cienciesnaturals.com


Biologia

Reservori d'exercicis d'avaluació (8)

61.- En un ecosistema aquàtic hi viuen els organismes següents que tenen els hàbits alimentaris que apareixen a la taula:

 Organisme

 Hàbit alimentari

 sípies

 peixos

 zooplàncton

 fitoplàncton

 mol·luscs bivalves

 fitoplàncton

 estrella de mar

 mol·luscs bivalves / anèl·lids marins

 gavines

 crancs / peixos

 anèl·lids marins

 algues

 crancs

 anèl·lids marins

 peixos

 zooplàncton

61.1.- Estableix la xarxa tròfica d'aquest ecosistema (fer un esquema amb fletxes).
61.2.- Indica a quin nivell tròfic pertany cada organisme de la taula.
61.3.- Tenint en compte que hi ha d'haver un reciclat de la matèria, quins organismes són responsables de tancar el cicle?

62.- Indica per a cada cas el problema mediambiental implicat i una de les conseqüències que se'n deriven.

a) Les activitats industrials augmenten la producció de gasos com el diòxid de carboni a l'atmosfera.
b) A causa de la necessitat de fusta per obtenir pasta de paper, combustible, materials de construcció, etcètera, es fa una sobreexplotació dels boscos.
c) Quan es cremen combustibles fòssils per mitjà de les calefaccions, els automòbils, el transport aeri, etc., la combustió allibera gasos com el diòxid de sofre i el diòxid de nitrogen que, en contacte amb l'oxigen i el vapor d'aigua de l'atmosfera, es transformen en àcid sulfúric i àcid nítric, respectivament.
d) La producció de compostos clorofluocarbonats (CFC), utilitzats en nombrosos aerosols i en aparells de refrigeració, és una greu amenaça per al planeta.

63.- Els animals que viuen en un bosc tenen hàbits alimentaris diferents, alguns dels quals es contemplen en la llista següent:

 Organisme

 Hàbit alimentari

 guineus

 musaranyes / ocells insectívors / gripaus

 ocells insectívors

 erugues / papallones

 gripaus

 escarabats / llimacs

 papallones

 nèctar de les flors

 erugues

 plantes

 llimacs

 plantes

 escarabats

 erugues

 musaranyes

 escarabats

63.1.- Estableix la xarxa tròfica d'aquest ecosistema.
63.2.- Digues a quin nivell tròfic corresponen tots els organismes del bosc esmentats.
63.3.- Quina diferència hi ha entre cadena tròfica i xarxa tròfica?
63.4.- Tenint en compte que hi ha d'haver un reciclat de la matèria, quins organismes són els responsables de tancar el cicle?

64.- Digues quines d'aquestes afirmacions són falses i quines són certes. Justifica les respostes.

a) La deforestació fa que augmenti l'efecte hivernacle.
b) L'afebliment de la capa d'ozó és causat per un augment de la concentració de CO2 a l'atmosfera.
c) La utilització massiva de combustibles fòssils fa que s'emetin a l'atmosfera grans quantitats de SO2 i de NO2 que en combinar-se amb el vapor d'aigua atmosfèric formen substàncies que són causants de la pluja àcida.
d) La majoria de fosfats que contaminen l'aigua procedeixen de l'activitat biològica de les algues.
e) Per tal de disminuir l'efecte hivernacle caldria reduir, a escala mundial, la producció de CFC que s'utilitzen en nombrosos aerosols i en aparells de refrigeració.

65.- Els bacteris són cèl·lules procariotes que presenten unes característiques particulars.

a) Quins tipus d'orgànuls els manquen?
b) Els bacteris fotosintètics, on tenen localitzats els pigments per dur a terme la fotosíntesi?
c) És correcte parlar de cromosomes homòlegs en els bacteris? Per què?
d) Quin paper juguen els bacteris en el cicle del nitrogen? (cicle biogeoquímic del N)

66.- Omple els espais buits dels paràgrafs següents (fixa't que al final de cada paràgraf hi ha algunes de les paraules que hi manquen):

a) <<En el medi oceànic es troben moltes i molt variades __________ naturals. La riquesa i la __________ d'aquestes depenen de la distància a la __________ i de la profunditat. Així, com més lluny de la __________ i com més gran és la fondària, hi ha menys __________ i menys individus.
Morfològicament els __________ oceànics es classifiquen en funció de la seva profunditat. La __________ continental correspon a la zona en contacte amb el continent, de __________ suau i d'amplada molt variable. El seu límit, establert convencionalment, és la __________ de 200 metres. Es tracta d'una zona molt rica en __________. La __________ està sotmesa als canvis de nivell del mar deguts a variacions climàtiques. Dintre de la __________ la __________ de 50 metres és el límit de la zona litoral. El __________ continental presenta un pendent molt fort i el seu límit s'ha establert en la __________ de 2.000 metres. Els __________ de profunditat superior als 2.000 metres constitueixen les planes abissals>>.
(
talús, costa, fons, isòbata, comunitats)

b) <<Pel que fa a les condicions de vida i a les característiques comunes dels organismes que hi viuen, el medi marí es divideix en dues regions, la nerítica, d'aigües somes situades damunt de la __________ continental, i l'oceànica, de __________ obert més enllà de la __________ continental. Aquesta última es divideix en: zona fòtica o __________ , on té lloc la __________ , que s'estén fins a una profunditat mitjana de 50 a 100 metres; zona batial, situada per sota de la zona fòtica i fins uns 2.000 metres de profunditat i que és el límit del talús continental; zona __________ , que correspon a les fondàries oceàniques de més de 2.000 metres.
Segons el tipus de vida, s'acostuma a distingir entre els organismes __________ , que viuen independentment del fons, suspesos a l'aigua, com el plàncton i el nècton, i els organismes bentònics o __________ , que viuen als fons fixos o desplaçant-s'hi.
El plàncton és la comunitat biòtica formada pels organismes que viuen en suspensió a les capes superficials de les aigües i que es mouen de forma passiva a causa dels corrents marins i dels vents.
El plàncton està format per dues fraccions, el fitoplàncton, constituït per __________ unicel·lulars, i el zooplàncton, on estan representats la major part dels grups d'invertebrats, molts en formes larvàries (equinoderms, celenteris i nombrosos mol·luscs) i d'altres en forma d'adults, sobretot copèpodes (crustacis).
Els principals components del nècton són els __________ i els cefalòpodes, però també s'hi troben alguns __________ , com la tortuga marina, i els mamífers de l'ordre dels _________ (balenes, dofins, catxalots i orques).>>
(
bentos, plataforma, abissal, rèptils, pelàgics, il·luminada)

c) <<El __________ és el conjunt d'organismes que viuen en els fons marins, __________ (sèssils), desplaçant-se per la __________ (vàgils) o adherits al substrat. Els organismes bentònics solen ser __________ o bé s'alimenten de sediment. El __________ vegetal està format per diversos grups d'algues i per les __________ marines com Posidonia i Zostera, que formen els anomenats "alguers", __________ que ocupen els fons litorals situats entre 10 i 30 metres de fondària.
Les algues bentòniques es troben des d'uns decímetres per sobre del nivell del mar fins a profunditats d'algunes desenes de metres, depenent de la__________ de les aigües.
En la distribució de les algues bentòniques es pot distingir la __________ següent: estatge supralitoral, ocupat pels organismes que no necessiten estar submergits i que en tenen prou amb l'aigua que els arriba dels esquitxos de les __________; la seva amplitud varia d'entre 30 cm per sobre del nivell de l'aigua i uns 4 o 5 m en les zones més batudes per les __________; estatge mediolitoral, poblat pels organismes que requereixen o toleren la __________, però que no poden viure permanentment submergits; estatge infralitoral, el límit inferior del qual està marcat per la desaparició de les __________ marines i que oscil·la entre 15 i 40 metres de fondària segons la __________ de les aigües; estatge circalitoral o zona molt poc il·luminada, que s'estén fins a fondàries on ja no és possible la vida vegetal. Per sota d'aquest estatge només es troben comunitats d'organismes __________ i descomponedors que es nodreixen dels excessos de __________ de les zones superiors.
(
bentos, herbassars, zonació, fanerògames, filtradors, transparència)

67.- Completa el bloc diagrama següent que representa les zones o regions marines:


continuació (anar al reservori 9)
tornar al reservori 7, al núm. 6, al núm. 5, al núm. 4, al núm. 3, al núm. 2 i al núm. 1
anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 97-98
anar als exemples d'exercicis d'avaluació del curs 99-00


tornar a l'índex de biologia
tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2000-03 Xavier Varela