|
cienciesnaturals.com
Biologia
Exercicis de les PAU 2001 (3)
9.1.-
La figura A mostra l'estructura esquelètica d'una
serp, en la qual es poden observar unes extremitats posteriors
rudimentàries. La figura B mostra l'extremitat posterior
d'un gat. Des d'un punt de vista evolutiu, com són entre
ells els òrgans, assenyalats al dibuix, de la serp i del
gat? Raoneu per què l'existència d'aquests òrgans
en diferents espècies constitueix una prova de l'evolució.
9.2.-
Com es pot explicar la pèrdua gairebé total de
les extremitats en les serps?
10.1.-
En un treball de recerca una alumna de segon de batxillerat vol
comprovar les lleis de Mendel. Per fer-ho està experimentant
amb l'herència de dos caràcters en Drosophila
(mosca
del vinagre) [1]: la longitud de les ales i el color dels ulls.
La noia sap que els al·lels responsables de les manifestacions
ales llargues i ulls vermells són dominants sobre els
al·lels responsables d'ales curtes i ulls blancs.
Notació dels al·lels:
- ales llargues: l +
- ales curtes: l
- ulls vermells: v +
- ulls blancs: v
Encreua individus d'ales llargues i ulls
vermells amb individus amb ales curtes i ulls blancs, fent servir
línies pures per obtenir la primera generació filial.
Posteriorment obté la segona generació encreuant
els individus de la primera generació. Justifiqueu quins
genotips, fenotips i freqüències fenotípiques
s'esperen en la primera i segona generacions filials segons el
model d'herència mendeliana.
10.2.- Després d'haver repetit diverses vegades
els experiments i d'haver-se assegurat que no comet cap error
en els encreuaments, els resultats que obté es desvien
força dels que esperava. Les desviacions són força
significatives. Si s'ha descartat l'aparició espontània
de mutacions, expliqueu quines poden ser les causes de les diferències
entre els resultats esperats i els obtinguts.
11.1.-
Aquesta imatge microscòpica correspon a una part d'un
hepatòcit (cèl·lula del fetge). S'hi poden
veure els grànuls de glicogen com unes partícules
fosques (1 cm = 10.000 µm). Quants augments té la
imatge microscòpica?
11.2.-
Quina mida aproximada té el grànul de glicogen
del requadre i amb quin tipus de microscopi es poden veure aquests
grànuls? Raoneu la resposta.
12.1.-
Què és el glicogen i quina importància biològica
té?
12.2.- Les cèl·lules vegetals tenen glicogen?
Raoneu la resposta.
12.3.- Feu un esquema metabòlic per indicar els
processos metabòlics mitjançant els quals la cèl·lula
obté ATP a partir del glicogen en condicions aeròbiques.
Al vostre esquema assenyaleu el lloc de la cèl·lula
on es produeix cada procés.
13.1.-
L'albinisme és una alteració de la pigmentació
de la pell que consisteix en una deficiència de melanina
i que s'hereta per un al·lel recessiu localitzat a un
autosoma. Suposem que una dona amb pigmentació normal,
la mare de la qual és albina, té com a parella
un home amb pigmentació normal, el qual també té
un pare albí. Raoneu quin percentatge de la descendència
entre aquest home i aquesta dona es pot esperar que presenti
albinisme.
13.2.- Se sap que en les poblacions naturals hi ha molts
al·lels perjudicials presents en una freqüència
baixa. Expliqueu per què els aparellaments entre persones
emparentades són poc recomanables.
14.- La
falta de pigmentació a la pell suposa que aquesta està
més desprotegida de la radiació ultraviolada.
- a) Esmenteu quines biomolècules
es poden danyar per una exposició a altes dosis de llum
ultraviolada i expliqueu per què és nociu per als
éssers vius.
- b) Quin important problema ambiental es
relaciona amb els danys produïts per l'excés de radiació
ultraviolada? Raoneu-ho.
15.- Llegiu
el text següent. Subratlleu-ne quatre parts que cregueu
que són incorrectes. Raoneu la causa dels errors que heu
detectat.
La legionel·losi
és una malaltia de l'aparell respiratori causada per un
bacteri que científicament s'anomena Legionella pneumophila
[1]. Aquest microorganisme que necessita
viure en ambients d'elevada humitat està constituït,
com tots els bacteris i virus, per unes cèl·lules
anomenades procariotes. Aquestes cèl·lules es diferencien
de les cèl·lules eucariotes en diversos elements
de la seva estructura cel·lular. Destaca l'absència
de coberta al voltant del nucli que separi el material genètic
del citoplasma.
Aquests microorganismes s'originen directament de l'aigua i de
les substàncies residuals que s'hi poden acumular i apareixen,
doncs, espontàniament en dipòsits i conductes d'aigua
on aquesta aigua no circuli o ho faci molt lentament. Un dels
problemes principals que plantegen aquests bacteris és
que s'adapten amb molta facilitat als fàrmacs amb què
es combaten. Així, són capaços de mutar
i fer-se resistents tan bon punt entren en contacte amb qualsevol
antibiòtic.
16.- L'esquema
següent representa dos cicles de multiplicació propis
d'alguns virus. Trieu-ne un i descriviu, fent servir el dibuix
i les lletres que hi apareixen, les seves fases principals.
17.1.-
Dues espècies de llenties d'aigua (petites fanerògames
de l'espècie Lemma) es cultiven en condicions experimentals,
per separat o conjuntament. Cada setmana es determina el nombre
de plantes de cada espècie. La L. polyrrhiza creix
al fons de la bassa, mentre que la L. gibba desenvolupa
uns petits sacs aerífers que la fan surar fins a col·locar-se
a la superfície de l'aigua. A la taula següent s'indica
el nombre de plantes que han sobreviscut en cada una de les condicions
experimentals:
Per estudiar els resultats de l'experiment,
feu una gràfica representant el nombre de plantes de L.
polyrrhiza en funció del temps: a) quan creix sola,
i b) quan creix en presència de L. gibba.
17.2.-
Interpreteu què passa quan les dues espècies creixen
conjuntament. Expliqueu quin tipus de relació es dóna
entre elles.
17.3.- Què es volia estudiar en aquest experiment?
Quines són les variables independent i dependent? Raoneu
la vostra resposta.
18.1.-
Charles
Darwin va estudiar acuradament la fauna de les illes Galápagos
i les condicions geològiques i climàtiques a les
quals estava sotmesa. Va arribar a la conclusió que el
procés d'aparició de noves espècies requereix
que s'aturi l'intercanvi genètic entre dues poblacions
d'una mateixa espècie, és a dir, que algun impediment
eviti la reproducció entre els individus de les dues poblacions.
El gràfic següent esquematitza alguns dels passos
del procés d'aparició de noves espècies
segons les idees darwinistes. Expliqueu, basant-vos en els dibuixos
del gràfic, com s'esdevé segons el darwinisme el
procés d'especiació.
18.2.- Expliqueu el paper de les mutacions en el procés
de formació de noves espècies.
18.3.- Les il·lustracions següents mostren
dues espècies diferents de tortugues gegants de les Galápagos.
Expliqueu com es poden haver originat a partir d'una espècie
precursora comuna.
- Més exercicis de les PAU: any
2000 - any 2001 - any 2002 -
- Anar al primer reservori
d'exercicis
Anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs
97-98
- Anar als exemples d'exercicis d'avaluació
del curs 99-00
- tornar a l'índex
de biologia
- tornar a la pàgina
principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2002-03 Xavier Varela
|