Relació dels materials i documents emprats en les sessions teòriques del curs 2008-09 (Grup 05)
13.12.2008 - Programació 1 (sessió 7)
- Programar?
- La Memòria del Cap de cc.nn.
- Els objectius (un ajut per a la redacció) i els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals.
- Competències bàsiques (LOE) [274 KB]
- La seqüència didàctica (1ª part)
- Currículum de les ciències de la naturalesa (LOE) [366 KB]
20.12.2008 - Aprenentatge 1 (sessió 8)
- Un "divertimento" i unes qüestions inicials ...
- La solució de l'entreteniment, les respostes dels grups d'alumnes i un comentari ...
- La didàctica de les ciències: una mica d'història ...
- Unitat didàctica: exemple 1 [1.9 MB]
- Deures, un article del dossier del Cap: ¿Hi ha diferents maneres d'aprendre ciències? de Neus Sanmartí (UAB) -resum-
- Procediments en l'ensenyament de les ciències - procediments de la ciència segons Hodson i Brewster (1985)
10.01.2009 - Aprenentatge 2 (sessió 9)
17.01.2009 - Programació 2 (sessió 10)
- Síntesi de les sessions d'aprenentatge
- Unitat didàctica: tema - competències bàsiques - objectius - continguts (conceptuals - procedimentals - actitudinals)
- Procediments de les ciències segons AAAS
- Unitat didàctica: exemple 2 [867 KB]
- Un exercici a l'aula: confecció d'un mapa conceptual a partir del resum de l'article de Neus Sanmartí (UAB) - els mapes dels diferents grups de treball - un mapa conceptual que sintetitza tot l'article -
31.01.2009 - Programació 3 (sessió 11)
- Unitat didàctica: la seqüència didàctica (2ª part)
- Unitat didàctica: exemple 3 [189 KB]
- Unitat didàctica: exemple 4 [2.2 MB]
- Exercicis a l'aula:
- Exemple d'una presentació per a la darrera sessió del cicle teòric! [3.58 MB]
- 'Decàleg' de la programació!
- Per acabar: Claxton - Fletcher
21.02.2009 - Programació 4 (sessió 12) -sessió no presencial-
- Exemples de memòries de cursos anteriors:
- Ona Raventós (curs 2006-07) UD: Dinàmica interna de la Terra (tercer d'eso) [4.6 MB]
- Gemma Martínez (curs 2007-08) UD: Els cordats (primer d'eso) [1.3 MB]
- Llibertat Estel Parés (curs 2007-08) UD: La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lues (primer d'eso) [1.3 MB]
- Eulàlia Perapoch (curs 2007-08) UD: Les espècies: els seus orígens i la classificació (primer d'eso) [3.8 MB]
- Montse Rueda (curs 2007-08) UD: Els lípids (primer de batxillerat) [514 KB]
07.03.2009 (Grup 03) / 28.03.2009 (Grup 05) - Avaluació (sessió 17)
- Idees prèvies
- Avaluar?
- Significats
- Nivells de l'avaluació
- Tipus d'avaluació
- L'avaluació segons la LOE
- Avaluació tradicional - Valoració integral
- Article de N. Sanmartí [... i nou preguntes!]
- ... exàmens!
- Alberoni - Piattelli - Perrenoud
Uns textos
És una "veritat" psicològica general que les accions i les percepcions de les persones estan canalitzades per les seves necessitats i desitjos. El poder del pensament científic, malgrat que sigui fal·lible, rau en el seu compromís d’observar i explicar les coses tal com són, independentment que un vulgui que les coses siguin així o no.
(...) És el fet que les matemàtiques siguin un instrument allò que ens obliga pensar d’una manera precisa i inexorable, i que ha conduït a moltes branques de la ciència a acceptar voluntariament la disciplina de les equacions i la demanda de quantificació.
(...) Malgrat que la recerca científica és imparcial, els motius humans sempre estan fent cua a la porta del laboratori per apropiar-se de tot allò que hi vagi apareixent. Així, una part fonamental del caràcter distintiu de la ciència és la seva incitació a "pensar amb rectitud" davant de l’impuls poderós de fer el món a imatge i semblança nostra mitjançant el pensament i la percepció.
Guy Claxton (Educar mentes curiosas. El reto de la ciencia en la escuela. VISOR SA, 1994)
En uns moments de canvis socials tan intensos necessitem urgentment adaptar l’escola a les necessitats actuals del ciutadà. Però modernitzar i actualitzar de debò l’ensenyament de les ciències passa per revisar críticament les idees que són a la base de la nostra acció professional. No fer-ho ens condemnaria a la rutina i a l’enquistament dels problemes.
Entre els molts canvis que calen, alguns són tan fonamentals com qüestionar una visió massa estàtica o enciclopèdica de la ciència per accentuar les noves maneres que ofereix de mirar el món i d’actuar-hi; donar a les emocions la importància que realment tenen per a qui aprèn i per a qui ensenya; i organitzar la classe com una xarxa d’interaccions i suport.
Treballar les idees dels alumnes -o, el que és equivalent, la seva visió del món- seguint cicles d’aprenentatge que recullin aquests principis porta a unes classes de ciències força diferents de les habituals. Són diferents perquè penetrar junts en nous territoris de coneixement i d’acció esdevé una tasca tan apassionant per a l’alumnat com per al professorat.
Joan Aliberas Maymí (Ensenyar ciències a l'ESO. Ciències 9, 2008)
[+ més]
