|
cienciesnaturals.com
Biologia
Exercicis de les PAU 2000 (8)
25.1.-
Determinats peixos d'aquari d'aigua dolça tenen sovint
l'anomenada malaltia del punt blanc, caracteritzada per la presència
de petites taques blanques a les escates i les aletes. Una anàlisi
microscòpica de les taques evidencia la presència
d'un protozou paràsit. Submergint durant uns minuts els
peixos en aigua amb una concentració salina superior a
la de l'aquari, els paràsits desapareixen en la majoria
dels casos. Quin fenomen fa possible que el paràsit desaparegui?
Expliqueu les transformacions que experimenta l'organisme paràsit.
25.2.- La taula següent mostra els resultats d'un
experiment fet amb peixos d'aigua dolça d'una mateixa
espècie que tenien la malaltia del punt blanc i eren submergits
durant un minut en solucions salines a diverses concentracions.

Nota important: quan se submergien els peixos a una concentració
superior a 20 g · l-1, la majoria morien. Feu
un gràfic dels resultats i raoneu a quina concentració
és més eficaç el tractament.
25.3.-
La mort dels peixos durant l'experiment és un exemple
que evidencia que cada espècie té els seus propis
marges de tolerància per a una determinada variable ambiental.
Expliqueu què vol dir això i il·lustreu-ho
amb un altre exemple.
26.1.-
En certes poblacions aïllades, es coneix la presència
de certes síndromes poc freqüents, com ara el nanisme
polidactílic. Observeu el pedigrí següent,
corresponent a una família d'una d'aquestes poblacions
aïllades. Els cercles representen dones i els quadrats homes.
Els individus afectats de nanisme polidactílic apareixen
marcats en negre. Sabem que en aquesta família també
hi ha casos d'albinisme, que s'hereta segons un patró
autosòmic i és recessiu. Els individus I-1 i III-1
són els únics albins del pedigrí.
- a) Quin patró d'herència
(dominant-recessiu, autosòmic-lligat al sexe) segueix
el gen del nanisme polidactílic? Expliqueu-ho.
- b) Doneu els genotips, per al nanisme
i l'albinisme, dels individus I-2 i II-5, i expliqueu com ho
deduïu.
26.2.-
L'absència del pigment melanina provoca l'albinisme. Se
sap que això és degut a l'absència d'activitat
de l'enzim tirosinasa, que intervé en la via metabòlica
de producció de melanina a partir de l'aminoàcid
tirosina. Justifiqueu per què l'absència de melanina
és heretable.
27.1.- Llegiu atentament els dos textos següents:
- a) Sembla que no hi ha més propòsit
en la variabilitat dels éssers vius i en l'acció
de la selecció natural, que en la direcció en què
bufa el vent...
- b) A més, si els individus dels
quals parlo, moguts per la necessitat de veure-hi de lluny i
de forma còmoda, s'esforcessin per mantenir-se drets i
adoptessin constantment aquest hàbit de generació
en generació, no hi ha dubte que els seus peus adoptarien
insensiblement una conformació pròpia per mantenir-se
en una actitud erecta.
Digueu quin d'aquests textos va ser escrit
per J.B. de Lamarck i quin per Ch. Darwin, i justifiqueu per
què a partir de les idees principals que hi apareixen.
27.2.- És una opinió força estesa
que les mutacions es produeixen com a conseqüència
de les necessitats que crea el medi sobre els individus d'una
població. Raoneu la validesa d'aquesta opinió.
28.1.-
En funció de la naturalesa de la font d'energia i de la
font de carboni que utilitzen, els organismes es poden classificar
com s'indica a la taula següent:
Pel que fa a aquesta terminologia, què
diríeu que és un gerani? Per què? I un humà,
què és? Per què?
28.2.- Trobeu dues espècies bacterianes desconegudes
i voleu determinar-ne algunes característiques. Per a
això feu créixer les dues espècies bacterianes
en les condicions que es deriven de combinar:
- a) la presència o no de llum,
- b) la presència o no de sacarosa
en el medi.
Cada mitja hora preneu una mostra de cada
cultiu i feu un comptatge de cèl·lules per veure
si hi ha (+) o no hi ha () creixement de la població
bacteriana. Anoteu al quadern els resultats següents:
Què podeu dir de cada espècie
pel que fa a les seves fonts de carboni i d'energia? Per què?
29.- Fem
créixer el fong Neurospora crassa [vegeu: a) micrografies: 1
-
2,
b) dibuix] en un medi amb glucosa i amoníac. Després
d'exposar-lo a la llum ultraviolada no pot sobreviure en aquest
medi: ara també necessita l'aminoàcid arginina.
Què creieu que pot haver fet la irradiació? Creieu
que aquests resultats estan d'acord amb la idea un gen = un enzim?
Per què?
30.1.-
En aquesta fotografia familiar es pot observar que els tres fills
s'assemblen entre ells i que també s'assemblen als pares.
Els gats comparteixen moltes característiques amb els
humans, però fa milions d'anys que se n'han separat. La
gallina és un parent encara més llunyà.
Els gats, les gallines i els humans comparteixen diverses característiques
des del punt de vista bioquímic. Enumereu cinc d'aquestes
característiques.
30.2.-
Creieu que podem dir que totes les cèl·lules del
nostre organisme són clòniques? Expliqueu-ho.
30.3.- Per què una neurona i una cèl·lula
muscular són tan diferents entre si? Expliqueu-ho.
31.1.-
La franja equatorial es caracteritza per una constància
en les seves condicions climàtiques. Al llarg de tot l'any,
la temperatura i la humitat són elevades, i això
fa possible el desenvolupament de les selves. En latituds mitjanes,
amb climes temperats, en què el cicle estacional és
molt important, predominen els boscos temperats.
- a) Tenint en compte que el reciclatge
de nutrients es deu fonamentalment a l'activitat dels microorganismes
descomponedors, raoneu on serà més ràpid
el reciclatge, a la selva tropical o al bosc temperat.
- b) En cadascun del casos (selva o bosc
temperat) justifiqueu si els nutrients es trobaran, majoritàriament,
al sòl o als arbres.
31.2.-
Expliqueu si la desaparició de grans masses forestals
pot tenir alguna repercussió en el clima a escala global.
- Més exercicis de les PAU: any
1999 - any 2001 - any 2002 -
- Tornar a la 1ª
pàgina de l'any 2000
- Anar al primer reservori
d'exercicis
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs
97-98
- Anar als exemples d'exercicis d'avaluació
del curs 99-00
- tornar a l'índex
de biologia
- tornar a la pàgina
principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2002-03 Xavier Varela
|