cienciesnaturals.com


Biologia: correcció examen 3 (curs 2002-2003)

1.- <<En un riu poc contaminat es va construir un embassament amb la finalitat de disposar d'aigua pel consum humà (regadius i ús domèstic), originant-se així un nou ecosistema aquàtic. Durant els primers anys, la llum penetrava gairebé fins al fons de l'embassament, la diversitat d'espècies era alta (hi havia, però, pocs peixos detritívors), la concentració de nutrients era baixa, i, fins i tot, les aigües del fons tenien oxigen dissolt. En general, durant els primers anys la qualitat de l'aigua per a l'ús humà va ser bona. Al cap d'uns anys però les coses havien canviat: poca diversitat, alguns peixos detritívors, concentració alta de nutrients i anòxia en les aigües més profundes.>> Expliqueu els canvis que s'han anat produint en aquest ecosistema -l'embassament-, les possibles causes i les repercussions en el consum humà. [2 punts] Inicialment, l'embassament és un llac "oligotròfic", d'aigües clares, bastant transparents i blavoses. L'entrada gradual de contaminants comporta la seva metabolització i l'alliberament de substàncies minerals que provoquen una gran producció d'algues que esgoten l'oxigen disponible, sobretot a les aigües més profundes. Aquestes algues, quan es moren, s'acumulen en els fons i afavoreixen l'augment dels bacteris anaerobis i l'alliberament de residus pudents; paral·lelament, les aigües es tornen més opàques i verdoses. Aquest procés s'anomena eutrofització i encareix els processos de potabilització d'aigua pel consum humà.

2.- A partir de les dades següents, relacioneu la diversitat d'espècies animals i la latitud; a més, identifiqueu un factor ambiental que varïi paral·lelament a la diversitat en relació a la latitud. (Font de les dades: E. J. Kormondy, 1969) [2 punts]

a) A mesura que disminueix la latitud augmenta la diversitat d'espècies animals.
b) La temperatura mitjana anual: a més temperatura, més diversitat.

mol·luscs nudibranquis

nº espècies

zona àrtica

10

zona temperada

90

zona tropical

130

serps
 

Canadà

22

EE.UU.

126

Mèxic

293

ocells que "nien"
 

Groenlàndia

56

Nova York

195

Colòmbia

1.395

libèl·lules
 

regne neàrtic

59

regne neotropical

135

3.- Expliqueu què és la incineració de residus i l'impacte ambiental que genera. [2 punts] Transformació dels residus sòlids urbans en gasos i cendres a través d'una combustió controlada a temperatures entre els 850ºC i els 1.000ºC. Actualment s'aprofita l'energia de la combustió per generar electricitat. La incineració genera gasos com el vapor d'aigua, el diòxid de carboni, òxids de nitrogen i de sofre, alguns d'ells poden ser responsables de la "pluja àcida". Per altra banda, si els residus contenen productes capaços d'alliberar àtoms de clor (plàstics com el PVC) es poden alliberar "dioxines", compostos d'efectes cancerígens. També es poden alliberar sals de metalls tòxiques (plom, mercuri, cadmi, estany, etc).

4.- El DDT és un exemple prou conegut de substància tòxica que s'ha fet servir durant molt de temps com insecticida. El seu ús ha produit en molts llocs una dràstica reducció d'ocells insectívors, mentre que els insectes que constitueixen les plagues, i que són espècies amb una taxa de reproducció més alta, estan presentant varietats resistents a les dosis habituals. L'esquema següent representa dues piràmides ecològiques i els punts de les trames la concentració de DDT en la biomassa.

4.1.- Indiqueu tres paraules que siguin més o menys equivalents o sinònimes d'insecticida: [0.6 punts] Biocida, pesticida, plaguicida.

4.2.- De les dues piràmides representades (A: costat esquerre, B: costat dret), justifiqueu quina ens representa el fenomen de la bioacumulació: [1,4 punts] La piràmide A, la del costat esquerre, ens representa el fenomen de la bioacumulació d'un contaminant en una xarxa tròfica. Així, quan la substància contaminant s'incorpora a la xarxa a través dels productors i no hi ha processos de degradació, la concentració del contaminant en la biomassa dels productors va augmentant a poc a poc, i, al mateix temps va passant al nivell tròfic superior (consumidors primaris). Com que, normalment, els consumidors primaris són organismes que viuen més temps que els productors, els seus teixits aniran acumulant quantitats més altes de contaminant. La situació es repetirà en els consumidors secundaris que solen viure més temps que els primaris. Finalment, els superdepredadors que consumiran animals contaminats acabaran tenint les dosis més altes de contaminant en la seva biomassa.

5.- Establiu correspondències entre els conceptes de la llista A i de la llista B: fixeu-vos en l'exemple i feu servir els codis corresponents. [10 · 0.2 = 2 punts]

Llista A: 1) alzinar - 2) nècton - 3) litoral marí - 4) insectes flotadors - 5) plataforma continental - 6) zebra - 7) llebre polar - 8) bosc de coníferes - 9) bentos - 10) bosc caducifoli - 11) fitoplàncton.
Llista B: a) nèuston - b) sabana - c) taigà - d) bosc mediterrani - e) zona intermareal - f) productors marins - g) zona nerítica - h) dofins - i) esquirols - j) tundra - k) organismes dels fons marins.
Exemple: 4) insectes flotadors --- a) nèuston.
1) alzinar --- d) bosc mediterrani
2) nècton --- h) dofins
3) litoral marí --- e) zona intermareal
5) plataforma continental --- g) zona nerítica
6) zebra --- b) sabana
7) llebre polar --- j) tundra
8) bosc de coníferes --- c) taigà
9) bentos --- k) organismes dels fons marins
10) bosc caducifoli --- i) esquirols
11) fitoplàncton --- f) productors marins


tornar a l'examen 3


índex de biologia
cercadors
enllaços 1
enllaços 2
tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com


© 2003 Xavier Varela