Ev + Es + Sas

• P = precipitacions
• Eas = entrades d'aigües subterrànies
• dR = disminució de les reserves
• Ev = evapotranspiració
• Es = Escorrentia
• Sas = sortides d'aigües subterrànies

1.3.- Què és una divisòria d'aigües: [1 punt] És el límit geogràfic d'una conca hidrogràfica i està formada per la part més alta de les carenes de muntanyes, les crestes, que delimiten les diferents valls.

2.- A l'Atlàntic, a prop del cap S. Vicente (extrem sud-occidental de Portugal) la salinitat és de 35. A l'estret de Gibraltar és de 36, i als voltants de l'illa de Xipre, a la Mediterrània oriental, és de 39. Per altra banda, la salinitat del Mar Negre no arriba als 30.
2.1.- Quines són les unitats que es fan servir per mesurar la salinitat marina? [1 punt] La salinitat de l'aigua marina es mesura en tants per mil (⁰/00) o grams de sal per 1.000 grams d'aigua, és a dir, per litre.
2.2.- Expliqueu com pot ser que la conca de la Mediterrània que es comunica occidentalment amb la conca oceànica atlàntica, i, orientalment amb la conca del Mar Negre, tingui valors de salinitat superiors als que tenen les dues darreres conques esmentades. [2 punts] Si considerem el valor de la salinitat de l'Atlàntic com a mitjana de tots els mars i oceans, i com un valor constant, la salinitat superior de la Mediterrània s'explica per una major evaporació en aquest mar en relació a les entrades d'aigua dolça de les diferents conques hidrogràfiques; al mar Negre en canvi, la situació és a l'inrevés, hi ha més entrades d'aigua dolça que evaporació. La Mediterrània compensa les pèrdues per evaporació amb l'entrada d'aigües atlàntiques a través de l'estret de Gibraltar.
2.3.- Al voltant de l'illa de Menorca la salinitat superficial és de 37 i la de l'aigua més profunda és de 38,5. Suposem que, al mes de juliol, la temperatura de l'aigua superficial sigui de 24ºC i la de l'aigua profunda, de 17ºC. Determineu els valors de les densitats de les dues aigües fent ús del gràfic següent; indiqueu també quines són les unitats corresponents. [2 punts]

• Aigües superficials: 1,024 < d <1,025 g/cm³
• Aigües profundes: d = 1,0265 g/cm³

3.- Fixeu-vos en el mapa següent:

Aclariments: el número 1 assenyala aigües càlides, el número 2, aigües temperades australs i el número 3, aigües fredes australs. Expliqueu per quin motiu les aigües temperades australs ascendeixen pels litorals occidentals d'Àfrica i Amèrica fins a prop de l'equador. [2 punts] En primer lloc, cal tenir en compte el model "global" de la circulació oceànica con a conseqüència de la rotació terrestre, així, les aigües properes als litorals occidentals dels continents africà i sud-americà tendeixen a desplaçar-se cap a l'equador. En segon lloc, aquests moviments de masses d'aigua es veuen amplificats pel corrent circumpolar antàrtic (vegeu el mapa) que provoca que les aigües australs temperades s'apropin als tròpics (corrents de Benguela a l'Àfrica i d'Humboldt o del Perú.

Tornar a l'examen 3

Valoració

Índex de ciències de la Terra

cercadors

enllaços

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2001 Xavier Varela