|
cienciesnaturals.com
Biologia
Correcció examen 2 (curs 2001-2002)
1.- Fixeu-vos en la llista següent i completeu
la taula que hi ha a continuació: [1,5
punts]
- medi ambient - histologia - virus
- ecologia - teixits - biocenosi - virologia - colònies
- etologia - teixit - complexos supramoleculars - bacteriologia
- comportament animal - organisme pluricel·lular - bacteris
-
|
nivell d'organització |
branca de la biologia |
objecte(-s) d'estudi |
|
complexos supramoleculars |
virologia |
virus |
|
colònies |
bacteriologia |
bacteris |
|
teixit |
histologia |
teixits |
|
organisme pluricel·lular |
etologia |
comportament animal |
|
biocenosi |
ecologia |
medi ambient |
2.- Ompliu els espais buits del text següent que
versa sobre cicles biogeoquímics: [2
punts]
<<El carboni es pot presentar
en forma inorgànica, tal com s'esdevé amb el diòxid
de carboni que hi ha dissolt a l'aire
i a l'aigua, o com s'esdevé a les roques
carbonatades. Per mitjà de la fotosíntesi
els productors transformen el carboni inorgànic en matèria
orgànica, que passarà als consumidors.
Per mitjà de la respiració
de tots els éssers vius, de les fermentacions, de les
combustions i de l'acció dels descomponedors sobre les
restes de matèria orgànica el carboni
torna a l'atmosfera. Al cicle del nitrogen,
hi té una gran importància l'actuació de
diversos tipus de bacteris. N'hi ha uns que són capaços
de fixar el nitrogen directament
de l'atmosfera i uns altres, els desnitrificants,
que l'hi tornen. El nitrogen és
pres per les plantes en forma de nitrats
que transformen en compostos orgànics com les proteïnes
i els àcids nucleics. Les plantes són consumides
pels animals herbívors i
aquests pels carnívors, tot
passant així el nitrogen dels
uns als altres. L'acció dels descomponedors
sobre les restes dels éssers vius fa que es formi amoníac:
més tard els bacteris nitrificants
el transformaran en nitrats.>>
3.- En el bloc diagrama adjunt, assenyaleu-hi les diferents
zones o regions ecològiques marines: [2
punts]

4.- Fixeu-vos en la xarxa tròfica següent
i expliqueu quins són els diferents nivells tròfics
que hi ha representats: [2 punts]

L'herba és el productor d'aquesta
xarxa tròfica. El ratolí i la llagosta són
els consumidors primaris (herbívors) i les serps i els
pardals, els consumidors secundaris (carnívors). Els mussols
i els falcons són consumidors terciaris (també
carnívors).
5.- Quina diferència hi ha entre nècton
i plàncton? I, entre organisme bentònic i organisme
pelàgic? [2 punts] El nècton
és un grup d'organismes marins format pels nedadors actius,
principalment peixos, cefalòpodes i mamífers. En
canvi, el plàncton és un grup format per organismes
que floten més o menys passivament o que són capaços
de petits desplaçaments; molts d'ells són unicel·lulars
(fitoplàncton i zooplàncton). Els organismes bentònics
viuen fixos o molt lligats als fons marins, com algues, esponges,
bivalves, equinoderms, etc. Els organismes pelàgics viuen
lliures en les aigües oceàniques.
6.- En un bosc subtropical la piràmide de producció
té quatre nivells: 8.833, 1.478, 67 i 6 [ kcal ·
m-2 · any-1
]. Determineu el percentatge d'energia que cada nivell cedeix
al seguënt i expliqueu com es perd l'energia en aquest ecosistema.
[2 punts] a.- (1.478 · 100) : 8.833
= 16,7% ---- (67 · 100) : 1.478 = 4,5% ---- (6 ·
100) : 67 = 8,95% ---- b.- L'energia
es perd en forma de calor.
Tornar a l'examen 2
Valoració
Índex de biologia
cercadors
enllaços
Tornar a la pàgina principal
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com
© 2001 Xavier
Varela
|