cienciesnaturals.com

Biologia: correcció examen 1 (curs 2002-2003)

1.- Representeu gràficament les dades de la lectura següent: [2 punts]
Para solucionar el problema de la calidad del aire del sur de California, y el de la ciudad de México, el de Santiago de Chile, el de Atenas y el de todas las ciudades asfixiantes que se encuentran por doquier, los expertos son conscientes de que deben derrotar las emisiones de los tubos de escape de los automóviles. Éstos son los que proporcionan los óxidos de nitrógeno y los hidrocarburos que reaccionan con la luz del Sol y producen ozono, el enemigo público número uno en lo referente a la contaminación del aire urbano. (...) La Junta de Recursos del Aire de California se propone acabar totalmente con los tubos de escape. El medio para conseguirlo son los coches eléctricos, un proyecto mimado de los entusiastas de ls Southern California Edison.
<<Las disposiciones vigentes en California (...) requieren la paulatina producción de vehículos de emisión cero, y eso significa movidos por electricidad: el 2 % de las ventas de los nuevos vehículos estará en marcha en 1998, el 5 % hacia el año 2000, el 10 % hacia el 2003. Este 10 % significa unos 200.000 vehículos, de modo que estamos hablando de muchos coches. Otra docena de estados están tomando en consideración estas disposiciones. Los vehículos eléctricos podrían reducir las emisiones aquí en un 97 % si se sustituyen los vehículos de gasolina.>>
(Text adaptat de: Thomas Y. Canby, 1995: Nuestra Tierra en evolución. National Geographic Society y RBA Editores)

2.- Lectura i qüestions: [4 · 0.5 = 2 punts]
La biologia de les anguiles és realment insòlita. De fet, no va ser enterament coneguda fins el 1925, que el danès Johannes Schmidt, després de vint anys de recerques, demostrà que totes les anguiles europees (Anguilla anguilla) naixien, a la primavera, a la mar dels Sargassos, entre les Bermudes i Puerto Rico, en aigües força fredes (10-15ºC) i de salinitinat elevada (35-36 grams per litre d'aigua), a 500-700 m de fondària. Hi naixien perquè fins allà feien cap, després d'una travessia de mig any, els mascles i les femelles adults que, fet conegut de sempre, abandonaven els rius per perdre's qui sabia on de la mar. Les anguiles arriben a aquesta àrea de posta completament esgotades. Cap ja no pot tornar al continent, però cada femella pon fins a nou milions d'ous, de cadascun dels quals neix un peixet que aviat, a l'estiu següent, pren la forma d'una fulla d'olivera transparent, d'uns 3 o 4 cm de llarg; són els anomenats leptocèfals. Al cap de dos anys, llargs de 6 o 7 cm afinats fins a esdevenir les conegudes angules, pugen a la superfície i arrossegades pel corrent del Golf arriben a les costes europees i africanes, incloent-hi les mediterrànies. Les angules que remunten els rius durant els mesos d'hivern, nedant sempre de nits, esdevenen femelles, i les que resten a les desembocadures, mascles. Les femelles, després de viure de vuit o deu anys als rius i llacs, ben grasses i peixades, tornen a la mar (anguiles platejades o mareses, de 50-100 cm de longitud) salvant tants obstacles com calgui: poden arribar a reptar pels prats humits, tan resistents com són. Arran de costa es reuneixen amb mascles adults (30-50 cm), de quatre o cinc anys només, amb els quals neden de nits fins a atènyer les aigües de la mar dels Sargassos.
(Text adaptat de BIOSFERA 10. Litorals i oceans, aa. vv. 1994 de la Fundació Enciclopèdia Catalana i de la UNESCO)

2.1.- Què és una espècie? Un conjunt d'organismes amb unes característiques comunes (morfoanatòmiques, fisiològiques, ecològiques...), que comparteixen els processos de reproducció i que les descendències corresponents són fèrtils. [0.5 punts]
2.2.- L'any 1856 es van descriure els leptocèfals com una espècie de peix amb la denominació de Leptocephalus brevirostris. Quins criteris es degueren fer servir en la descripció d'aquesta espècie errònia? Probablement només es van tenir en compte criteris morfològics i anatòmics; i potser, també, algun criteri de tipus ecològic erroni. No es degueren contemplar criteris fisiològics com el creixement dels individus o la maduració sexual. [0.5 punts]
2.3.- Quin és el principal factor abiòtic que intervé en la distribució de les anguiles? La salinitat. [0.5 punts]
2.4.- Quin tipus d'organisme és l'anguila, eurioic o estenoic? Justifiqueu la resposta (segons el factor que heu indicat en la qüestió anterior). Les anguiles són organismes eurihalins perquè poden viure en un interval ampli de valors de salinitat, des de les aigües d'elevada salinitat on es reprodueixen fins a les aigües dolces dels cursos alts dels rius. [0.5 punts]

3.- Hi ha organismes que a temperatures baixes el seu metabolisme s'alenteix. A mesura que aquesta augmenta, les reaccions metabòliques transcorren més de pressa; s'ha estimat que un augment de 10ºC comporta un augment mitjà de 2,5 vegades la velocitat d'aquelles reaccions. Aquests organismes, són estenoterms, ectoterms, euriterms o endoterms? Justifiqueu la resposta. Són organismes ectoterms, que vol dir que tenen una temperatura corporal molt similar a la del medi; no consumeixen energia per regular la temperatura però la seva activitat vital depèn de les condicions tèrmiques del medi. [1 punt]

4.- En la llista següent hi ha els objectes d'estudi de les diferents branques de la biologia de la taula de davall: comportament animal; funcionament de l'organisme; teixits; cèl·lules i matèria orgànica. Completeu la taula afegint-hi a més a més els nivells d'organització corresponents: [0.2 · 10 = 2 punts]

5.- Lectura i qüestions: [2 · 1 = 2 punts]
Tots els organismes de la Terra estan constituïts per un dels dos únics tipus de cèl·lules existents. Les nostres -així com les de la resta d'animals, les dels fongs, (...) - posseeixen nucli. Les cèl·lules de l'altre tipus, (...) no en tenen. L'any 1937, Edouard Chatton, un biòleg marí francès, va donar el nom de "cèl·lula procariota" a aquest darrer tipus. (...) Les diferències genètiques, de comportament, en l'organització i en el metabolisme entre els procariotes i els eucariotes són molt més exagerades que qualsevol diferència entre els animals i les plantes. Aquestes diferències marquen la gran divisió cel·lular. Els procariotes i els eucariotes junts formen els dos "supergrups" vivents de la Terra. Tot un supergrup i una bona part de l'altre pertanyen al reialme dels microbis. Els bacteris, els protoctists, els llevats i altres petits fongs són microbis.
(...) Actualment, encara perdura la tendència a dividir la vida en animal i vegetal. Els fongs, si és que existeixen en la ment popular, són considerats una mena de planta grisa. (...) Els acadèmics encara classifiquen la vida en botànica, o estudi de les plantes, i zoologia, o estudi dels animals. Els fongs, els bacteris i alguns protoctists sovint són forçats, segons aquest esquema, a ser plantes sota jurisdicció dels botànics. Aquesta curiosa separació animal-planta no reflecteix l'evolució. Els antecessors dels animals i de les plantes no eren ni una cosa ni l'altra; eren més aviat comunitats, bacteris que s'unien per formar una nova mena de cèl·lula.
(Text adaptat de Lynn Margulis i Dorion Sagan, 1997: Què és la vida? Edicions Proa SA)

5.1.- Quin és el supergrup vivent que pertany al reialme dels microbis? Quina és la seva principal característica? El regne dels moneres format per organismes unicel·lulars procariòtics. [1 punt]
5.2.- Assenyaleu quin és el probable ordre evolutiu dels diferents regnes d'éssers vius. En primer lloc i el més antic, el regne dels moneres; el segon més antic, el regne dels protoctists, i, d'aquest deurien derivar-se, més o menys a la mateixa època geològica, els altres tres regnes: animals, plantes i fongs. [1 punt]

6.- Expliqueu a on va a parar l'energia que arriba a un ecosistema terrestre. L'energia de la llum solar que és transformada per la fotosíntesi en "energia química" de les biomolècules s'acumula en els ecosistemes en forma de biomassa i es perd (es desprèn de l'ecosistema) en forma de calor. [1 punt]

Tornar a l'examen 1

índex de biologia
cercadors

enllaços 1

enllaços 2

tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2002 Xavier Varela