|
cienciesnaturals.com

activitats
de biologia humana
programació
oficial de biologia humana (matèria optativa batxillerat)
Oncogens i
càncer
1.- Fonaments teòrics:
2.- Lectura
i qüestions: Oncogens i càncer
Actualment s'ha progut comprovar que la
majoria dels agents mutàgens són cancerígens
o carcinògens, i viceversa; no obstant, el desenvolupament
d'un càncer no es deu a l'acció exclusiva d'una
sola substància mutàgena que provoca una lesió
genètica, ja que, pel que sembla, es necessita l'actuació
conjunta de nombrosos factors. Segons la hipòtesi de <<l'iniciador-promotor>>, perquè
es produeixi la transformació cancerosa o neoplàsica,
excepte en els escassos càncers d'origen víric
(provocats pels virus oncogens), és necessària
la cooperació entre dos tipus de substàncies: l'iniciador
o agent que causa la mutació i el promotor, substància
que reforça la potència dels cancerígens. L'iniciador o agent mutagen és qualsevol element capaç
de causar alteracions a la seqüència de bases de
determinats gens, anomenats protooncogens, que es transformen
en oncogens.
Els protooncogens probablement formen una família heterogènia
de gens que participen en el control de la divisió i el
desenvolupament de les cèl·lules normals en els
organismes pluricel·lulars; per això, la seva transformació
en oncogens afecta fonamentalment el creixement i la diferenciació
cel·lular: les cèl·lules canceroses estan
menys diferenciades que les normals i es divideixen indefinidament
a diferència de les cèl·lules normals, que
envelleixen i moren després d'un nombre limitat de divisions.
Les cèl·lules que formen part dels teixits es caracteritzen
pel grau de diferenciació que aconsegueixen i també
per la seva subjecció al control general de l'organisme,
que indica quan s'han de dividir i quan ha d'acabar el creixement
del teixit.Les mutacions que transformen els protooncogens
en oncogens desencadenen a les cèl·lules normals
una sèrie de processos que les converteixen en cancerígenes
o tumorals, és a dir, recuperen la capacitat de divisió
(mitosi) independent. Com si fos un acte de rebel·lia,
les cèl·lules tumorals s'aparten del control general
i comencen a dividir-se; retornen així a un estat gairebé
embrionari i formen una massa de cèl·lules que
rep el nom de tumor.
Amb el temps, algunes cèl·lules poden sortir del
tumor primari, a través dels sistemes limfàtic
i circulatori, i arribar a implantar-se en altres teixits, on
desenvolupen tumors secundaris. Aquest procés invasiu
es coneix amb el nom de metàstasi.
La conseqüència final és una proliferació
desordenada de cèl·lules que sostreuen els nutrients
necessaris dels teixits envaïts: això comporta la
disminució o pèrdua de l'activitat dels teixits,
provocant que l'organisme s'aprimi i, finalment, mori a causa
de la consumició de les seves reserves energètiques
i proteiques malgastades per la contínua divisió
de les cèl·lules cancerígenes, una massa
informe que només menja i es reprodueix, i acaba destruint
l'organisme exhaust del qual procedeix.Com a iniciadors hi ha les radiacions ionitzants
(raigs gamma, raigs X, partícules alfa i beta procedents
dels elements radioactius), la radiació ultraviolada procedent
del Sol (d'aquí el paper protector de la capa d'ozó
de l'atmosfera, actualment en perill); substàncies químiques
com les nitrosamines del fum del tabac o dels aliments fumats,
etc., els nitrits, que es transformen en nitrosamines, presents
als embotits i a les aigües de beguda (procedents de la
reducció dels nitrats que es troben en els adobs químics,
usats en excés); el mineral asbest, amb el qual es fabrica
l'amiant i la uralita; els benzopirens, que es troben al fum
del tabac i a les zones cremades o torrades de la carn, el peix
o el pa a la brasa; algunes substàntcies que hi ha als
olis sotmesos a sucessives fregides i als aliments escalfats
a més de 200ºC; els flavonoides del café,
el te, el cacau, la cervesa, etc.; i, finalment, l'excés
de glucosa a les dietes, que reacciona amb els grups amino de
les bases de l'ADN i dóna lloc a la formació dels <<productes
de glicosilació avançada o AGE>>, també
causants de mutacions cancerígenes.
Moltes de les substàncies que comunament anomenem cancerígens
són, en realitat, substàncies promotores: certs
medicaments, alguns additius alimentaris, insecticides com el DDT (2), les begudes alcohòliques d'alta graduació,
l'oli de ricí o l'excés de greixos a la dieta que,
pel que sembla, fa un paper important en certs tipus de càncer,
com el de mama i el de còlon.El promotor és l'altre element necessari
perquè es produeixi un càncer. La seva tasca consisteix
a facilitar els mecanismes perquè la mutació cancerígena
es transcrigui i es tradueixi, de manera que arriba a desenvolupar-se
el tumor ja que es genera un excés de factors proteics
estimulants de la mitosi.
Tot i que amb els coneixements actuals encara no s'ha pogut elaborar
una teoria que expliqui detalladament tots els processos moleculars
que condueixen a la transformació de les cèl·lules
normals en canceroses, ja s'han identificat alguns productes
de l'expressió dels oncogens.
Per a la prevenció del càncer
és convenient una dieta rica en aliments frescos, fruites,
verdures, fruits secs, etc., que eviti les fregitel·les,
les barbacoes i l'excés de cocció, i que aporti
substàncies anticancerígenes com la vitamina A
(el peix blau, les pastanagues), la vitamina E (el germen del
blat i l'oli verge d'oliva) i la vitamina C (els cítrics)
que té un fort caràcter antioxidant; l'oligoelement
seleni (present a l'all) i determinats components de les hortalisses
com ara la col, el bròquil i la col-i-flor. Aquestes substàncies
poden actuar en diferents etapes de la carcinogènesi,
ja sigui activant els processos de reparació de l'ADN
i que fan desaparèixer la mutació, o bé
com a antipromotors, mantenint la mutació reprimida i
impedint la progressió cap al càncer.
[més
sobre càncers]
Qüestions: article d'opinió (i de divulgació)
- 2.1.- Quants
gens hi ha en una cèl·lula somàtica del
nostre organisme? I, en un gàmeta?
- 2.2.- Què
és una mutació? I un agent mutagen?
- 2.3.- Justifiqueu
la frase següent: <<No tots els agents mutàgens són agents
neoplàsics.>>
- 2.4.- Justifiqueu
l'expressió: <<Totes les cèl·lules del nostre cos
tenen protooncogens.>>
3.- Annex: Premi per al control dels gens -article d'opinió (i de divulgació)-
inici pàgina
podeu contactar amb l'autor a:
editor@cienciesnaturals.com
© 2003-07 Xavier Varela |