|
cienciesnaturals.com
Biologia
Correcció examen 7 (curs 2001-2002)
1.- Fixeu-vos en el dibuix següent i contesteu
les qüestions que hi ha a continuació:
1.1.- Què assenyala la fletxa num. 4? Quina
és la seva funció d'aquesta estructura? [1
punt] Porus de l'embolcall nuclear o porus nuclears, estructures
proteíniques que regulen l'intercanvi de molècules
entre el nucli i el citoplasma (o citosol).
1.2.- Quina estructura assenyala el num. 3? Quina és
la seva composició química? [1
punt] Cromatina. Composició: ADN i proteïnes (histones
-proteïnes estructurals- i proteïnes enzimàtiques:
ADN polimerases i topoisomerases, entre d'altres).
1.3.- Quina és la funció de l'estructura
assenyalada amb el num. 2? [1 punt] El
nuclèol, precursor dels ribosomes, i és l'estructura
on es sintetitza l'ARN ribosòmic -ARNr- (conté
l'enzim ARN-polimerasa I).
1.4.- Suposem que el dibuix anterior ens representa
el procés de secreció de proteïnes en una
cèl·lula del pàncrees. Expliqueu els processos
corresponents a la secreció representats amb les fletxes
a, b i c, i els orgànuls citoplasmàtics que hi
intervenen (num. 1 i 5). [2 punts]
2.- Ompliu els espais buits del text següent:
[12 x 0.25 = 3 punts]
<<Al microscopi
electrònic el citoplasma
bacterià té un aspecte granulós a causa
dels nombrosos ribosomes bacterians
(d'uns 10 nm de diàmetre) que conté. En general,
la zona central del citoplasma està
ocupada pel nucleoide, que es distingeix en les micrografies
electròniques pel seu aspecte fibrós i que conté
la major part del genòfor o ADN
bacterià. A més, en molts bacteris existeixen fragments
d'ADN amb informació genètica
dispersos pel citoplasma, són
els plasmidis. Com que en els bacteris
no hi ha reticle endoplasmàtic
ni cap altre orgànul comparable als que hi ha en les cèl·lules
eucariotes, la membrana citoplasmàtica
fosfolipídica és molt rica en proteïnes amb
una intensa activitat enzimàtica. En la membrana i en
les invaginacions que pugui formar, els mesosomes,
es troben les proteïnes responsables del transport de nutrients,
de les cadenes respiratòries, els enzims de la síntesi
d'ATP i els pigments fotosintètics.>>
3.- Actualment s'accepta que els orgànuls energètics
van evolucionar a partir de bacteris primitius que van ser fagocitats
per avantpassats de les cèl·lules eucariotes, amb
els quals van establir una relació simbiòtica fa
uns 1.500 milions d'anys. Quins són aquests orgànuls
energètics? Expliqueu l'estructura d'un d'aquests orgànuls.
[2 punts] Mitocondris i cloroplasts. Els
mitocondris són orgànuls cilíndrics i allargats,
amb un volum i forma variables que depenen de l'activitat metabòlica.
Tenen una membrana externa llisa i una interna plegada amb nombroses
invaginacions o crestes mitocondrials. Aquestes membranes defineixen
dos compartiments diferents: l'espai intermembranós entre
les dues membranes i la matriu limitada per la membrana interna.
Els enzims que catalitzen les reaccions de la respiració
cel·lular són components
de la matriu (els enzims del cicle de Krebs) i de la membrana
mitocondrial interna (enzims de les cadenes respiratòries
i complexos ATP-sintetasa). A la matriu també hi ha molècules
d'ADN circular (o mitocondrial), ARN i ribosomes per a la síntesi
de proteïnes.
Els cloroplasts que també són
arrodonits tenen dues membranes: l'externa i la interna, i un
espai intermembranós. La zona aquosa continguda per la
membrana interna s'anomena estroma. La membrana interna pot presentar
plecs i l'estroma està ple de vesícules aplanades,
els tilacoides, delimitats per la membrana tilacoidal i amb un
espai intern o espai tilacoidal. Quan aquestes vesícules
es troben apilonades formen els "grana". (Vegeu aquesta il·lustració)
A la membrana tilacoidal hi ha els pigments fotosintètics
-clorofil·les i carotenoides- i les proteïnes de
les cadenes de transport electrònic (fase fotoquímica
de la fotosíntesi). A l'estroma hi ha els enzims del cicle de
Calvin (fase biosintètica de la fotosíntesi), l'ADN del cloroplast, ribosomes i enzims
associats.
Tornar a l'examen 7
Índex de biologia
cercadors
enllaços
Tornar a la pàgina principal
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com
© 2001 - 02 Xavier
Varela
|