cienciesnaturals.com


Biologia

Exercicis de les PAU 2001 (3)

9.1.- La figura A mostra l'estructura esquelètica d'una serp, en la qual es poden observar unes extremitats posteriors rudimentàries. La figura B mostra l'extremitat posterior d'un gat. Des d'un punt de vista evolutiu, com són entre ells els òrgans, assenyalats al dibuix, de la serp i del gat? Raoneu per què l'existència d'aquests òrgans en diferents espècies constitueix una prova de l'evolució.

9.2.- Com es pot explicar la pèrdua gairebé total de les extremitats en les serps?

10.1.- En un treball de recerca una alumna de segon de batxillerat vol comprovar les lleis de Mendel. Per fer-ho està experimentant amb l'herència de dos caràcters en Drosophila (mosca del vinagre) [1]: la longitud de les ales i el color dels ulls. La noia sap que els al·lels responsables de les manifestacions ales llargues i ulls vermells són dominants sobre els al·lels responsables d'ales curtes i ulls blancs.

Notació dels al·lels:

  • ales llargues: l +
  • ales curtes: l
  • ulls vermells: v +
  • ulls blancs: v

Encreua individus d'ales llargues i ulls vermells amb individus amb ales curtes i ulls blancs, fent servir línies pures per obtenir la primera generació filial. Posteriorment obté la segona generació encreuant els individus de la primera generació. Justifiqueu quins genotips, fenotips i freqüències fenotípiques s'esperen en la primera i segona generacions filials segons el model d'herència mendeliana.
10.2.- Després d'haver repetit diverses vegades els experiments i d'haver-se assegurat que no comet cap error en els encreuaments, els resultats que obté es desvien força dels que esperava. Les desviacions són força significatives. Si s'ha descartat l'aparició espontània de mutacions, expliqueu quines poden ser les causes de les diferències entre els resultats esperats i els obtinguts.

11.1.- Aquesta imatge microscòpica correspon a una part d'un hepatòcit (cèl·lula del fetge). S'hi poden veure els grànuls de glicogen com unes partícules fosques (1 cm = 10.000 µm). Quants augments té la imatge microscòpica?

11.2.- Quina mida aproximada té el grànul de glicogen del requadre i amb quin tipus de microscopi es poden veure aquests grànuls? Raoneu la resposta.

12.1.- Què és el glicogen i quina importància biològica té?
12.2.- Les cèl·lules vegetals tenen glicogen? Raoneu la resposta.
12.3.- Feu un esquema metabòlic per indicar els processos metabòlics mitjançant els quals la cèl·lula obté ATP a partir del glicogen en condicions aeròbiques. Al vostre esquema assenyaleu el lloc de la cèl·lula on es produeix cada procés.

13.1.- L'albinisme és una alteració de la pigmentació de la pell que consisteix en una deficiència de melanina i que s'hereta per un al·lel recessiu localitzat a un autosoma. Suposem que una dona amb pigmentació normal, la mare de la qual és albina, té com a parella un home amb pigmentació normal, el qual també té un pare albí. Raoneu quin percentatge de la descendència entre aquest home i aquesta dona es pot esperar que presenti albinisme.
13.2.- Se sap que en les poblacions naturals hi ha molts al·lels perjudicials presents en una freqüència baixa. Expliqueu per què els aparellaments entre persones emparentades són poc recomanables.

14.- La falta de pigmentació a la pell suposa que aquesta està més desprotegida de la radiació ultraviolada.

a) Esmenteu quines biomolècules es poden danyar per una exposició a altes dosis de llum ultraviolada i expliqueu per què és nociu per als éssers vius.
b) Quin important problema ambiental es relaciona amb els danys produïts per l'excés de radiació ultraviolada? Raoneu-ho.

15.- Llegiu el text següent. Subratlleu-ne quatre parts que cregueu que són incorrectes. Raoneu la causa dels errors que heu detectat.

La legionel·losi és una malaltia de l'aparell respiratori causada per un bacteri que científicament s'anomena Legionella pneumophila [1]. Aquest microorganisme que necessita viure en ambients d'elevada humitat està constituït, com tots els bacteris i virus, per unes cèl·lules anomenades procariotes. Aquestes cèl·lules es diferencien de les cèl·lules eucariotes en diversos elements de la seva estructura cel·lular. Destaca l'absència de coberta al voltant del nucli que separi el material genètic del citoplasma.
Aquests microorganismes s'originen directament de l'aigua i de les substàncies residuals que s'hi poden acumular i apareixen, doncs, espontàniament en dipòsits i conductes d'aigua on aquesta aigua no circuli o ho faci molt lentament. Un dels problemes principals que plantegen aquests bacteris és que s'adapten amb molta facilitat als fàrmacs amb què es combaten. Així, són capaços de mutar i fer-se resistents tan bon punt entren en contacte amb qualsevol antibiòtic
.

16.- L'esquema següent representa dos cicles de multiplicació propis d'alguns virus. Trieu-ne un i descriviu, fent servir el dibuix i les lletres que hi apareixen, les seves fases principals.

17.1.- Dues espècies de llenties d'aigua (petites fanerògames de l'espècie Lemma) es cultiven en condicions experimentals, per separat o conjuntament. Cada setmana es determina el nombre de plantes de cada espècie. La L. polyrrhiza creix al fons de la bassa, mentre que la L. gibba desenvolupa uns petits sacs aerífers que la fan surar fins a col·locar-se a la superfície de l'aigua. A la taula següent s'indica el nombre de plantes que han sobreviscut en cada una de les condicions experimentals:

Per estudiar els resultats de l'experiment, feu una gràfica representant el nombre de plantes de L. polyrrhiza en funció del temps: a) quan creix sola, i b) quan creix en presència de L. gibba.

17.2.- Interpreteu què passa quan les dues espècies creixen conjuntament. Expliqueu quin tipus de relació es dóna entre elles.
17.3.- Què es volia estudiar en aquest experiment? Quines són les variables independent i dependent? Raoneu la vostra resposta.

18.1.- Charles Darwin va estudiar acuradament la fauna de les illes Galápagos i les condicions geològiques i climàtiques a les quals estava sotmesa. Va arribar a la conclusió que el procés d'aparició de noves espècies requereix que s'aturi l'intercanvi genètic entre dues poblacions d'una mateixa espècie, és a dir, que algun impediment eviti la reproducció entre els individus de les dues poblacions. El gràfic següent esquematitza alguns dels passos del procés d'aparició de noves espècies segons les idees darwinistes. Expliqueu, basant-vos en els dibuixos del gràfic, com s'esdevé segons el darwinisme el procés d'especiació.
18.2.- Expliqueu el paper de les mutacions en el procés de formació de noves espècies.
18.3.- Les il·lustracions següents mostren dues espècies diferents de tortugues gegants de les Galápagos. Expliqueu com es poden haver originat a partir d'una espècie precursora comuna.


Més exercicis de les PAU: any 2000 - any 2001 - any 2002 -
Anar al primer reservori d'exercicis
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 97-98
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 99-00


tornar a l'índex de biologia
tornar a la pàgina principal
podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2002-03 Xavier Varela