introducció
 
química del C
 
glúcids
 
lípids
 
proteïnes
 
nucleòtids
 
recursos
i bibliografia

 


cienciesnaturals.com

introducció a la bioquímica - crèdit variable d'ampliació - 4t d'eso


 

"La vida és una matèria que, com un cristall -un cristall rar i atípic- repeteix la seva estructura a mesura que va creixent. La diferència entre la seva estructura i la d'un cristall és la mateixa que hi ha entre un paper de paret ordinari, en el qual el dibuix es repeteix regularment una vegada rere l'altra, i un brodat exquisit -un tapís de Rafael, per exemple- on no hi ha cap repetició avorrida, sinó un dibuix elaborat, coherent i ple de sentit dibuixat per un gran mestre."

Erwin Schrödinger: My View of the World (1967) [1]

físic i filòsof austríac

 

Els inicis de la bioquímica

A començaments del segle XIX es van portat a terme els primers treballs amb la finalitat de determinar la composició química de les biomolècules que formen part dels éssers vius. En aquella època els científics pensaven que hi havia diferències essencials entre els compostos que formaven la matèria inorgànica i els que constituïen la matèria orgànica. D'aquí vé la denominació de "química orgànica" per a designar aquesta part de la química que estudia els materials constituients dels organismes.

Cap a l'any 1820 els químics ja havien aconseguit extreure i purificar un bon nombre de substàncies dels vegetals. A l'any 1828 l'alemany Friedrich Wöhler (1800-1882) va sintetitzar la primera substància orgànica a partir de compostos inorgànics; es tractava de la urea, que es va obtenir a partir d'amoníac i cianat de plom. Aquesta síntesi va evidenciar que no hi havia fronteres entre la química orgànica i la inorgànica i va obrir les portes a la recerca dels compostos i dels processos químics dels éssers vius. Així, a partir d'aquell moment, es van anar desenvolupant les tècniques d'anàlisi química dels organismes; es van estudiar la sang, la bilis, l'orina, (...) i es va establir un mètode per a determinar la quantitat de carboni i hidrogen que tenia un compost; molts d'aquests treballs van estar fets per Justus von Liebig (1803-1873), químic amic de Whöler. També, es va descobrir que la calor animal i l'activitat vital és el resultat de la combustió dels aliments, essent els greixos i els hidrocarburs els combustibles del cos.

Primer, Liebig va ser professor de química a la Universitat de Giessen i després, a Heidelberg; finalment, va ensenyar a la Universitat de Munich. Entre els seus deixebles cal destacar Friedrich August Kekulé (1829-1896) que va ser el primer químic que va suggerir que l'àtom de carboni era tetravalent. Per la mateixa època, el químic francès Pierre Eugène Marcelin Berthelot (1827-1907) va sintetitzar compostos com els alcohols metílic i etílic, el benzè i l'acetilè. Els ensenyaments universitaris de bioquímica no es van incorporar als plans d'estudis fins a la segona meitat del segle XIX. La primera càtedra de Química fisiològica s'establí a la Universitat d'Estrasburg l'any 1863 i el professor encarregat va ser l'alemany Félix von Hoppe-Seyler, que va cristal·litzar per primera vegada una proteïna (l'hemoglobina) l'any 1864. També per aquella època, es va descobrir l'ADN (Friederich Miescher, 1869) i que tots els teixits animals consumeixen oxigen (Eduard Pflüger, 1972)

Activitat 1: Consulteu aquest enllaç i assenyaleu, segons el vostre criteri, les quatre efemèrides més importants de la història de la bioquímica del segle XX.

Qüestions:

1.- Què significa que el carboni és un element tetravalent?
2.- Què són els hidrocarburs? D'on provenen?
3.- Què és un bioelement? Quins són els principals bioelements?
4.- Segons aquests gràfics, quins són els quatre elements químics més abundants a la gea? I els quatre més abundants a la biosfera? En el gràfic B indiqueu quina columna correspon a la gea i quina a la biosfera.


[1] Citació extreta del llibre de Lynn Margulis i Dorion Sagan: Què és la vida? Ed. Proa (1997)


Inici pàgina


Podeu contactar amb l'autor a: editor@cienciesnaturals.com


© 2002 Xavier Varela