cienciesnaturals.com

Biologia

Activitats i exercicis de bioquímica (5)

39.- [activitat proposada a les PAU 2002] Per a cada un dels tres tipus de polímers biològics que s'indiquen, completeu la taula assenyalant-hi el nom genèric dels seus monòmers i el nom de l'enllaç que uneix aquests monòmers. Poseu-hi també exemples i una funció de cada un d'aquests exemples.

40.- [PAU 2002] Quines de les frases següents són correctes i quines no ho són? Raoneu cada una de les respostes.

A. Les proteïnes són extraordinàriament diverses, ja que cada una d'elles està formada per una barreja única d'aminoàcids que s'uneixen entre si a l'atzar.
B. Les membranes biològiques estan formades per subunitats de fosfolípids i de colesterol que s'uneixen entre si per enllaços covalents.
C. Els àcids nucleics contenen glúcids.
D. L'ADN té quatre bases nitrogenades: adenina, guanina, uracil i citosina.

41.1.- [PAU 2002] Quina molècula representa aquesta figura? Com s'anomenen els monòmers que la formen i quines característiques estructurals comparteixen aquests monòmers?

41.2.- Com s'anomen els enllaços mitjançant els quals aquests monòmers s'uneixen entre ells? Assenyaleu-los a la figura.

41.3.- A les cèl·lules, aquests monòmers es disposen ordenadament al llarg de les cadenes que formen. Què és el que determina aquest ordre?

42.- [PAU 2003] Les vaques lleteres donen cada dia una mitjana d'entre 30 i 40 litres de llet, amb un elevat contingut de greix, glúcids i proteïnes. I tot això ho produeixen a partir de l'herba de la qual s'alimenten. La proteïna majoritària de la llet és la caseïna. Tot i que és fabricada a partir de les proteïnes de l'herba, la caseïna té una estructura primària diferent de la d'aquestes proteïnes. Expliqueu què és l'estructura primària i per què la de la caseïna és diferent de la de les proteïnes de l'herba.

43.- [PAU 2003] Empleneu la taula següent:

44.1.- [PAU 2001] De les molècules de la figura, quines són monosacàrids?
44.2.- Escriviu la fórmula resultant de la seva unió.
44.3.- Com s'anomena aquest enllaç?
44.4.- Quin tipus de biomolècula en resulta?
44.5.- Què té a veure aquest tipus de molècula amb la molècula de glúcid que utilitzen les cèl·lules animals per emmagatzemar energia?

45.1.- [PAU 2001] Quina o quines de les molècules de la figura són àcids grassos?
45.2.- En quin tipus de molècula formen part de les membranes biològiques?
45.3.- Amb quina de les molècules de la figura es combinen els àcids grassos per emmagatzemar energia a la cèl·lula? Anomeneu aquest compost i escriviu-ne la fórmula general.
45.4.- Què tenen en comú les molècules A i F? Expliqueu-ho.

46.1.- [PAU 2001] Quina o quines de les molècules de la figura són aminoàcids?
46.2.- Escriviu la fórmula resultant de la seva unió.
46.3.- Com s'anomena aquest enllaç?
46.4.- Com es diuen els compostos resultants de la unió de diversos aminoàcids?

47.1.- [PAU 2001] En una recerca que pretenia estudiar com la temperatura afecta el trencament del midó per acció de l'enzim a-amilasa (present a la saliva) es van seguir els passos següents:

1) Preparació de cinc dissolucions de midó (totes amb la mateixa concentració) i cinc dissolucions d'a-amilasa (la concentració d'a-amilasa també era la mateixa en cada dissolució).

2) Incubació de cadascuna de les cinc dissolucions de midó i d'a-amilasa a diferents temperatures (25, 30, 35, 40, 45 °C)

3) Ajust del pH de les dissolucions perquè fos el mateix en tots els casos.

4) Mescla de cada dissolució de midó amb la corresponent (igual temperatura) d'a-amilasa.

5) Valoració de la hidròlisi: a intervals de 2 minuts, durant un període de 12 minuts, s'extreia una gota de la barreja i es dipositava en unes tires de paper de filtre a sobre d'una gota de lugol per identificar la presència de midó.

El dibuix mostra els resultats que es van obtenir:

a) A partir dels resultats obtinguts indiqueu a quina temperatura o temperatures es produeix el trencament del midó més ràpidament i el temps que triga a aparèixer el resultat negatiu.

b) Interpreteu els resultats de l'experiment.

47.2.- Identifiqueu, en aquest experiment, quines es poden considerar les variables independent i dependent. Per què creieu que es va vigilar que la concentració de midó i la concentració d'a-amilasa i el pH fossin les mateixes en totes les dissolucions?
47.3.- En un experiment anàleg es va investigar la influència de l'acidesa (pH) sobre de l'a-amilasa. El gràfic següent mostra els resultats obtinguts. Interpreteu la informació que subministra el gràfic.

48.- [PAU 2000] La insulina és una hormona de naturalesa peptídica que secreta el pàncrees. Duu a terme una funció important: regula la concentració de la glucosa al plasma sanguini o glucèmia. Així, l'augment de la concentració de la insulina al plasma afavoreix l'absorció i utilització de glucosa per diversos teixits i, per tant, la disminució de la glucèmia.
48.1.- Observeu el gràfic adjunt. Mostra l'evolució de la concentració de la glucosa (Glc) i de la insulina (Ins) en diversos moments després d'haver fet una ingestió d'aliment.

a) A partir de la informació que subministra el gràfic ompliu la taula següent:

b) Justifiqueu l'evolució conjunta que experimenten les concentracions de glucosa i insulina.
48.2.- La glucosa és, sens dubte, el monosacàrid amb més importància biològica. Els organismes l'acumulen en forma de diferents biomolècules. Elaboreu una taula, referida a humans i a vegetals superiors, on es reflecteixin els aspectes següents:

• quines són aquestes biomolècules de reserva de glucosa,
• les característiques bàsiques d'aquestes molècules,
• els òrgans en què s'acumulen en més quantitat.

49.- [PAU 2000] Observeu les següents seqüències de nucleòtids:

a) 5'-AGAGGAGAU-3'

b) 5'-CGGGGUGAC-3'

49.1.- Sabent que es tracta de seqüències de ARN missatger (*), quines seran per a cadascuna d'elles les seqüències de ADN-doble corresponents (*)? Indiqueu, a les cadenes dobles de ADN (*), quina és la que es transcriu.
49.2.- Consulteu la taula del codi genètic i indiqueu quin pèptid s'obtindria a partir de cadascuna de les dues seqüències de ARN (*) missatger. A partir del resultat, raoneu si suposa cap avantatge que hi hagi més d'un codó que codifiqui cada aminoàcid.

• Alanina - Ala - GCA - GCC - GCG - GCU
• Arginina - Arg - CGA - CGC - CGG - CGU - AGA - AGG
• Asparagina - AsN - AAC - AAU
• Àcid aspàrtic - Asp - GAC - GAU
• Cisteïna - Cys - UGC - UGU
• Glutamina - GlN - CAA - CAG
• Àcid glutàmic - Glu - GAA - GAG
• Glicina - Gly - GGA - GGC - GGG - GGU
• Histidina - His - CAC - CAU
• Isoleucina - Ile - AUA - AUC - AUU
• Leucina - Leu - CUA - CUC - CUG - CUU - UUA - UUG
• Lisina - Lys - AAA - AAG
• Metionina - Met - AUG
• Fenilalanina - Phe - UUC - UUU
• Prolina - Pro - CCA - CCC - CCG - CCU
• Serina - Ser - UCA - UCC - UCG - UCU - AGC - AGU
• Treonina - Thr - ACA - ACC - ACG - ACU
• Triptòfan - Trp - UGG
• Tirosina - Tyr - UAC - UAU
• Valina - Val - GUA - GUC - GUU

(*) En l'enunciat original estan en anglès: RNA i DNA

49.3.- A partir de les estructures dels aminoàcids arginina i aspartat, que es proporcionen a continuació, construïu un dels dos dipèptids possibles que es poden formar.

50.- [PAU 2000] L'amilasa salival és un enzim capaç d'hidrolitzar el midó. A la taula següent es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l'efecte de la temperatura sobre l'acció de l'amilasa salival. Per a això, s'incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, cosa que s'indica amb el signe [+]:

50.1.- Doneu una interpretació biològica dels resultats: dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona l'activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d'un enzim.
50.2.- Interpreteu els resultats del tub mantingut a -10º C. Què tenen a veure aquests resultats amb l'ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?

51.- [PAU 1999] L'aspartama és un edulcorant sintètic que es fa servir com a substitut de la sacarosa. No és un glúcid, sinó que és un dipèptid format per àcid aspàrtic i fenilalanina.

a) Quines podrien ser les dues fórmules estructurals de l'aspartama? Representeu-les. Com s'anomena l'enllaç que uneix ambdós aminoàcids?

b) La sacarosa està formada per 1 glucosa i 1 fructosa. Com s'anomena l'enllaç que les uneix? Quin tipus de molècula és la sacarosa? Doneu el nom d'una altra molècula d'aquest tipus i indiqueu-ne la composició.

c) A partir dels aminoàcids que ingerim, les cèl·lules sintetitzen proteïnes, les quals tenen funcions molt importants en l'organisme. Anomeneu quatre d'aquestes funcions, expliqueu-les breument (1-2 línies) i poseu un exemple d'una proteïna per a cada una de les funcions que anomeneu.

52.1.- [PAU 1999] Es coneixen les estructures primàries de la insulina de diversos mamífers. Les úniques diferències estan en una seqüència petita, de la qual es donen a continuació dos exemples:

• Insulina de bou: ala-ser-val
• Insulina de xai: ala-gly-val

Què vol dir "estructura primària de la insulina"? Dibuixeu i expliqueu l'estructura general dels seus monòmers (ala, ser, val...)
52.2.- Quina relació hi ha entre les seqüències de la insulina i de l'ADN (*)? Expliqueu-ho.
52.3.- La substitució d'un sol tipus de nucleòtid per un altre pot explicar el canvi observat en la seqüència de la insulina dels dos mamífers esmentats. Justifiqueu-ho.

Alanina - Ala - GCA - GCC - GCG - GCU

Arginina - Arg - CGA - CGC - CGG - CGU - AGA - AGG

Asparagina - AsN - AAC - AAU

Àcid aspàrtic - Asp - GAC - GAU

Cisteïna - Cys - UGC - UGU

Glutamina - GlN - CAA - CAG

Àcid glutàmic - Glu - GAA - GAG

Glicina - Gly - GGA - GGC - GGG - GGU

Histidina - His - CAC - CAU

Isoleucina - Ile - AUA - AUC - AUU

Leucina - Leu - CUA - CUC - CUG - CUU - UUA - UUG

Lisina - Lys - AAA - AAG

Metionina - Met - AUG

Fenilalanina - Phe - UUC - UUU

Prolina - Pro - CCA - CCC - CCG - CCU

Serina - Ser - UCA - UCC - UCG - UCU - AGC - AGU

Treonina - Thr - ACA - ACC - ACG - ACU

Triptòfan - Trp - UGG

Tirosina - Tyr - UAC - UAU

Valina - Val - GUA - GUC - GUU

(*) En l'enunciat original està en anglès: DNA

53.- [PAU 1999] Les dades següents corresponen a la composició de dos tipus d'una llet comercial, expressada en g/100 g:

a) La fórmula anterior correspon a una biomolècula present en la llet. Identifiqueu-la, esmenteu quins són els seus components i els tipus d'enllaç que els uneixen.

b) Quan ingerim llet, mitjançant el nostre metabolisme obtenim energia: unes 4 kcal per cada gram d'hidrats de carboni o de proteïnes i unes 9 kcal per cada gram de greix. Feu una taula en què s'indiqui el % d'energia procedent dels greixos en cada un dels dos tipus de llet i un esquema que expliqui a través de quines vies metabòliques s'obté l'energia a partir dels greixos, i assenyaleu en quin compartiment de la cèl·lula té lloc aquest procés.

c) Com determinaríeu la presència de glúcids i de proteïnes en la llet? Esmenteu, per a cada cas, algun mètode que conegueu per fer-ho.

continuació (anar als exercicis de bioquímica 6)

inici pàgina

tornar a l'índex de biologia

tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2003-04 Xavier Varela