cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Exercicis de les PAU 2002 (3) [tornar enrere]

14.- Al Pacífic equatorial els vents alisis bufen en direcció est-oest. Les diferències de pressió atmosfèrica entre els dos costats del Pacífic generen aquest sistema, que arrossega l'aigua calenta cap a les costes asiàtiques i australianes. Les aigües fredes del fons oceànic afloren en la part est. Tot aquest complex mecanisme s'inverteix quan es produeix el fenomen d'El Niño, en què s'observa una decadència dels vents alisis o bé aquests inverteixen el seu sentit. Com a conseqüència, les aigües fredes del fons del mar deixen d'aflorar a les costes sud-americanes. Aquest fenomen provoca diverses alteracions climàtiques a la zona del Pacífic. En els períodes en què és especialment intens, els seus efectes es noten en tot el planeta.

14.1.- Comenteu quins processos i canvis es produeixen als dos costats de l'oceà Pacífic i habitualment es consideren associats al fenomen d'El Niño.
14.2.- Algunes investigacions actuals han constatat que poc temps després d'un episodi d'El Niño hi ha un augment anòmal del nivell de CO2 atmosfèric, però un o dos anys després es produeix un descens o fre de l'augment de CO2. Quina explicació por tenir aquest fet i com pot incidir sobre l'efecte hivernacle?

15.- La xarxa hidrogràfica del riu Xiquet circula per un territori amb explotacions ramaderes i nuclis urbans que es mostren en el mapa adjunt. Darrerament, al delta del riu han proliferat unes colònies d'algues que donen un aspecte verdós a l'aigua i produeixen males olors. A les ribes del riu han aparegut peixos morts. L'Ajuntament de Marina de la Costa, preocupat per la qualitat de l'aigua del riu, ha encarregat a una empresa que estudiï els possibles orígens d'aquesta contaminació.

A les estacions marcades en el mapa s'ha fet una anàlisi de l'aigua. Els valors dels paràmetres analitzats són: -Important: feu clic per veure-la sencera!-

15.1.- A partir de les dades de la taula responeu:
a) Quines són les dues estacions més contaminades?
b) Quines són les dues estacions menys contaminades?
c) Quines creieu que són les causes de la disminució de la concentració d'O2 al llarg de la conca?
d) Quines creieu que són les causes de l'augment de la conductivitat i de la concentració de clorurs? (A la conca no hi ha afloraments de roques salines.)
15.2.- a) Representeu en el gràfic següent les dades relatives als fosfats i als nitrats de cada estació. b) Digueu quines són, normalment, les fonts principals de contaminació per nitrats i fosfats.

15.3.- Quin procés creieu que s'ha produït al delta del riu Xiquet si compareu la gràfica de l'exercici anterior i les observacions fetes els darrers anys en el delta i les ribes del riu? Expliqueu aquest procés.
15.4.- Per tal de solucionar el problema es construiran una sèrie de depuradores a les poblacions que més han col·laborat a contaminar el riu. Es plantegen les qüestions següents:
a) Què es pot fer amb l'aigua depurada?
b) I amb els fangs resultants de la depuració?

16.1.- Els mapes de sòls són eines molt útils per prendre decisions en aspectes com l'ordenació de cultius, l'aplicació de residus al sòl, la selecció de pràctiques agronòmiques o altres de més generals, com l'ordenació del territori. A continuació hi ha la descripció de dues unitats cartogràfiques del mapa de sòls de l'Urgell.
Falcons
Aquests sòls són molt profunds, estan ben drenats, tenen una textura moderadament grossa, estan desenvolupats en fons de pendents suaus (< 5 %) i tenen un bon drenatge. Són sòls no salins. Típicament, l'horitzó superficial té una textura francoarenosa i uns 30 cm d'espessor. Els horitzons subsuperficials tenen una textura moderadament grossa i un color bru o bru groguenc. La conductivitat hidràulica és ràpida. La capacitat de retenció d'aigua disponible és moderada. Són sòls aptes per a cultius hortícoles i cultius extensius de reg.
Pedrís
Aquests sòls són molt superficials, estan ben drenats, tenen una textura mitjana i estan desenvolupats sobre lutites en vessants amb pendents de l'1 al 5 %. L'horitzó superficial té una textura franco-llimosa i uns 30 cm d'espessor. Per sota de l'horitzó llaurat hi ha una capa de lutites, sovint fragmentades, que contenen una certa quantitat de sals i que quan es mullen donen un pH alcalí. La conductivitat hidràulica és lenta. La capacitat de retenció d'aigua disponible és baixa. Són sòls lleugerament salins (4-8 dS/m a 25 °C) i marginalment aptes per al reg per inundació. Si s'utilitza aquest sistema, cal realitzar un nombre molt elevat de regs. Si es fan anivellacions, cal preservar l'horitzó superficial amb extrema cura, perquè és en aquest on es concentra tota la fertilitat física i química. També cal evitar que quedin lutites a la superfície, les quals, quan es mullin, alliberaran sals. En aquests sòls resulta convenient fer aportacions de matèria orgànica.
a) Completeu aquest quadre posant creus on correspongui.

b) Raoneu per què cal preservar l'horitzó superficial en la sèrie Pedrís en el cas que s'hagin de fer moviments de terres.
16.2.- Quin dels dos sòls seria més adequat per fer-hi un abocador d'escombraries? Per què?

continuació exercicis any 2002

més exercicis de les PAU

tornar a l'índex de ciències de la Terra i del medi ambient

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2004 Xavier Varela