|
cienciesnaturals.com
Biologia: correcció
examen 2 (curs
2002-2003)
1.- Lectura
i qüestions:
El salmó atlàntic
(Salmo salar) viu a les aigües fredes de l'Atlàntic
septentrional, per sobre de la latitud 30º, i no penetra
a la Mediterrània. Els exemplars adults, de 4 anys o més
i de llargades que poden arribar a 1 m, senten a les acaballes
de l'hivern la crida reproductora i, compulsivament, cerquen
les desembocadures dels rius. Hi romanen uns dies, fins que,
havent iniciat la maduració sexual i havent-se transformat
en peixos capaços de viure a l'aigua dolça, comencen
a remuntar el curs fluvial. Mascles i femelles plegats neden
aleshores riu amunt vencent obstacles aparentment insalvables,
com ràpids i saltants. (...) Durant aquest viatge riu
amunt no mengen, de manera que arriben exhausts als rebeigs de
posta, situats a les capçaleres, a 100-300 km de la costa
o més i tot. Acabada la fresa, esgotats per tants esforços
solen morir allà mateix, però n'hi ha que reïxen
a deixar-se endur pel corrent i retornen a la mar, on es recuperen
de pressa i poden, al cap de dos anys, repetir el cicle reproductiu.
Un parell d'anys viuen els petits salmons als rius de naixença,
fins a cinc anys en latituds boreals. (...) Sentint-se llavors
ja quasi adults, emprenen el camí de la mar, on completeran
el seu desenvolupament abans de tornar al riu per a reproduir-s'hi.
(...)
Els salmons són catàdroms (neixen als rius i viuen
a la mar), mentre que les anguiles són anàdromes.
(...) De fet, (la biologia de les anguiles) no va ser enterament
coneguda fins el 1925, que el danès Johannes Schmidt,
després de vint anys de recerques, demostrà que
totes les anguiles europees (Anguilla anguilla) naixien,
a la primavera, a la mar dels Sargassos, entre les Bermudes i
Puerto Rico, en aigües força fredes (10-15ºC)
i de salinitinat elevada (35-36 grams per litre d'aigua), a 500-700
m de fondària. (Text adaptat de BIOSFERA
10. Litorals i oceans, aa. vv. 1994 de la Fundació
Enciclopèdia Catalana i de la UNESCO)
1.1.-
Els salmons i les anguiles són peixos migradors. Expliqueu
com afecten la circulació de matèria en els ecosistemes.
Les migracions, quan
comporten un canvi d'ecosistema, representen el trencament dels
cicles de la matèria en els ecosistemes i afecten sobretot
al fòsfor que és considerat com l'element que limita
la producció dels ecosistemes. Així, els peixos
que migren, si neixen en un ecosistema i moren en un altre, transporten
fòsfor del primer ecosistema cap al segon, de manera que
aquest bioelement deixa de circular en el primer ecosistema i
s'incorpora al cicle del fòsfor del segon. [1
punt]
1.2.-
Què és un peix anàdrom? Els peixos anàdroms neixen a la mar i viuen
als rius. [1 punt]
1.3.-
Considerem els salmons com a organismes eurihalins. Què
significa aquesta consideració? Els organismes eurihalins són aquells que
viuen en intervals de valors molt amplis de salinitat. [1
punt]
1.4.-
Les anguiles són eurihalines o estenohalines? Raoneu la
resposta. Les anguiles,
pel fet de néixer al mar i viure als rius, com que viuen
en intervals amplis de salinitat, també són organismes
eurihalins. [1 punt]
2.- Què
són organismes endoterms? Proposeu dos exemples que siguin
"classes" (tàxons). Són organismes que aprofiten l'energia de
les seves reaccions metabòliques per mantenir constant
la temperatura interna davant dels canvis ambientals. Els ocells
i els mamífers en són dos exemples. [1
punt]
3.- Suposem
que la quantitat d'energia que rep un animal (I, energia ingerida)
és 100. Una part d'aquesta energia és assimilada
(A) i l'altra part no ho és (NA). A més, els animals
consumeixen una part de l'energia assimilada en la respiració
(R) i la resta, en la producció de biomassa i el creixement
(P): I = NA + A = NA + P + R
3.1.- Completeu la taula següent: [0.1 · 10 = 1 punt]
|
animal |
tipus alimentació |
NA |
A |
P |
R |
|
oligoquet * |
detritívor |
92.42 |
7.58 |
0.48 |
7.10 |
|
aranya |
carnívor |
18.00 |
82.00 |
28.00 |
54.00 |
|
acrídid ** |
herbívor |
80.00 |
20.00 |
8.50 |
11.50 |
|
tèrmit |
xilòfag *** |
29.40 |
70.60 |
14.80 |
55.80 |
|
llangardaix |
carnívor |
20.00 |
80.00 |
10.96 |
69.04 |
|
rosegador |
omnívor |
30.00 |
70.00 |
2.00 |
68.00 |
(*) oligoquets: classe dels
anèl·lids
(**) acrídids: família d'insectes ortòpters
(són ortòpters: llagostes, grills...)
(***) xilòfags: que mengen fusta
3.2.-
De la taula anterior, quin tipus d'alimentació és
el més eficient? Entenem per eficiència la màxima
quantitat d'energia assimilada. La màxima quantitat d'energia assimilada
correspon als carnívors: 82.0 l'aranya i 80.0 el llangardaix. [1
punt]
3.3.-
Expliqueu on va a parar l'energia no assimilada. L'energia no assimilada és
abandonada per l'animal al medi en forma de femtes i residus
orgànics que continuen la cadena tròfica a través
dels descomponendors. [1 punt]
4.-
Expliqueu breument el cicle biogeoquímic
del carboni. El principal
dipòsit d'aquest bioelement el constitueixen les roques carbonatades (calcàries
i dolomies). A través de processos de meteorització
i d'erosió el carboni passa de l'escorça a l'atmosfera
i la hidrosfera en forma de diòxid de carboni. Els organismes
autòtrofos el fixen fotosintèticament prenent diòxid de carboni
de l'atmosfera i també, bicarbonat i diòxid de
carboni de les aigües. Els organismes heteròtrofos
el reben dels autòtrofos a través dels aliments.
El C és retornat al medi pels éssers vius en forma
de diòxid de carboni quan respiren
i en forma de residus orgànics; els descomponedors transformen
aquests residus i també alliberen diòxid de carboni
a l'atmosfera. No obstant, durant alguns periodes geològics,
grans quantitats de residus orgànics transformats per
processos anaeròbics van quedar retinguts i emmagatzemats
a l'escorça en forma de dipòsits de carbó,
petroli i gas natural. El consum generalitzat de combustibles
fòssils durant el segle XX ha comportat un augment de
la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera;
aquest fet pot provocar, en primer lloc, un augment de la temperatura
global del planeta com a resultat de l'efecte hivernacle d'aquest
gas, i en segon lloc, l'augment de processos de sedimentació
de carbonats en alguns oceans. [vegeu
aquest esquema] [2 punts]
Tornar a l'examen
2
- índex de biologia
cercadors
- enllaços
1
- enllaços
2
- tornar a la pàgina
principal
Podeu contactar amb nosaltres
a: editor@cienciesnaturals.com
©
2002 Xavier Varela
|
