|
cienciesnaturals.com
Biologia
Reservori d'exercicis d'avaluació
(8)
61.-
En un ecosistema aquàtic hi viuen els organismes següents
que tenen els hàbits alimentaris que apareixen a la taula:
|
Organisme |
Hàbit alimentari |
|
sípies |
peixos |
|
zooplàncton |
fitoplàncton |
|
mol·luscs bivalves |
fitoplàncton |
|
estrella de mar |
mol·luscs bivalves
/ anèl·lids marins |
|
gavines |
crancs / peixos |
|
anèl·lids marins |
algues |
|
crancs |
anèl·lids marins |
|
peixos |
zooplàncton |
61.1.-
Estableix la xarxa tròfica d'aquest ecosistema (fer un
esquema amb fletxes).
61.2.- Indica a quin nivell tròfic pertany cada
organisme de la taula.
61.3.- Tenint en compte que hi ha d'haver un reciclat
de la matèria, quins organismes són responsables
de tancar el cicle?
62.- Indica
per a cada cas el problema mediambiental implicat i una de les
conseqüències que se'n deriven.
- a) Les activitats industrials augmenten
la producció de gasos com el diòxid de carboni
a l'atmosfera.
- b) A causa de la necessitat de fusta per
obtenir pasta de paper, combustible, materials de construcció,
etcètera, es fa una sobreexplotació dels boscos.
- c) Quan es cremen combustibles fòssils
per mitjà de les calefaccions, els automòbils,
el transport aeri, etc., la combustió allibera gasos com
el diòxid de sofre i el diòxid de nitrogen que,
en contacte amb l'oxigen i el vapor d'aigua de l'atmosfera, es
transformen en àcid sulfúric i àcid nítric,
respectivament.
- d) La producció de compostos clorofluocarbonats
(CFC), utilitzats en nombrosos aerosols i en aparells de refrigeració,
és una greu amenaça per al planeta.
63.- Els
animals que viuen en un bosc tenen hàbits alimentaris
diferents, alguns dels quals es contemplen en la llista següent:
|
Organisme |
Hàbit alimentari |
|
guineus |
musaranyes / ocells insectívors
/ gripaus |
|
ocells insectívors |
erugues / papallones |
|
gripaus |
escarabats / llimacs |
|
papallones |
nèctar de les flors |
|
erugues |
plantes |
|
llimacs |
plantes |
|
escarabats |
erugues |
|
musaranyes |
escarabats |
63.1.-
Estableix la xarxa tròfica d'aquest ecosistema.
63.2.- Digues a quin nivell tròfic corresponen
tots els organismes del bosc esmentats.
63.3.- Quina diferència hi ha entre cadena tròfica
i xarxa tròfica?
63.4.- Tenint en compte que hi ha d'haver un reciclat
de la matèria, quins organismes són els responsables
de tancar el cicle?
64.- Digues
quines d'aquestes afirmacions són falses i quines són
certes. Justifica les respostes.
- a) La deforestació fa que augmenti
l'efecte hivernacle.
- b) L'afebliment de la capa d'ozó
és causat per un augment de la concentració de
CO2
a l'atmosfera.
- c) La utilització massiva de combustibles
fòssils fa que s'emetin a l'atmosfera grans quantitats
de SO2
i de NO2
que en combinar-se amb el vapor d'aigua atmosfèric formen
substàncies que són causants de la pluja àcida.
- d) La majoria de fosfats que contaminen
l'aigua procedeixen de l'activitat biològica de les algues.
- e) Per tal de disminuir l'efecte hivernacle
caldria reduir, a escala mundial, la producció de CFC
que s'utilitzen en nombrosos aerosols i en aparells de refrigeració.
65.- Els
bacteris són cèl·lules procariotes que presenten
unes característiques particulars.
- a) Quins tipus d'orgànuls els manquen?
- b) Els bacteris fotosintètics,
on tenen localitzats els pigments per dur a terme la fotosíntesi?
- c) És correcte parlar de cromosomes
homòlegs en els bacteris? Per què?
- d) Quin paper juguen els bacteris en el
cicle del nitrogen? (cicle biogeoquímic del N)
66.- Omple
els espais buits dels paràgrafs següents (fixa't
que al final de cada paràgraf hi ha algunes de les paraules
que hi manquen):
a)
<<En el medi oceànic es troben moltes i molt variades
__________ naturals. La riquesa i la __________ d'aquestes depenen
de la distància a la __________ i de la profunditat. Així,
com més lluny de la __________ i com més gran és
la fondària, hi ha menys __________ i menys individus.
Morfològicament els __________ oceànics es classifiquen
en funció de la seva profunditat. La __________ continental
correspon a la zona en contacte amb el continent, de __________
suau i d'amplada molt variable. El seu límit, establert
convencionalment, és la __________ de 200 metres. Es tracta
d'una zona molt rica en __________. La __________ està
sotmesa als canvis de nivell del mar deguts a variacions climàtiques.
Dintre de la __________ la __________ de 50 metres és
el límit de la zona litoral. El __________ continental
presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert
en la __________ de 2.000 metres. Els __________ de profunditat
superior als 2.000 metres constitueixen les planes abissals>>.
(talús, costa, fons, isòbata, comunitats)
b)
<<Pel que fa a les condicions de vida i a les característiques
comunes dels organismes que hi viuen, el medi marí es
divideix en dues regions, la nerítica, d'aigües somes
situades damunt de la __________ continental, i l'oceànica,
de __________ obert més enllà de la __________
continental. Aquesta última es divideix en: zona fòtica
o __________ , on té lloc la __________ , que s'estén
fins a una profunditat mitjana de 50 a 100 metres; zona batial,
situada per sota de la zona fòtica i fins uns 2.000 metres
de profunditat i que és el límit del talús
continental; zona __________ , que correspon a les fondàries
oceàniques de més de 2.000 metres.
Segons el tipus de vida, s'acostuma a distingir entre els organismes
__________ , que viuen independentment del fons, suspesos a l'aigua,
com el plàncton i el nècton, i els organismes bentònics
o __________ , que viuen als fons fixos o desplaçant-s'hi.
El plàncton és la comunitat biòtica formada
pels organismes que viuen en suspensió a les capes superficials
de les aigües i que es mouen de forma passiva a causa dels
corrents marins i dels vents.
El plàncton està format per dues fraccions, el
fitoplàncton, constituït per __________ unicel·lulars,
i el zooplàncton, on estan representats la major part
dels grups d'invertebrats, molts en formes larvàries (equinoderms,
celenteris i nombrosos mol·luscs) i d'altres en forma
d'adults, sobretot copèpodes (crustacis).
Els principals components del nècton són els __________
i els cefalòpodes, però també s'hi troben
alguns __________ , com la tortuga marina, i els mamífers
de l'ordre dels _________ (balenes, dofins, catxalots i orques).>>
(bentos, plataforma, abissal, rèptils, pelàgics, il·luminada)
c)
<<El __________ és el conjunt d'organismes que viuen
en els fons marins, __________ (sèssils), desplaçant-se
per la __________ (vàgils) o adherits al substrat. Els
organismes bentònics solen ser __________ o bé
s'alimenten de sediment. El __________ vegetal està format
per diversos grups d'algues i per les __________ marines com
Posidonia i Zostera, que formen els anomenats "alguers",
__________ que ocupen els fons litorals situats entre 10 i 30
metres de fondària.
Les algues bentòniques es troben des d'uns decímetres
per sobre del nivell del mar fins a profunditats d'algunes desenes
de metres, depenent de la__________ de les aigües.
En la distribució de les algues bentòniques es
pot distingir la __________ següent: estatge supralitoral,
ocupat pels organismes que no necessiten estar submergits i que
en tenen prou amb l'aigua que els arriba dels esquitxos de les
__________; la seva amplitud varia d'entre 30 cm per sobre del
nivell de l'aigua i uns 4 o 5 m en les zones més batudes
per les __________; estatge mediolitoral, poblat pels organismes
que requereixen o toleren la __________, però que no poden
viure permanentment submergits; estatge infralitoral, el límit
inferior del qual està marcat per la desaparició
de les __________ marines i que oscil·la entre 15 i 40
metres de fondària segons la __________ de les aigües;
estatge circalitoral o zona molt poc il·luminada, que
s'estén fins a fondàries on ja no és possible
la vida vegetal. Per sota d'aquest estatge només es troben
comunitats d'organismes __________ i descomponedors que es nodreixen
dels excessos de __________ de les zones superiors.
(bentos, herbassars, zonació, fanerògames, filtradors, transparència)
67.- Completa
el bloc diagrama següent que representa les zones o regions
marines:
- continuació (anar al reservori 9)
- tornar al reservori
7, al núm. 6, al núm.
5, al núm. 4, al núm.
3, al núm. 2 i al núm.
1
anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs
97-98
- anar als exemples d'exercicis d'avaluació
del curs 99-00
- tornar a l'índex
de biologia
- tornar a la pàgina
principal
Podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2000-03 Xavier Varela
|