|
cienciesnaturals.com

introducció
a la bioquímica -
crèdit variable d'ampliació - 4t d'eso
"La vida
és una matèria que, com un cristall -un cristall
rar i atípic- repeteix la seva estructura a mesura que
va creixent. La diferència entre la seva estructura i
la d'un cristall és la mateixa que hi ha entre un paper
de paret ordinari, en el qual el dibuix es repeteix regularment
una vegada rere l'altra, i un brodat exquisit -un tapís
de Rafael, per exemple- on no hi ha cap repetició avorrida,
sinó un dibuix elaborat, coherent i ple de sentit dibuixat
per un gran mestre."
Erwin Schrödinger: My View of the World (1967) [1]
físic i filòsof austríac
Els inicis de la bioquímica
A començaments del segle XIX es
van portat a terme els primers treballs amb la finalitat de determinar
la composició química de les biomolècules
que formen part dels éssers vius. En aquella època
els científics pensaven que hi havia diferències
essencials entre els compostos que formaven la matèria
inorgànica i els que constituïen la matèria
orgànica. D'aquí vé la denominació
de "química orgànica" per a designar
aquesta part de la química que estudia els materials constituients
dels organismes.
Cap a l'any 1820 els químics ja
havien aconseguit extreure i purificar un bon nombre de substàncies
dels vegetals. A l'any 1828 l'alemany Friedrich
Wöhler (1800-1882) va sintetitzar la primera substància
orgànica a partir de compostos inorgànics; es tractava
de la urea, que es va obtenir a partir d'amoníac i cianat
de plom. Aquesta síntesi va evidenciar que no hi havia
fronteres entre la química orgànica i la inorgànica
i va obrir les portes a la recerca dels compostos i dels processos
químics dels éssers vius. Així, a partir
d'aquell moment, es van anar desenvolupant les tècniques
d'anàlisi química dels organismes; es van estudiar
la sang, la bilis, l'orina, (...) i es va establir un mètode
per a determinar la quantitat de carboni i hidrogen que tenia
un compost; molts d'aquests treballs van estar fets per Justus
von Liebig (1803-1873), químic amic de Whöler.
També, es va descobrir que la calor animal i l'activitat
vital és el resultat de la combustió dels aliments,
essent els greixos i els hidrocarburs els combustibles del cos.
Primer, Liebig va ser professor de química
a la Universitat de Giessen i després, a Heidelberg; finalment,
va ensenyar a la Universitat de Munich. Entre els seus deixebles
cal destacar Friedrich
August Kekulé (1829-1896) que va ser el primer químic
que va suggerir que l'àtom de carboni era tetravalent.
Per la mateixa època, el químic francès
Pierre Eugène Marcelin Berthelot (1827-1907) va sintetitzar
compostos com els alcohols metílic i etílic, el
benzè i l'acetilè. Els ensenyaments universitaris
de bioquímica no es van incorporar als plans d'estudis
fins a la segona meitat del segle XIX. La primera càtedra
de Química fisiològica s'establí a la Universitat
d'Estrasburg l'any 1863 i el professor encarregat va ser l'alemany
Félix von Hoppe-Seyler, que va cristal·litzar per
primera vegada una proteïna (l'hemoglobina) l'any 1864.
També per aquella època, es va descobrir l'ADN
(Friederich Miescher, 1869) i que tots els teixits animals consumeixen
oxigen (Eduard
Pflüger, 1972)
Activitat 1:
Consulteu aquest
enllaç i assenyaleu, segons el vostre criteri, les
quatre efemèrides més importants de la història
de la bioquímica del segle XX.
Qüestions:
- 1.- Què
significa que el carboni és un element tetravalent?
- 2.- Què
són els hidrocarburs? D'on provenen?
- 3.- Què
és un bioelement? Quins són els principals bioelements?
- 4.- Segons
aquests gràfics,
quins són els quatre elements químics més
abundants a la gea? I els quatre més abundants a la biosfera?
En el gràfic B indiqueu quina columna correspon a la gea
i quina a la biosfera.
[1]
Citació extreta del llibre de Lynn Margulis i Dorion Sagan:
Què és la vida? Ed. Proa (1997)
Inici pàgina
Podeu contactar amb l'autor a:
editor@cienciesnaturals.com
© 2002 Xavier Varela
|