cienciesnaturals.com


Biologia

Exercicis de les PAU 2000 (8)

25.1.- Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça tenen sovint l'anomenada malaltia del punt blanc, caracteritzada per la presència de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una anàlisi microscòpica de les taques evidencia la presència d'un protozou paràsit. Submergint durant uns minuts els peixos en aigua amb una concentració salina superior a la de l'aquari, els paràsits desapareixen en la majoria dels casos. Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui? Expliqueu les transformacions que experimenta l'organisme paràsit.
25.2.- La taula següent mostra els resultats d'un experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una mateixa espècie que tenien la malaltia del punt blanc i eren submergits durant un minut en solucions salines a diverses concentracions.



Nota important: quan se submergien els peixos a una concentració superior a 20 g · l-1, la majoria morien. Feu un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració és més eficaç el tractament.

25.3.- La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple que evidencia que cada espècie té els seus propis marges de tolerància per a una determinada variable ambiental. Expliqueu què vol dir això i il·lustreu-ho amb un altre exemple.

26.1.- En certes poblacions aïllades, es coneix la presència de certes síndromes poc freqüents, com ara el nanisme polidactílic. Observeu el pedigrí següent, corresponent a una família d'una d'aquestes poblacions aïllades. Els cercles representen dones i els quadrats homes. Els individus afectats de nanisme polidactílic apareixen marcats en negre. Sabem que en aquesta família també hi ha casos d'albinisme, que s'hereta segons un patró autosòmic i és recessiu. Els individus I-1 i III-1 són els únics albins del pedigrí.

a) Quin patró d'herència (dominant-recessiu, autosòmic-lligat al sexe) segueix el gen del nanisme polidactílic? Expliqueu-ho.
b) Doneu els genotips, per al nanisme i l'albinisme, dels individus I-2 i II-5, i expliqueu com ho deduïu.

26.2.- L'absència del pigment melanina provoca l'albinisme. Se sap que això és degut a l'absència d'activitat de l'enzim tirosinasa, que intervé en la via metabòlica de producció de melanina a partir de l'aminoàcid tirosina. Justifiqueu per què l'absència de melanina és heretable.


27.1.- Llegiu atentament els dos textos següents:

a) Sembla que no hi ha més propòsit en la variabilitat dels éssers vius i en l'acció de la selecció natural, que en la direcció en què bufa el vent...
b) A més, si els individus dels quals parlo, moguts per la necessitat de veure-hi de lluny i de forma còmoda, s'esforcessin per mantenir-se drets i adoptessin constantment aquest hàbit de generació en generació, no hi ha dubte que els seus peus adoptarien insensiblement una conformació pròpia per mantenir-se en una actitud erecta.

Digueu quin d'aquests textos va ser escrit per J.B. de Lamarck i quin per Ch. Darwin, i justifiqueu per què a partir de les idees principals que hi apareixen.
27.2.- És una opinió força estesa que les mutacions es produeixen com a conseqüència de les necessitats que crea el medi sobre els individus d'una població. Raoneu la validesa d'aquesta opinió.

28.1.- En funció de la naturalesa de la font d'energia i de la font de carboni que utilitzen, els organismes es poden classificar com s'indica a la taula següent:

Pel que fa a aquesta terminologia, què diríeu que és un gerani? Per què? I un humà, què és? Per què?
28.2.- Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes i voleu determinar-ne algunes característiques. Per a això feu créixer les dues espècies bacterianes en les condicions que es deriven de combinar:

a) la presència o no de llum,
b) la presència o no de sacarosa en el medi.

Cada mitja hora preneu una mostra de cada cultiu i feu un comptatge de cèl·lules per veure si hi ha (+) o no hi ha (­) creixement de la població bacteriana. Anoteu al quadern els resultats següents:

Què podeu dir de cada espècie pel que fa a les seves fonts de carboni i d'energia? Per què?

29.- Fem créixer el fong Neurospora crassa [vegeu: a) micrografies: 1 - 2, b) dibuix] en un medi amb glucosa i amoníac. Després d'exposar-lo a la llum ultraviolada no pot sobreviure en aquest medi: ara també necessita l'aminoàcid arginina. Què creieu que pot haver fet la irradiació? Creieu que aquests resultats estan d'acord amb la idea un gen = un enzim? Per què?

30.1.- En aquesta fotografia familiar es pot observar que els tres fills s'assemblen entre ells i que també s'assemblen als pares. Els gats comparteixen moltes característiques amb els humans, però fa milions d'anys que se n'han separat. La gallina és un parent encara més llunyà. Els gats, les gallines i els humans comparteixen diverses característiques des del punt de vista bioquímic. Enumereu cinc d'aquestes característiques.

30.2.- Creieu que podem dir que totes les cèl·lules del nostre organisme són clòniques? Expliqueu-ho.
30.3.- Per què una neurona i una cèl·lula muscular són tan diferents entre si? Expliqueu-ho.

31.1.- La franja equatorial es caracteritza per una constància en les seves condicions climàtiques. Al llarg de tot l'any, la temperatura i la humitat són elevades, i això fa possible el desenvolupament de les selves. En latituds mitjanes, amb climes temperats, en què el cicle estacional és molt important, predominen els boscos temperats.

a) Tenint en compte que el reciclatge de nutrients es deu fonamentalment a l'activitat dels microorganismes descomponedors, raoneu on serà més ràpid el reciclatge, a la selva tropical o al bosc temperat.
b) En cadascun del casos (selva o bosc temperat) justifiqueu si els nutrients es trobaran, majoritàriament, al sòl o als arbres.

31.2.- Expliqueu si la desaparició de grans masses forestals pot tenir alguna repercussió en el clima a escala global.


Més exercicis de les PAU: any 1999 - any 2001 - any 2002 -
Tornar a la 1ª pàgina de l'any 2000
Anar al primer reservori d'exercicis
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 97-98
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 99-00


tornar a l'índex de biologia
tornar a la pàgina principal
podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2002-03 Xavier Varela