|
cienciesnaturals.com
Biologia
Exercicis de les PAU 2003 (2) [tornar enrere]
8.-
Els nadons s'alimenten exclusivament de llet fins a arribar
a una certa edat. En fer-se adults, però, algunes persones
deixen de produir la lactasa, l'enzim que degrada la lactosa
de la llet. S'ha comprovat que aquest caràcter (falta
de producció de lactasa en adults) es transmet genèticament.
El manteniment de la producció de lactasa en adults es
dóna amb més freqüència en zones geogràfiques
on la llet i els làctics són aliments habituals.
Expliqueu, en termes evolutius, per què creieu que passa
això.
9.1.-
Observeu el pedigrí d'una família afectada per
aquest caràcter. S'han proposat dos patrons d'herència
per explicar-ho: lligat al sexe recessiu o bé autosòmic
recessiu.
- a) Assenyaleu amb una X a la primera columna
el patró d'herència que correspon al pedigrí
anterior, i a la segona columna l'individu o els individus que
invaliden l'altre patró.
- b) Indiqueu a la taula els genotipus dels
individus que es demanen.
10.- Empleneu
la taula següent:
11.1.-
La Elodea canadiensis és una planta aquàtica
especialment recomanada per a aquaris d'aigüa freda. El
muntatge que es mostra al dibuix s'ha dissenyat per determinar
a quina temperatura es realitza la fotosíntesi a més
intensitat. L'activitat fotosintètica
es mesurarà a través del volum de gas acumulat
a la part superior del tub d'assaig. Disposem de diversos muntatges
idèntics amb les corresponents instal·lacions que
ens permeten controlar la temperatura, la concentració
de diòxid de carboni a l'aigua, així com les condicions
de llum. Podem modificar aquests factors per assolir els valors
que s'indiquen a continuació:
Temperatura de l'aigua: 15 °C, 20 °C, 25 °C.
Concentració de diòxid de carboni a l'aigua:
elevada, mitjana, baixa.
Condicions de llum: molt intensa, intensa, atenuada.
- a) Formuleu en forma de pregunta el problema
que es vol investigar.
b) Identifiqueu les variables independent i dependent.
11.2.-
En les condicions de l'enunciat de la pregunta, dissenyeu un
experiment per poder donar resposta al problema que es planteja
en aquesta recerca.
11.3.-
A partir de l'equació general de la fotosíntesi,
justifiqueu la importància del diòxid de carboni
en aquest procés i expliqueu quin és el gas que
s'acumula a la part superior del tub i la seva procedència.
12.1.-
Els mascles i les femelles de la granota Pseudacris nigrita
s'atreuen entre ells amb un cant molt característic. Una
nit vam anar a buscar la zona en què es pensava que la
subespècie del nord, Pseudacris nigrita triseriata,
es trobava i es creuava amb la subespècie del sud, Pseudacris
nigrita nigrita; les dues subespècies tenen un cant
força diferent. Poc abans de sortir el sol vam arribar
a la zona fronterera on es troba el límit entre les dues
suposades subespècies, la qual resultà molt abrupta,
accidentada i seca... [Fragment
adaptat d'<<El naturalista>>, d'E.O.
WILSON]
Estudis posteriors van concloure que les dues subespècies
són, en realitat, dues espècies diferents: Pseudacris
triseriata i Pseudacris nigrita. Expliqueu el significat
biològic d'aquest fet.
12.2.-
Enumereu dos possibles mecanismes d'aïllament entre les
dues espècies i expliqueu-los.
13.1.-
La llúdria marina (mamífer carnívor) era
molt abundant a les costes nord-americanes. Els colons europeus,
però, la caçaven i a finals del segle XIX l'havien
fet desaparèixer de molts indrets. En aquests llocs van
proliferar les preses principals de les llúdries: les
garotes (eriçons marins) i els mol·luscos, que
s'alimenten d'algues marines. Aquestes algues també eren
l'aliment de crustacis i peixos, dels quals s'alimentava la foca
comuna i l'àguila calba.
A partir de la informació del text elaboreu una xarxa
tròfica amb els éssers vius esmentats, indicant-hi
el nivell tròfic al qual corresponen.
13.2.-
a) Com creieu que afecta la desaparició de la llúdria
a la població d'àguila calba? Raoneu-ho.
b) Si suposem que a la comunitat no hi hagués ni àguiles
ni llúdries, expliqueu si l'afirmació següent
és vàlida o no: <<perquè la producció neta de la població
de foques sigui de 10 kg faria falta una producció neta
aproximada de 1.000 kg d'algues (per al mateix període
de temps i superfície)>>.
14.1.-
El dibuix següent representa una regió cel·lular
propera a la membrana plasmàtica.
Feu una taula en què s'identifiquin
els orgànuls assenyalats amb els números corresponents
i s'enumerin la funció o les funcions que exerceixen.
14.2.-
En la imatge es pot observar un procés propi d'alguns
tipus de cèl·lules.
Quin és aquest procés?
De quines cèl·lules és propi?
Doneu algun exemple de cèl·lula que mostri
aquesta activitat.
14.3.-
El material del nucli té una funció fonamental
en múltiples processos cel·lulars, com ara la divisió
cel·lular o els mecanismes de digestió intracel·lular
de substàncies nutritives. Trieu un d'aquests dos processos
i expliqueu el paper que hi juga el material del nucli.
15.1.-
Per estudiar el creixement de dues espècies de plantes
en sòls amb nitrogen, es van cultivar alguns exemplars
de cada espècie en parcel·les amb diferents quantitats
de nitrogen al sòl. Al cap d'una setmana es va mesurar
la biomassa de les plantes de cada parcel·la. Els resultats
es troben a la taula següent:
a) Construïu en un sol gràfic
les corbes de creixement de les dues espècies de plantes.
b) Identifiqueu les variables independent i dependent de l'experiment.
15.2.-
El nitrogen és un factor limitant de la producció.
Què és un factor limitant? Per què el nitrogen
és un factor limitant?
16.1.-
L'esquema següent representa el cicle
biològic d'una espècie de fong:
Altres espècies d'éssers vius poden presentar
cicles biològics diferents
que el d'aquest.
Empleneu la taula següent indicant els principals tipus
de cicles biològics (inclòs el de
l'esquema) i, per a cadascun d'ells, un grup d'organismes que
el presenti.
16.2.-
Antigament els fongs es consideraven plantes, però actualment
es considera que pertanyen a un regne diferent: el dels fongs.
a) Quines diferències presenten els representants del
regne de les plantes respecte als representants del regne dels
fongs pel que fa a la forma com s'alimenten?
b) Esmenteu dues semblances i dues diferències, des del
punt de vista cel·lular, entre aquests dos regnes.
17.1.-
Observeu el gràfic següent. S'hi representa el creixement
d'una població d'escarabats de la farina en un magatzem
de farina (de la qual s'alimenten). Descriviu què succeeix
en el nombre d'individus durant els primers cent dies. I més
enllà del dia 200? Justifiqueu la forma de la corba.
17.2.-
Suposem que cap al dia 150 introduïm una població
de 20 individus d'un insecte depredador de l'escarabat de la
farina. La taula reflecteix l'evolució de la població
d'escarabats (presa) després de la introducció
del depredador.
a) Amb les dades de la taula, completeu
el gràfic corresponent a la presa.
b) Dibuixeu l'evolució probable del gràfic del
depredador i justifiqueu-ho breument.
17.3.-
Depredador i presa mantenen una relació interespecífica
entre ells, però d'aquestes relacions n'hi ha de més
tipus. Expliqueu-ne dues més i poseu un exemple de cada
una.
[més]
- més exercicis de les PAU: any
2003 - any 2002 - any
2001 - any 2000 - any
1999
- anar al primer reservori
d'exercicis
- tornar a l'índex
de biologia
- tornar a la pàgina
principal
- podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
© 2004 Xavier Varela
|