cienciesnaturals.com

activitats de biologia humana

programació oficial de biologia humana (matèria optativa batxillerat)

Oncogens i càncer

1.- Fonaments teòrics:

2.- Lectura i qüestions: Oncogens i càncer

Actualment s'ha progut comprovar que la majoria dels agents mutàgens són cancerígens o carcinògens, i viceversa; no obstant, el desenvolupament d'un càncer no es deu a l'acció exclusiva d'una sola substància mutàgena que provoca una lesió genètica, ja que, pel que sembla, es necessita l'actuació conjunta de nombrosos factors. Segons la hipòtesi de <<l'iniciador-promotor>>, perquè es produeixi la transformació cancerosa o neoplàsica, excepte en els escassos càncers d'origen víric (provocats pels virus oncogens), és necessària la cooperació entre dos tipus de substàncies: l'iniciador o agent que causa la mutació i el promotor, substància que reforça la potència dels cancerígens. L'iniciador o agent mutagen és qualsevol element capaç de causar alteracions a la seqüència de bases de determinats gens, anomenats protooncogens, que es transformen en oncogens.

Els protooncogens probablement formen una família heterogènia de gens que participen en el control de la divisió i el desenvolupament de les cèl·lules normals en els organismes pluricel·lulars; per això, la seva transformació en oncogens afecta fonamentalment el creixement i la diferenciació cel·lular: les cèl·lules canceroses estan menys diferenciades que les normals i es divideixen indefinidament a diferència de les cèl·lules normals, que envelleixen i moren després d'un nombre limitat de divisions.
Les cèl·lules que formen part dels teixits es caracteritzen pel grau de diferenciació que aconsegueixen i també per la seva subjecció al control general de l'organisme, que indica quan s'han de dividir i quan ha d'acabar el creixement del teixit.Les mutacions que transformen els protooncogens en oncogens desencadenen a les cèl·lules normals una sèrie de processos que les converteixen en cancerígenes o tumorals, és a dir, recuperen la capacitat de divisió (mitosi) independent. Com si fos un acte de rebel·lia, les cèl·lules tumorals s'aparten del control general i comencen a dividir-se; retornen així a un estat gairebé embrionari i formen una massa de cèl·lules que rep el nom de tumor.
Amb el temps, algunes cèl·lules poden sortir del tumor primari, a través dels sistemes limfàtic i circulatori, i arribar a implantar-se en altres teixits, on desenvolupen tumors secundaris. Aquest procés invasiu es coneix amb el nom de metàstasi.
La conseqüència final és una proliferació desordenada de cèl·lules que sostreuen els nutrients necessaris dels teixits envaïts: això comporta la disminució o pèrdua de l'activitat dels teixits, provocant que l'organisme s'aprimi i, finalment, mori a causa de la consumició de les seves reserves energètiques i proteiques malgastades per la contínua divisió de les cèl·lules cancerígenes, una massa informe que només menja i es reprodueix, i acaba destruint l'organisme exhaust del qual procedeix.Com a iniciadors hi ha les radiacions ionitzants (raigs gamma, raigs X, partícules alfa i beta procedents dels elements radioactius), la radiació ultraviolada procedent del Sol (d'aquí el paper protector de la capa d'ozó de l'atmosfera, actualment en perill); substàncies químiques com les nitrosamines del fum del tabac o dels aliments fumats, etc., els nitrits, que es transformen en nitrosamines, presents als embotits i a les aigües de beguda (procedents de la reducció dels nitrats que es troben en els adobs químics, usats en excés); el mineral asbest, amb el qual es fabrica l'amiant i la uralita; els benzopirens, que es troben al fum del tabac i a les zones cremades o torrades de la carn, el peix o el pa a la brasa; algunes substàntcies que hi ha als olis sotmesos a sucessives fregides i als aliments escalfats a més de 200ºC; els flavonoides del café, el te, el cacau, la cervesa, etc.; i, finalment, l'excés de glucosa a les dietes, que reacciona amb els grups amino de les bases de l'ADN i dóna lloc a la formació dels <<productes de glicosilació avançada o AGE>>, també causants de mutacions cancerígenes.

Moltes de les substàncies que comunament anomenem cancerígens són, en realitat, substàncies promotores: certs medicaments, alguns additius alimentaris, insecticides com el DDT (2), les begudes alcohòliques d'alta graduació, l'oli de ricí o l'excés de greixos a la dieta que, pel que sembla, fa un paper important en certs tipus de càncer, com el de mama i el de còlon.El promotor és l'altre element necessari perquè es produeixi un càncer. La seva tasca consisteix a facilitar els mecanismes perquè la mutació cancerígena es transcrigui i es tradueixi, de manera que arriba a desenvolupar-se el tumor ja que es genera un excés de factors proteics estimulants de la mitosi.
Tot i que amb els coneixements actuals encara no s'ha pogut elaborar una teoria que expliqui detalladament tots els processos moleculars que condueixen a la transformació de les cèl·lules normals en canceroses, ja s'han identificat alguns productes de l'expressió dels oncogens.

Per a la prevenció del càncer és convenient una dieta rica en aliments frescos, fruites, verdures, fruits secs, etc., que eviti les fregitel·les, les barbacoes i l'excés de cocció, i que aporti substàncies anticancerígenes com la vitamina A (el peix blau, les pastanagues), la vitamina E (el germen del blat i l'oli verge d'oliva) i la vitamina C (els cítrics) que té un fort caràcter antioxidant; l'oligoelement seleni (present a l'all) i determinats components de les hortalisses com ara la col, el bròquil i la col-i-flor. Aquestes substàncies poden actuar en diferents etapes de la carcinogènesi, ja sigui activant els processos de reparació de l'ADN i que fan desaparèixer la mutació, o bé com a antipromotors, mantenint la mutació reprimida i impedint la progressió cap al càncer.

[més sobre càncers]

Qüestions: article d'opinió (i de divulgació)

2.1.- Quants gens hi ha en una cèl·lula somàtica del nostre organisme? I, en un gàmeta?

2.2.- Què és una mutació? I un agent mutagen?

2.3.- Justifiqueu la frase següent: <<No tots els agents mutàgens són agents neoplàsics.>>

2.4.- Justifiqueu l'expressió: <<Totes les cèl·lules del nostre cos tenen protooncogens.>>

inici pàgina

podeu contactar amb l'autor a: editor@cienciesnaturals.com

© 2003-07 Xavier Varela