|
cienciesnaturals.com
Biologia
Textos complementaris del tema d'Evolució
[pdf]
1) <<La
varietat de formes de vida que hi ha a la Terra és el
resultat d'una lenta evolució de les espècies que
va començar amb els primers senyals de vida i que encara
continua actualment. Fa força dècades que l'evolució
de les espècies ja no es considera només una mera
hipòtesi, sinó un fet ben demostrat per un conjunt
d'evidències de caràcter científic. No obstant
això, encara ignorem moltes coses sobre com s'ha desen-volupat
al llarg dels temps.
En el segle XIX la teoria de l'evolució de les espècies
va desvetllar polèmiques abrandades, però actualment
estem en condicions de fer-ne un estudi desapassionat. Avui es
considera que és la idea unificadora principal de la Biologia,
fins al punt que res no tindria sentit si no es considerés
a partir d'un criteri evolutiu.
La diversitat dels éssers vius resulta fascinant. Encara
no en dos segles s'ha passat de tenir comptabilitzats uns quants
milers d'éssers diferents a tenir-ne, actualment, a prop
de dos milions. Fins i tot és probable que avui només
coneguem una part dels organismes que hi ha al nostre planeta.
Els científics més audaços arriben a xifrar
en uns 50 milions el nombre d'espècies vivents, més
de la meitat de les quals poden ser insectes.
D'alguns grups d'éssers vius es creu que en resten poques
espècies per descobrir, però, d'altres grups, es
creu que no coneixem la majoria d'espècies que els componen.
Pel que fa al regne animal, per exemple, els especialistes calculen
que només es desconeix un 2 % de les espècies d'ocells,
mentre que, en el cas dels insectes, pot ser que només
es coneguin el 10 % del total. Aquest caos aparent fa necessari
establir sistemes de classificació i de nomenclatura.
Si volem tenir un panorama ordenat i sistemàtic
del món vivent dins l'enorme conjunt format per totes
les espècies existents, cal establir-hi subconjunts que
englobin organismes diferents. Aquests subconjunts són
les categories taxonòmiques o tàxons. Les espècies
semblants s'agrupen en gèneres i aquests s'apleguen en
famílies. Les famílies al seu torn, es poden agrupar
en ordres i aquests en classes. En zoologia les classes s'agrupen
en tipus, embrancaments o fílums, mentre que en botànica,
les classes formen divisions.
S'anomena evolució biològica la transformació
gradual i progressiva, en el transcurs de períodes de
temps molt llargs, de formes de vida primitives en unes altres
de més diverses i complexes. Fins al començament
del segle XVIII s'acceptava sense problemes el fixisme, que considerava
que tots els éssers eren invariables i creats al principi
dels temps.
En el segle XIX el naturalista francès Georges Cuvier
va proposar la idea que els fòssils, coneguts des de l'antiguitat,
corresponien a organismes extingits. Aquesta idea va topar frontalment
amb el fixisme, que considerava totalment inacceptable que el
món hagués estat mai diferent. Cuvier i els seus
deixebles van pretendre fer compatible el fixisme amb l'augment
incessant d'evidències en contra que aportaven els fòssils
i van idear l'anomenada teoria de les creacions successives o
dels grans cataclismes. Segons aquesta teoria, la Terra havia
estat poblada per tota una successió de flores i faunes
independents, producte d'una sèrie d'actes creadors seguits
d'anihilaments catastròfics. Van arribar a comptabilitzar
fins a 27 creacions distintes!
Posteriorment, com veurem més endavant, van sorgir diverses
teories que consideraven que l'evolució és un procés
lent i gradual.>>
La Terra, després d'haver produït
les primeres plantes i animals al començament ... no n'ha
tornat a produir cap més, ni perfectes ni imperfectes;
fins i tot els que nosaltres coneixem en el present tampoc no
els ha produït; procedeixen únicament i exclusivament
de les llavors de les mateixes plantes i animals. Francesco Redi
(1688)
(Ref. bibliogràfica
per ampliar: Robert M. May: "Número de especies que
habitan la Tierra", Investigación y Ciencia, Desembre
1992)
2) <<En
ciències naturals, "evolució" és
un terme que s'aplica principalmenta a la teoria biològica
formulada per Charles Darwin i els seus seguidors. Però
aquest mateix terme, evolució, serveix per designar també
altres fenòmens: els canvis que han tingut lloc a l'univers
des del seu origen fins a la condició actual de les galàxies,
dels estels i dels altres cossos celests; els canvis geològics
que ha experimentat el nostre planeta, i l'origen de la vida
a la Terra. Tots aquests processos són matèria
d'estudi de les ciències naturals, bé que des de
diverses disciplines, que han aconseguit graus diferents de versemblança
pel que fa a les seves conclusions. (...)
La teoria de l'evolució biològica (o, simplement,
la teoria de l'evolució) inclou els conceptes, les evidències
i les conclusions científiques relatives a l'origen dels
organismes que actualment viuen al nostre planeta, i també
els canvis que hi ha hagut des de l'aparició dels primers
organismes fins avui. (...)
S'han descrit gairebé dos milions d'espècies d'organismes
vius i n'hi ha molts més que encara s'han d'estudiar.
La diversitat d'organismes existent inclou els humils bacteris,
els fongs, les plantes i els animals. En temps passats van viure
moltes altres espècies i n'hi havia que eren molt diferents
de les que existeixen ara; algunes es van extingir sense deixar
descendents més o menys modificats.
Tots els organismes vius estan emparentats per avantpassats comuns.
La diversitat d'organismes que pro-cedeixen d'una mateixa espècie
ancestral comuna augmenta a mesura que reculem en el passat.
Per exemple, l'últim avantpassat comú de l'ésser
humà i dels antropoides va viure fa pocs milions d'anys;
abans havia existit una espècie que va donar lloc als
simis, als antropoides i a l'ésser humà; tots els
vertebrats -els mamífers, els ocells, els rèptils,
els amfibis i els peixos- comparteixen avantpassats comuns que
van viure molt abans, i així successivament.
El concepte de l'origen evolutiu dels organismes que acabem d'exposar
es fonamenta en diversos tipus d'evidències. (...) És
una conclusió científica establerta amb una certesa
semblant a la de conceptes com l'esfericitat de la Terra, les
revolucions (el moviment) dels planetes o la composició
molecular de la matèria. Aquesta certesa absoluta és
el que volen fer entendre els científics quan afirmen
que l'evolució dels organismes és un "fet"
(...). Pel que fa a l'evolució biològica, encara
se n'han d'estudiar molts aspectes (...). Les incerteses que
encara hi ha sobre els detalls del procés evolutiu o les
discussions sobre la importància de determinats organismes
a vegades són manipulades pels crítics per sembrar
el dubte sobre el fenomen general de l'evolució. Això
és tan injustificat com, per exemple, proclamar que hi
ha dubtes sobre l'existència de les muntanyes Rocalloses
perquè encara no se'n coneixen totes les característiques
o perquè els cartògrafs no es posen d'acord sobre
l'altitud exacta que té un dels seus cims.>>
(Ayala, F.: "La
naturaleza inacabada", <<Biblioteca
científica>> nº 93, Editorial Salvat,
Barcelona, 1987)
3) Les
molècules i l'evolució dels humans
<<Els
fòssils han estat l'eina tradicional per a estudiar la
vida en el passat i en ells s'ha basat gran part del nostre coneixement
per a reconstruir quins han estat els processos evolutius i quan
s'han produït. La comparació de diferents fòssils
entre ells i amb les formes actuals de vida ha permès,
en efecte, fer un arbre evolutiu en el qual els fòssils
se situen com a avantpassats de formes actuals i estableixen
lligams entre elles. I en cas de conèixer-se l'edat del
fòssil, aquest es pot emmarcar dins de coordenades de
temps.
Aquesta reconstrucció resulta sovint molt poc acurada,
però tant per les escasses restes fòssils i el
seu estat de conservació com per les diverses interpretacions
possibles. D'altra banda, l a coordenada temporal moltes vegades
no és tan acurada com es voldria. Per això en els
darrers anys hi ha hagut una gran expansió de l'anomenada
sistemàtica molecular, que tracta de fer comparacions
entre la composició química d'espècies vivents
i inferir-ne la història evolutiva: com més temps
fa que dues espècies s'han separat, més diferents
són en termes bioquímics.
El primer pas important de la sistemàtica bioquímica
fou mesurar la reacció immunològica creuada entre
pòngids i homínids. El mètode consisteix
a extreure una proteïna d'una espècie, per exemple
albúmina humana, i injectar-la en un altre mamífer,
usualment el conill, a fi que produeixi anticossos específics
que reaccionin contra l'albúmina humana, però que
també ho faran, encara que en menor mesura, contra les
altres espècies properes.
La contundència d'aquesta reacció serà un
indicatiu del parentiu entre les dues espècies testades.
Per aquest sistema, Vincent Sarich i Allan Wilson demostraren,
el 1967, que el ximpanzé i el goril·la eren més
pròxims a l'espècie humana que no altres simis
com orangutans, gibons, mones (...)>>
(Ramon
Folch i altres
autors: "Biosfera", Enciclopèdia Catalana i
UNESCO, Barcelona, 1993)
4) Roques de restes: fòssils
i sediments
<<Totes les roques, justament perquè són
el producte d'un procés, duen informació de la
seva gènesi. Informació física, química
i geològica. Però també biològica.
Algunes roques, en efecte, contenen restes d'antics organismes
vivents. De vegades totes elles en són, fins i tot, una
compacta amalgama (...). La litificació dels sediments
incoherents (disminució de la porositat, pèrdua
d'aigua per pressió, precipitació de substàncies
dissoltes i conseqüent cimentació dels grans) dóna
pas a la roca sedimentària.
La paleontologia acut a les roques sedimentàries en la
recerca de vestigis de vida anterior, esdevinguda, com els mateixos
processos sedimentaris, al tel més superficial de l'escorça.
Individus sencers, fragments d'ossos, de tiges i de closques,
fulles i grans de pol.len, copròlits i petjades són
els retalls escassíssims de biosferes passades, de vida
atrapada en estrats. Ara bé, si les roques que contenen
aquests fòssils són sotmeses a un grau gaire elevat
de metamorfisme (pressió i temperatura) la informació
es desdibuixa, es distorsiona progressivament, i a l'últim
es perd (...)
Els fòssils també han ajudat a confirmar la teoria
de la tectònica de plaques en mostrar vegetals i vertebrats
fòssils idèntics en continents actualment separats.
El registre fòssil ha permès així mateix
que hom s'hagi pogut acostar als orígens de la vida i
seguir-ne el curs de l'evolució. En retrocedir en el temps
es constaten canvis profunds en uns grups mentre que en d'altres
s'observa força immutabilitat. Tant és així
que hom ha batejat com a "fòssils vivents" espècies
que, tot i existir en l'actualitat, són estratament emparentades
amb grups ja extingits.>> (Ramon
Folch i altres
autors: "Biosfera", Enciclopèdia Catalana i
UNESCO, Barcelona, 1993)
5) La
teoria de Lamarck [*]
<<Lamarck
va ser el primer naturalista que, oposant-se a la idea de la
invariabilitat de les espècies, va desenvolupar una teoria
general de l'evolució que n'explicava els possibles mecanismes.
Va mantenir l'opinió que la naturalesa havia produït
gradualment els diversos grups d'éssers vivents, des dels
més simples als més complexos. Les premisses en
què va basar la seva teoria de l'evolució van ser
les següents:
- 1) Llei de l'ús i el desús
dels òrgans. Lamarck suposava que tots els organismes
tenen una tendència innata a perfeccionar-se que els permet
adaptar-se als ambients més diversos. Els canvis de l'ambient
originen en els organismes certes necessitats d'adaptació
a les noves condicions de vida. Això comporta un increment
o una disminució de l'ús d'alguns òrgans,
que es tradueix en un desenvolupament més gran o més
petit, respectivament, i en una modificació de l'organisme.
2) La funció crea l'òrgan. En el cas que els canvis
ambientals originin necessitats completament noves, en un organisme
s'hi poden desenvolupar, com a resposta, òrgans també
nous.
3) L'herència dels caràcters adquirits. Perquè
aquestes noves característiques es perpetuïn i augmentin
en les generacions posteriors cal que esdevinguin hereditàries.
D'aquesta manera, adaptant-se a cada ambient,
és com haurien anat sorgint durant milions d'anys les
diverses espècies que habiten el planeta.
Aquestes idees tan imaginatives van estar relegades a l'oblit
durant força anys, però després van assolir
una gran difusió i van tenir una influència enorme
en tot el pensament biològic. Malgrat tot, si bé
es tracta d'una teoria atractiva i fàcil d'acceptar intuïtivament,
és totalment falsa. Tots els intents que s'han fet per
mirar de demostrar l'herència dels caràcters adquirits,
que és el punt clau de la teoria, han fracassat rotundament.
Avui sabem que les respostes d'adaptació dels organismes
al medi ambient no es poden enregistrar, de cap manera al material
hereditari (les molècules d'ADN), als gens. N'hi ha molts
d'exemples, com el desenvolupament extraordinari dels atleles,
o com el fet de tallar la cua a certes races de gossos, que demostren
que aquestes característiques adquirides no es transmeten
a la descendència.>>
[*] Jean
Baptiste de Monet,
cavaller de Lamarck (1744 -1829). Naturalista i professor de
zoologia al Museu de Paris. L'estudi dels invertebrats el portà
a elaborar una teoria sobre l'evolució (el lamarkisme), explanada en la seva obra cabdal:
Philosophie zoologique (1809).
6) La teoria de la selecció natural de Darwin
i Wallace [**]:
<<Darwin
aportà moltes proves que demostraven la realitat de l'evolució
i, a més, elaborà una teoria per explicar-ne el
desenvolupament: la teoria de l'evolució de les espècies
per selecció natural. Coneixia l'aparellament selectiu
que practiquen els agricultors i els ramaders i que consisteix
a triar com a reproductors els exemplars que destaquen per les
característiques desitjades. Va pensar que a la naturalesa
hi pot haver un procés semblant a aquesta selecció
artificial que fa des de molt de temps, l'home. Després
de molts anys d'observar els fenòmens naturals va arribar
a unes conclusions que podem resumir de la manera següent:
- 1) Els éssers vivents, en condicions
naturals, produeixen unes descendències molt més
que suficients. Si sobrevisquessin totes, omplirien la Terra
al cap de poques generacions. Només un exemple: hi ha
ostres que ponen més de cent milions d'ous en una sola
posta.
2) A la naturalesa, només hi sobreviu una part minoritària
dels éssers que neixen. Això resulta evident si
tenim en compte que el nombre d'individus d'una població
es manté més o menys constant al llarg de moltes
generacions. La major part de la descendència mor com
a conseqüència de l'escassetat d'aliments, de l'acció
dels depredadors i de les malalties.
3) Sobreviuen els organismes més aptes o els que s'adapten
millor a l'ambient on viuen. Els supervivents no són un
producte de l'atzar, sinó els que se'n surten en l'anomenada
lluita per l'existència, és a dir, en la competència
que s'estableix per aconseguir l'aliment, per fugir dels depredadors
o per resistir davant les malalties.
4) Qualsevol població, animal, vegetal, fongs o fins i
tot molts microorganismes, està constituïda per individus
que es diferencien els uns dels altres (la variabilitat intraspecífica).
5) D'entre el ventall de variacions que presenta cada generació,
la naturalesa selecciona els organismes més ben adaptats
a cada ambient. Els organismes amb unes peculiaritats en la constitució
o en el comportament que comportin una capacitat més gran
de sobreviure en els ambients respectius se situen amb avantatge
davant la resta.
6) Els supervivents poden transmetre als seus descendents els
caràcters adaptatius que són més favorables.
D'aquesta manera, la suma d'avantatges aconseguits per la selecció
natural, generació rere generació, ha donat lloc
a les diverses adaptacions dels organismes al seu medi ambient.
Totes les anteriors conclusions només
tenen sentit si les variacions són hereditàries,
és a dir, si en cada generació és manté
i la variabilitat intraspecífica (en aquest sentit la
reproducció sexual comporta un mecanisme, la meiosi gametogènica,
que col·labora en el manteniment de la variabilitat).
Aquesta va ser la dificultat més gran amb que va topar
la teoria de la selecció natural; Darwin i Wallace no
la van resoldre perquè aleshores es desconeixien els mecanismes
de l'herència biològica ( els gens, els cromosomes,
la mitosi, la meiosi, l'ADN, etc.).>>
7) La
teoria sintètica de l'evolució o neodarwinisme:
<<La
interpretació de les teories darwinianes des de la perspectiva
de la genètica i les aportacions d'altres branques de
la Biologia com la Paleontologia i la Biogeografia, van donar
lloc a una nova formulació ("corregida i augmentada")
del darwinisme, la teoria sintètica de l'evolució
o neodarwinisme, que ha resultat extraordinàriament fructífera
i que és admesa per la majoria dels científics.
Les principals formulacions incorporades són:
- a) Els gens [***] són els elements
determinants dels caràcters sobre els quals actua l'evolució.
b) Les mutacions [****] constitueixen l'origen de la variabilitat
(tant la intraspecífica com la interspecífica).
c) La distribució de les poblacions té una gran
importància en l'aparició d'espècies noves.
d) L'aïllament reproductor és el pas clau en l'aparició
d'espècies noves.
Avui sabem que hi ha variacions que són
hereditàries (variabilitat intraspecífica) i d'altres
que no ho són, ja que es tracta de simples modificacions
provocades per l'ambient (per exemple, el color de les plomes
dels flamencs es variable i depèn de la seva alimentació).
Només les variacions hereditàries, causades per
les mutacions, i que es produeixen a l'atzar en tots els organismes
constitueixen la primera matèria de l'evolució.
La teoria sintètica de l'evolució, que conjumina
la idea de la selecció natural de Darwin amb els coneixements
que aporta la genètica, és la que explica millor
el procés de l'evolució.>>
[**] Charles
Darwin (1809-1882)
Naturalista. Nét del metge i filòsof Erasmus Darwin
(que havia escrit un assaig titulat Zoonomia que anticipava algunes
de les idees evolucionistes del seu nét) no acabà
els estudis de medicina perquè s'embarcà en un
llarg viatge d'exploració en el vaixell "Beagle"
(1831-1836). La interpretació científica de molts
dels fets observats, les converses amb Lyell (geòleg que
defensà la formació lenta i continuada de la Terra)
i el coneixement d'una memòria (treball) de Wallace sobre l'evolució, foren
les bases per a la seva coneguda obra: "Origen
de les espècies per selecció natural" (1859).
Alfred Russel Wallace (1823-1913) Naturalista. Fou el primer
a exposar les idees sobre l'evolució de les espècies
per selecció natural en un curt i valuós treball
(1858) i reconegut per Darwin.
[***] L'any 1909 el danès
W. Johannsen introduí el terme "gen" per designar
els factors de l'herència descoberts per Mendel. Actualment en gen es un fragment
d'ADN que es correspon amb algun i tret observable i heretable.
[****] Les mutacions són
alteracions a l 'atzar del material hereditari que es poden produir:
- a) Per un error en els
mecanismes moleculars de duplicació de la cromatina.
b) Per reparticions incorrectes de les cromàtides en les
mitosis i meiosis.
c) Per substàncies químiques o radiacions (raigs
gamma o X) que afavoreixen els errors abans esmentats.
-Vegeu també aquest
enllaç!-
- inici pàgina
- índex de biologia
- tornar a la pàgina
principal
Podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2001-03 Xavier Varela
|
