cienciesnaturals.com

Biologia

Exercicis de les PAU 1999 (2)

6.1.- Es realitza l'observació d'una cèl·lula amb un microscopi òptic a 100 augments. La seva mida aparent és de 0,45 cm. Quina és la seva mida real? A quina mida aparent visualitzarem a 60 augments un espermatozoide humà, que fa uns 50 micròmetres?
6.2.- Observeu la figura següent: és una cèl·lula vegetal o animal? Justifiqueu-ho. Digueu el nom dels orgànuls o estructures cel·lulars assenyalats a la figura.

6.3.- Associeu cadascuna de les funcions següents amb l'orgànul cel·lular corresponent:

1.- Separa la cèl·lula de l'exterior.

2.- Emmagatzema i modifica proteïnes sintetitzades als ribosomes que té adossats.

3.- Separa les proteïnes i els lípids que rep del reticle endoplasmàtic, en funció de la seva destinació.

4.- Conté la cromatina.

5.- Permet un transport selectiu a l'exterior o a l'interior de la cèl·lula.

6.- Conté els enzims necessaris per portar a terme el cicle de Krebs.

7.- És el centre de control cel·lular.

8.- És l'orgànul on se sintetitzen la majoria de lípids de membrana (fosfolípids, colesterol, glucolípids...)

9.- Produeix el procés de síntesi d'ATP per l'ATP sintetasa.

10.- Modifica algunes molècules i les transporta, dins de vesícules, a altres parts de la cèl·lula o a l'exterior cel·lular.

6.4.- Els termes següents es poden relacionar amb un mateix procés: cos residual, complex de Golgi, endosoma, fagocitosi, lisosoma primari, exocitosi, lisosoma secundari. Digueu de quin procés es tracta, feu un dibuix esquematitzant-lo i expliqueu el significat biològic de tot el procés.

7.1.- Es coneixen les estructures primàries de la insulina de diversos mamífers. Les úniques diferències estan en una seqüència petita, de la qual es donen a continuació dos exemples:

• Insulina de bou: ala-ser-val
• Insulina de xai: ala-gly-val

Què vol dir "estructura primària de la insulina"? Dibuixeu i expliqueu l'estructura general dels seus monòmers (ala, ser, val...)
7.2.- Quina relació hi ha entre les seqüències de la insulina i de l'ADN (*)? Expliqueu-ho.
7.3.- La substitució d'un sol tipus de nucleòtid per un altre pot explicar el canvi observat en la seqüència de la insulina dels dos mamífers esmentats. Justifiqueu-ho.

Alanina - Ala - GCA - GCC - GCG - GCU

Arginina - Arg - CGA - CGC - CGG - CGU - AGA - AGG

Asparagina - AsN - AAC - AAU

Àcid aspàrtic - Asp - GAC - GAU

Cisteïna - Cys - UGC - UGU

Glutamina - GlN - CAA - CAG

Àcid glutàmic - Glu - GAA - GAG

Glicina - Gly - GGA - GGC - GGG - GGU

Histidina - His - CAC - CAU

Isoleucina - Ile - AUA - AUC - AUU

Leucina - Leu - CUA - CUC - CUG - CUU - UUA - UUG

Lisina - Lys - AAA - AAG

Metionina - Met - AUG

Fenilalanina - Phe - UUC - UUU

Prolina - Pro - CCA - CCC - CCG - CCU

Serina - Ser - UCA - UCC - UCG - UCU - AGC - AGU

Treonina - Thr - ACA - ACC - ACG - ACU

Triptòfan - Trp - UGG

Tirosina - Tyr - UAC - UAU

Valina - Val - GUA - GUC - GUU

(*) En l'enunciat original està en anglès: DNA

8.1.- En l'estudi dels ecosistemes, els transectes (inventaris d'un conjunt d'àrees del terreny) s'utilitzen habitualment per fer mostratges de les comunitats vegetals. En aquests estudis se solen mesurar diverses variables ambientals. A la taula es presenten algunes dades d'un transecte al llarg d'un sistema de dunes litorals. Justifiqueu quina localitat probablement tindrà més riquesa d'espècies animals.

8.2.- Les localitats de la taula presenten diferències pel que fa a la riquesa d'espècies, les característiques del sòl i la cobertura vegetal a mesura que ens allunyem de la línia de costa. Raoneu-ho en termes de successió ecològica.
8.3.- Una adaptació comuna de les plantes que viuen en sòls amb altes concentracions salines és acumular moltes sals als teixits, arribant a tenir fins i tot concentracions més altes que les del sòl. Expliqueu per què aquest fet facilita que puguin absorbir aigua del sòl.

9.1.- Escherichia coli és un bacteri sensible a l'estreptomicina. És a dir, que si s'afegeixen unes gotes d'aquest antibiòtic a un medi de cultiu, els bacteris moren. Però com en altres éssers vius, hi ha casos de mutacions. Una d'aquestes mutacions converteix el bacteri portador en resistent a l'estreptomicina. Què són les mutacions i com s'originen? Expliqueu les diferències entre els efectes de l'aparició d'una mutació en un organisme procariota i en un d'eucariota.
9.2.- En un laboratori es van fer multiplicar bacteris de l'espècie descrita en un medi de cultiu líquid normal (sense estreptomicina). Després d'unes hores s'hi va fer un recompte de microorganismes, els resultats del qual es mostren a la taula A.

Es van agafar 2 mil·lílitres d'aquest medi. Un es va col·locar en un medi amb estreptomicina i l'altre, en un medi sense estreptomicina. Transcorregudes 48 hores es va fer un recompte de microorganismes en aquests medis, els resultats del qual es mostren a les taules B i C. Interpreteu, en termes de selecció, els resultats d'aquest experiment.

9.3.- A partir de l'exemple de l'enunciat es podria pensar que les mutacions apareixen a causa de la necessitat de sobreviure. Utilitzeu el mecanisme que proposa el neodarwinisme per discutir la validesa d'aquesta opinió.

10.- Lavoisier va estudiar la fermentació i va demostrar que en aquest procés la glucosa es descompon, de forma que el seu carboni, l'hidrogen i l'oxigen apareixen en forma d'alcohol i diòxid de carboni. El 1897 els germans Büchner prepararen un extracte de cèl·lules de llevat i, per tal d'evitar que es fes malbé, hi afegiren sucre a una concentració elevada. Uns dies més tard, amb sorpresa, observaren que l'extracte presentava signes d'haver fermentat.

a) Digueu quines biomolècules havia de contenir l'extracte de llevat, sense les quals no hauria tingut lloc la fermentació del sucre. Expliqueu algunes característiques de la seva actuació.

b) Formuleu la reacció que correspon a la respiració aeròbica. Creieu que es tracta d'una fermentació? Per què?

c) Quina reacció presenta un balanç energètic més favorable, la respiració aeròbica o la fermentació? Per què?

més exercicis de les PAU: any 1999 - any 2000 - any 2001 - any 2002 -

anar al primer reservori d'exercicis
anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 97-98

anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 99-00

tornar a l'índex de biologia

tornar a la pàgina principal

podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2002-03 Xavier Varela