onco2.html

1.- Es coneix la causa del càncer de pròstata?
No, però s'han detectat alguns factors que poden influir. En primer lloc, l'hormona masculina testosterona.
Al doctor Huggins li van donar el premi Nobel per demostrar en animals que contrarestant la testosterona mitjançant la castració o l'hormona femenina, el càncer de pròstata atura el seu creixement. En segon lloc, hi ha factors genètics, ja que la freqüència del càncer de pròstata no és igual en tot el món. El pateixen més els homes dels països nòrdics que els del sud. En els EE.UU. és molt freqüent, especialment entre els negres americans. A l'Àsia i en el sud d'Europa la incidència és baixa.
Finalment, algunes malalties de transmissió sexual podrien facilitar l'aparició d'aquest càncer.
2.- Es pot diagnosticar precoçment?
Sí. En tots els varons de més de 40 anys s'hauria de practicar un tacte rectal una vegada l'any. El metge pot detectar una anormalitat precoç de la pròstata, molt benigne. Per confirmar o eliminar el diagnòstic de càncer de pròstata o de malaltia benigna, el metge fa servir altres exploracions. El que succeeix és que els homes quan no tenen símptomes urinaris són contraris a deixar-se fer el tacte rectal.
3.- En què consisteix el tractament?
Com en tots els càncers, el tractament depèn de l'extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic. En els cassos molt localitzats en la pròstata i en malalts d'edat no molt avançada se sol practicar la prostatectomia (extirpació de la pròstata), encara que també se soluciona el problema amb radioteràpia. Quan la malaltia segueix localitzada en la pròstata però ja envaeix els teixits que l'envolten, la radioteràpia és el millor trac-tament.
Quan la malaltia s'ha escampat per la sang i afecta als ossos, el tractament es basa en anul.lar l'estímul de la testosterona sobre la pròstata. Això es pot aconseguir mitjançant l'orquiectomia (castració o extirpació quirúrgica d'un testicle) o el tractament amb hormones que contraresten els efectes de l'hormona masculina.
4.- Es cura el càncer de pròstata?
Sí, un de cada dos pacients. Aquest percentatge arriba al 60 % en malalts diagnosticats en les etapes inicials de la malaltia.
5.- És veritat que el tractament d'aquest càncer ocasiona impotència sexual?
Aquest és un tema molt important, ja que actualment més del 75 % dels vells de més de 70 anys mantenen diversos graus d'activitat sexual.
Fa anys, la prostatectomia ocasionava gairebé impotència, però les tècniques quirúrgiques modernes ho eviten en la majoria dels pacients. La radioteràpia tampoc causa impotència. El grup de pacients més perjudicat per aquest problema és el que rep tractament hormonal.