|
cienciesnaturals.com
Biologia: correcció
examen 3 (curs 2002-2003)
1.- <<En
un riu poc contaminat es va construir un embassament amb la finalitat
de disposar d'aigua pel consum humà (regadius i ús
domèstic), originant-se així un nou ecosistema
aquàtic. Durant els primers anys, la llum penetrava gairebé
fins al fons de l'embassament, la diversitat d'espècies
era alta (hi havia, però, pocs peixos detritívors),
la concentració de nutrients era baixa, i, fins i tot,
les aigües del fons tenien oxigen dissolt. En general, durant
els primers anys la qualitat de l'aigua per a l'ús humà
va ser bona. Al cap d'uns anys però les coses havien canviat:
poca diversitat, alguns peixos detritívors, concentració
alta de nutrients i anòxia en les aigües més
profundes.>> Expliqueu els canvis que s'han anat produint en
aquest ecosistema -l'embassament-, les possibles causes i les
repercussions en el consum humà. [2 punts] Inicialment, l'embassament és
un llac "oligotròfic", d'aigües clares,
bastant transparents i blavoses. L'entrada gradual de contaminants
comporta la seva metabolització i l'alliberament de substàncies
minerals que provoquen una gran producció d'algues que
esgoten l'oxigen disponible, sobretot a les aigües més
profundes. Aquestes algues, quan es moren, s'acumulen en els
fons i afavoreixen l'augment dels bacteris anaerobis i l'alliberament
de residus pudents; paral·lelament, les aigües es
tornen més opàques i verdoses. Aquest procés
s'anomena eutrofització i encareix els processos de potabilització d'aigua pel consum humà.
2.- A
partir de les dades següents, relacioneu la diversitat d'espècies
animals i la latitud; a més, identifiqueu un factor ambiental
que varïi paral·lelament a la diversitat en relació
a la latitud. (Font de les dades: E. J. Kormondy, 1969) [2 punts]
- a) A mesura que disminueix
la latitud augmenta la diversitat d'espècies animals.
- b) La temperatura mitjana
anual: a més temperatura, més diversitat.
|
mol·luscs
nudibranquis |
nº espècies |
|
zona àrtica |
10 |
|
zona temperada |
90 |
|
zona tropical |
130 |
|
serps |
|
|
Canadà |
22 |
|
EE.UU. |
126 |
|
Mèxic |
293 |
|
ocells que "nien" |
|
|
Groenlàndia |
56 |
|
Nova York |
195 |
|
Colòmbia |
1.395 |
|
libèl·lules |
|
|
regne neàrtic |
59 |
|
regne neotropical |
135 |
3.- Expliqueu
què és la incineració
de residus i l'impacte ambiental que genera. [2 punts] Transformació dels residus sòlids
urbans en gasos i cendres a través d'una combustió
controlada a temperatures entre els 850ºC i els 1.000ºC.
Actualment s'aprofita l'energia de la combustió per generar
electricitat. La incineració genera gasos com el vapor
d'aigua, el diòxid de carboni, òxids de nitrogen
i de sofre, alguns d'ells poden ser responsables de la "pluja
àcida". Per altra banda, si els residus contenen
productes capaços d'alliberar àtoms de clor (plàstics
com el PVC) es poden alliberar "dioxines", compostos d'efectes cancerígens. També es poden alliberar
sals de metalls tòxiques (plom, mercuri, cadmi, estany,
etc).
4.-
El DDT és
un exemple prou conegut de substància tòxica que
s'ha fet servir durant molt de temps com insecticida. El seu
ús ha produit en molts llocs una dràstica reducció
d'ocells insectívors, mentre que els insectes que constitueixen
les plagues, i que són espècies amb una taxa de
reproducció més alta, estan presentant varietats
resistents a les dosis habituals. L'esquema següent representa
dues piràmides ecològiques i els punts de les trames
la concentració de DDT en la biomassa.
4.1.-
Indiqueu tres paraules que siguin més o menys equivalents
o sinònimes d'insecticida: [0.6 punts] Biocida, pesticida, plaguicida.
4.2.-
De les dues piràmides representades (A: costat esquerre,
B: costat dret), justifiqueu quina ens representa el fenomen
de la bioacumulació: [1,4
punts] La piràmide A, la del costat esquerre, ens representa
el fenomen de la bioacumulació d'un contaminant en una
xarxa tròfica. Així, quan la substància
contaminant s'incorpora a la xarxa a través dels productors
i no hi ha processos de degradació, la concentració
del contaminant en la biomassa dels productors va augmentant
a poc a poc, i, al mateix temps va passant al nivell tròfic
superior (consumidors primaris). Com que, normalment, els consumidors
primaris són organismes que viuen més temps que
els productors, els seus teixits aniran acumulant quantitats
més altes de contaminant. La situació es repetirà
en els consumidors secundaris que solen viure més temps
que els primaris. Finalment, els superdepredadors que consumiran
animals contaminats acabaran tenint les dosis més altes
de contaminant en la seva biomassa.
5.- Establiu
correspondències entre els conceptes de la llista A i
de la llista B: fixeu-vos en l'exemple i feu servir els codis
corresponents. [10
· 0.2 = 2 punts]
- Llista A:
1) alzinar - 2) nècton - 3) litoral marí - 4)
insectes flotadors - 5) plataforma continental - 6) zebra - 7)
llebre polar - 8) bosc de coníferes - 9) bentos - 10) bosc caducifoli - 11) fitoplàncton.
- Llista B:
a) nèuston - b) sabana - c) taigà
- d) bosc mediterrani - e) zona intermareal - f) productors marins
- g) zona nerítica - h) dofins - i) esquirols - j) tundra
- k) organismes dels fons marins.
- Exemple: 4) insectes flotadors --- a)
nèuston.
- 1) alzinar --- d) bosc
mediterrani
- 2) nècton --- h)
dofins
- 3) litoral marí
--- e) zona intermareal
- 5) plataforma continental
--- g) zona nerítica
- 6) zebra --- b) sabana
- 7) llebre polar --- j)
tundra
- 8) bosc de coníferes
--- c) taigà
- 9) bentos --- k) organismes
dels fons marins
- 10) bosc caducifoli ---
i) esquirols
- 11) fitoplàncton
--- f) productors marins
tornar a l'examen
3
- índex de biologia
cercadors
- enllaços
1
- enllaços
2
- tornar a la pàgina
principal
Podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2003 Xavier Varela
|