logo 1108

Cap de Ciències naturals (Institut de Ciències de l'Educació - Universitat de Barcelona)

Memòria del Cap de Ciències naturals

Relació dels materials i documents emprats en les sessions teòriques del curs 2008-09 (Grup 05)

13.12.2008 - Programació 1 (sessió 7)

20.12.2008 - Aprenentatge 1 (sessió 8)

10.01.2009 - Aprenentatge 2 (sessió 9)

17.01.2009 - Programació 2 (sessió 10)

31.01.2009 - Programació 3 (sessió 11)

21.02.2009 - Programació 4 (sessió 12) -sessió no presencial-

07.03.2009 (Grup 03) / 28.03.2009 (Grup 05) - Avaluació (sessió 17)

Uns textos

És una "veritat" psicològica general que les accions i les percepcions de les persones estan canalitzades per les seves necessitats i desitjos. El poder del pensament científic, malgrat que sigui fal·lible, rau en el seu compromís d’observar i explicar les coses tal com són, independentment que un vulgui que les coses siguin així o no.
(...) És el fet que les matemàtiques siguin un instrument allò que ens obliga pensar d’una manera precisa i inexorable, i que ha conduït a moltes branques de la ciència a acceptar voluntariament la disciplina de les equacions i la demanda de quantificació.
(...) Malgrat que la recerca científica és imparcial, els motius humans sempre estan fent cua a la porta del laboratori per apropiar-se de tot allò que hi vagi apareixent. Així, una part fonamental del caràcter distintiu de la ciència és la seva incitació a "pensar amb rectitud" davant de l’impuls poderós de fer el món a imatge i semblança nostra mitjançant el pensament i la percepció.
Guy Claxton (Educar mentes curiosas. El reto de la ciencia en la escuela. VISOR SA, 1994)

En uns moments de canvis socials tan intensos necessitem urgentment adaptar l’escola a les necessitats actuals del ciutadà. Però modernitzar i actualitzar de debò l’ensenyament de les ciències passa per revisar críticament les idees que són a la base de la nostra acció professional. No fer-ho ens condemnaria a la rutina i a l’enquistament dels problemes.
Entre els molts canvis que calen, alguns són tan fonamentals com qüestionar una visió massa estàtica o enciclopèdica de la ciència per accentuar les noves maneres que ofereix de mirar el món i d’actuar-hi; donar a les emocions la importància que realment tenen per a qui aprèn i per a qui ensenya; i organitzar la classe com una xarxa d’interaccions i suport.
Treballar les idees dels alumnes -o, el que és equivalent, la seva visió del món- seguint cicles d’aprenentatge que recullin aquests principis porta a unes classes de ciències força diferents de les habituals. Són diferents perquè penetrar junts en nous territoris de coneixement i d’acció esdevé una tasca tan apassionant per a l’alumnat com per al professorat.
Joan Aliberas Maymí (Ensenyar ciències a l'ESO. Ciències 9, 2008)

[+ més]

link stats motigo

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | ©2009 cienciesnaturals.com