|
cienciesnaturals.com Biologia Reservori d'exercicis d'avaluació (11) 78.- Lectura -cal omplir els espais buits del paràgraf següent-, taula de dades i qüestions: <<Si
poguéssim pesar tota la matèria viva, és
a dir, tots els ____________ que hi ha en un __________, tindríem
la biomassa de la ____________. El terme ____________, no obstant,
es refereix a les poblacions; així, en una bassa o en
un petit llac d'aigua ____________ tindríem la ____________
de les puces d'aigua, la _____________ de les granotes o la biomassa
de les llenties d'aigua. La ____________ s'expressa en unitats
de ____________ de matèria orgànica (pes sec),
és a dir, descomptant l'aigua continguda als éssers
vius, referides a una superfície o volum determinats.
78.1.-
A quin nivell tròfic correspon cada fila de la taula? 79.- Omple
els espais buits del text següent: 80.- La introducció de conills a Austràlia va suposar una catàstrofe ecològica. Cal tenir en compte que a Austràlia no hi ha mamífers placentaris, només hi ha mamífers marsupials, és a dir, que no tenen placenta; per això, l'embrió comença a desenvolupar-se dins de l'úter i al cap de pocs dies l'abandona. Aleshores es refugia en una bossa cutània ventral o marsupi on hi ha les mamelles. Al marsupi l'embrió s'hi està aferrat a les mamelles i va alimentant-se contínuament fins que arriba a un estat que el permet viure autonomament. Què devia passar a Austràlia? 81.- Lectura i qüestions: Els residus sòlids urbans i la seva gestió [pdf] <<L'augment en la producció de materials residuals és una conseqüència de la nostra societat. Les fàbriques produeixen residus durant la manufactura; les mines i l'agricultura generen residus que s'han d'eliminar; i els envoltoris i contenidors es fan servir i es llencen diariament. Els residus urbans són materials sòlids o semi-sòlids amb dos components importants: residus de menjar i brossa o residus sense components orgànics. Tots aquests residus es consideren per separat de les aigües residuals que generalment tenen un contingut alt de materials orgànics. Durant molts segles les brosses i els residus orgànics s'abocaven als carrers no pavimentats o en espais buits. Aquestes pràctiques ben poc saludables van originar ambients propicis per a les malalties infeccioses transmeses pels insectes i pels rosegadors que van desembocar en una proliferació d'epidèmies en moltes ciutats d'Europa. L'epidèmia de la "pesta negra" del segle XIV matà gairebé el 50 % de la població. Malgrat la repetició de les epidèmies no fou fins a la segona meitat del segle XIX que es va reconèixer la relació entre el tractament dels residus, les aigües residuals i la salut pública; d'aleshores ençà van començar a promulgar-se lleis que regulaven els abocaments de residus al terra i a l'aigua. La generació de residus va augmentar amb la industrialització i ha anat aparellada amb les millores dels nivells de vida i de consum. A finals de la dècada de 1980 i als inicis de 1990, la gran quantitat de residus de plàstic i de poliestirè que omplien els abocadors de tot el món va convertir-se en un nou problema de preocupació general. Els nous processos de síntesi, principalment en la química moderna i en les indústries nuclears, també van conduir a la generació d'uns residus que s'han convertit per la seva toxicitat en un perill greu per a la salut pública. La manipulació i el tractament dels residus consta de tres etapes: emmagatzement en el lloc on es generen, transport a les plantes de tractament i eliminació o abocament final. A casa, els residus s'acumulen en les bosses de la brossa i el seu volum pot reduir-se per compactació. Quan es recollida normalment es tritura i es compacta parcialment en els camions de la brossa i se la transporta fins als llocs de tractament o als abocadors. En general existeixen dues maneres d'eliminar els residus sòlids: convertir-los en alguna cosa diferent o emmagatzemar-los. En la primera opció intervenen tecnologies com la incineració, el "compostatge" o el reciclat. L'emmagatzement en general es fa en els abocadors encara que l'abocament de residus sòlids no contaminants en el mar és una pràctica freqüent avui dia. Els residus independentment del seu origen urbà, industrial o agrícola, introdueixen una alteració al medi natural i un cert grau de deteriorament ambiental que comprèn des dels aspectes estètics fins als tòxics, amb una especial incidència, en alguns casos, en els aqüífers que es troben sota de les zones on s'eliminen. Els residus sòlids urbans o de població inclouen materials procedents dels domicilis, del comerç i dels serveis, de la sanitat, de la neteja viària, de les zones verdes i d'esbarjo, de l'abandonament d'animals morts, de mobles o vehícles vells, de materials de la construcció, o materials agrícoles i ramaders que provenen de zones classificades segons la Llei del Sòl com urbanes o urbanitzables. Els abocadors de residus sòlids admeten, amb limitacions, qualsevol tipus d'aquests residus excepte els sanitaris que requereixen un tractament especial. La composició dels residus sòlids urbans és heterogènia i molt varible. El nivell de vida de la població, la situació geogràfica i l'estacionalitat són alguns dels factors que influeixen en la composició, que en el nostre país pot variar entre els següents límits:
La humitat dels residus urbans és
molt variable, considerant-se normal els valors entre el 40 %
i el 60 %. La densitat és molt baixa, essent habituals
valors entre 0,1 i 0,2 tones per metre cúbic.
La composició generalitzada d'aquests residus sòlids en els abocadors (als EUA) a l'any 1986 i les previsions per a l'any 2000 van ser:
El volum de residus sòlids urbans (actualment es representen amb les inicials RSU) a Espanya, segons estimacions del MOPTMA, arriba als 12,5 milions de tones a l'any, és a dir, uns 320 quilos / hab. / any que suposen unes despeses aproximades de 452 milions d'euros anuals. La producció de brosses per habitant és un indicador del grau d'ineficàcia dels processos de producció, dels hàbits de consum d'una societat, així com del nivell de concienciació ambiental així com de la preservació dels recursos no renovables o del seu ús responsable. Així, l'eficàcia del sistema ha de mesurar-se per la reducció efectiva del consum d'aquests recursos que dependrà dels hàbits de consum, dels processos i de l'eficàcia dels sistemes de reciclat. La gestió dels residus mesura, d'alguna manera, l'eficàcia del nostre sistema econòmic i social.>> 81.1.-
Defineix els conceptes d'incineració, compostatge i reciclatge.
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com |