cienciesnaturals.com

Ciències de la Terra i del medi ambient

Exercicis de les PAU 2002 (1)

1.- Fa poc temps a la població de Bellsisme hi va haver un terratrèmol curt però greu.
1.1.- L'epicentre del terratrèmol, d'una magnitud de 7,0 a l'escala de Richter, va localitzar-se a 48 km de la població. Segons l'escala MSK, la intensitat va ser de
grau VI al barri de Dalt de Bellsisme i de grau VII al barri de Baix.
a) Quina és la diferència entre intensitat i magnitud d'un terratrèmol?
b) A què pot ser deguda la diferència d'intensitat del terratrèmol en aquests barris de Bellsisme si tots dos estan gairebé a la mateixa distància de l'epicentre?
1.2.- Fa un parell d'anys els sismògrafs van enregistrar a la mateixa població un terratrèmol d'una magnitud de 3,5 a l'escala de Richter que no va ser percebut
per la població. Un regidor ha declarat: <<És curiós que aquest terratrèmol hagi estat tant més greu si només ha tingut el doble de magnitud que un altre que hi va haver fa un parell d'anys...>>. En què s'equivoca?
1.3.- Durant el darrer terratrèmol el sismògraf de Bellsisme va enregistrar el sismograma següent:

Els tres trens d'ones diferents que s'enregistren representen l'arribada consecutiva d'esquerra a dreta de les ones P (les més ràpides), les ones S i les ones L (les més lentes). Per calcular la distància a l'epicentre a partir del sismograma enregistrat en una localitat s'utilitza la fórmula següent:

on d és la distància en quilòmetres a l'epicentre,
Vs i Vp són les velocitats de les ones S i P, respectivament,
i Dt és la diferència de temps en segons entre l'arribada dels dos trens d'ones.
a) Considerant que la velocitat de les ones P és de 6 km/s i la de les ones S és de 4 km/s i recordant que la distància des de Bellsisme a l'epicentre és de 48 km, calculeu la diferència de temps entre l'arribada de les ones P i l'arribada de les ones S.
b) Observeu el sismograma i a partir de la resposta a la qüestió anterior deduïu quin interval de temps hi ha entre dues ratlles verticals consecutives. Feu servir aquesta dada per trobar el temps que ha transcorregut entre l'arribada de les ones P i l'arribada de les destructives ones L.
1.4.- És possible que aquest no sigui l'últim terratrèmol que hi hagi a Bellsisme.
a) Indiqueu en quines zones del planeta, des del punt de vista geològic, hi ha més risc de terratrèmols.
b) Valoreu el risc sísmic de Catalunya en funció del que heu deduït en la resposta anterior.

2.1.- A la Manxa occidental (Ciudad Real) es va produir, als anys vuitanta, una transformació dels conreus, que van passar a ser de regadiu gràcies a l'explotació d'un aqüífer superficial. En aquesta regió hi ha el parc natural de Las Tablas de Daimiel, una zona humida amb llacunes molt importants per a la migració d'ocells (zona A indicada en els mapes). Aquesta zona és topogràficament plana i es troba aproximadament a 610 metres d'altitud. A finals de la dècada dels vuitanta aquesta zona es va dessecar i se'n va incendiar una part. Aquests fenòmens van tenir un impacte ambiental molt important per al parc.
Les figures següents mostren l'evolució de l'ús de l'aigua a la plana que envolta les
llacunes i els esquemes piezomètrics dels anys 1980 i 1987 (dades de López i Garcia,
1991).

A partir de la informació dels gràfics, descriviu els canvis que s'han produït en el consum d'aigua i en el nivell freàtic de l'aqüífer i que puguin explicar la dessecació de la zona de Las Tablas de Daimiel (considereu una altitud constant de 610 m).
2.2.- Esmenteu quatre conseqüències ambientals i socioeconòmiques que pot tenir la sobreexplotació d'un aqüífer d'aquestes característiques utilitzat per al regadiu de conreus.

3.1.- Les dades de les taules corresponen als valors mensuals de temperatures i
precipitacions de dues poblacions de Catalunya que es localitzen en indrets diferents i es troben a altituds diferents. Amb aquestes dades elaboreu els climogrames de cada població i expliqueu les característiques climàtiques de cadascuna.
3.2.- Calculeu la precipitació anual i la temperatura mitjana anual de cada població. Expliqueu quins mínims i màxims pluviomètrics s'enregistren.

4.1.- Digueu quins dels enunciats següents indiquen activitats sostenibles i quins no.
Justifiqueu les vostres respostes amb arguments a favor o en contra de la sostenibilitat.
a) Un bosc de coníferes de Finlàndia produeix 5 tones ha-1 any-1 de fusta i se'n tallen 6 tones ha-1 any-1.
b) L'augment anual de la demanda d'energia se satisfà obtenint a partir de fonts alternatives una quantitat igual o superior d'energia.
c) El creixement industrial a les àrees urbanes properes al litoral obliga augmentar l'extracció d'aigua subterrània.
d) Tots els residus sòlids generats a les ciutats es porten a l'abocador.
4.2.- Les diferències existents entre els països rics i els països pobres es posen de manifest quan es consideren aspectes ambientals com els que es mostren en els gràfics adjunts:

a) Expliqueu les variacions en la concentració de gasos de diòxid de sofre generats en països pobres i en països rics.
b) Per què els països rics aconsegueixen disminuir el SO2 però no el CO2?

5.1.- Les fortes variacions que experimenta el nivell del mar a la costa de Sinera de Mar fan pensar en la possibilitat d'utilitzar la força de l'aigua en els seus canvis de nivell per produir energia elèctrica. Per aquest motiu s'ha fet un estudi per determinar l'emplaçament més òptim d'una central mareomotriu. El màxim canvi de nivell mesurat a la costa (diferència entre el nivell màxim i el nivell mínim) és de 12 m.
a) A partir de les dades del mapa topogràfic adjunt, justifiqueu per què l'emplaçament A sembla el lloc més adequat per construir la represa, en comparació amb els emplaçaments B i C.
b) Dibuixeu en el mapa l'amplada mínima que hauria de tenir la represa en el punt A per aprofitar al màxim la pujada del mar en els moments de màxima diferència. Ratlleu la part que queda inundada durant la marea alta. Quina alçada tindrà la represa en el punt A? [Els 0 m representen el nivell mitjà del mar o cota de referència, és a dir, el punt mitjà entre la marea baixa i la marea alta.]

5.2.- La força mareomotriu no és l'única forma d'obtenir energia elèctrica més neta. Hi ha altres energies que també són considerades alternatives a les utilitzades actualment de manera majoritària. Ompliu la taula següent (heu de posar un exemple de recurs energètic de cadascun dels sistemes i indicar els impactes que pot produir l'ús d'aquests recursos):

continuació exercicis any 2002

més exercicis de les PAU

tornar a l'índex de ciències de la Terra i del medi ambient

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2004 Xavier Varela