|
cienciesnaturals.com
biologia humana
Programació oficial
de l'assignatura optativa del batxillerat Biologia humana (i
4)
Orientacions didàctiques per
a l'ensenyament - aprenentatge
[pdf]
Aquesta matèria complementa i amplia
el currículum científic en determinats aspectes,
alhora que es pot oferir com a matèria que completa les
altres modalitats del Batxillerat. La Biologia humana pretén
aportar una visió integrada de la morfologia, anatomia
i fisiologia humana. A més de situar l'ésser humà
en l'escala zoològica, recull coneixements sobre les anomalies,
trastorns i malalties més comunes amb finalitat preventiva
i emfasitza una concepció dinàmica del concepte
de salut. Pel que fa als mètodes i tècniques per
a l'estudi de l'ésser humà, vol donar-ne una valoració
crítica.
En l'etapa anterior, l'alumnat ha pogut
estudiar aspectes parcials de la biologia dels éssers
humans en els crèdits comuns i també cursar alguns
crèdits variables tipificats relacionats amb determinats
aspectes de la biologia humana, com per exemple Educació
per a la salut - Prevenció de les drogodependències
i Estils de vida i salut. Els accidents, d'altres com Microorganismes,
malalties infeccioses, Cos, sexualitat, reproducció
i el Cos humà. Caldrà, doncs, adaptar els continguts
d'aquesta matèria als coneixements de l'alumnat tot remarcant-ne
uns aspectes o uns altres, sense oblidar la motivació
que els porta a cursar aquesta matèria. El segon nivell de concreció es
pot seqüenciar i temporitzar de diferents maneres, però
és convenient que es cerqui i reforci el concepte global
d'ésser humà en el context de la biosfera, que
es treballin els diferents nuclis conceptuals de morfologia,
anatomia i fisiologia, i també que es manifesti una clara
defensa dels aspectes preventius relacionats amb la salut i una
valoració equilibrada i crítica de l'autoimatge.
També cal aprofitar i integrar aspectes de la quotidianitat
de l'alumnat relacionats amb la biologia humana en el desenvolupament
d'aquests continguts. Cal motivar, en general, l'alumnat a prendre
consciència del cos humà ens els seus diferents
aspectes biològics (anatòmics i funcionals) i,
en aquest sentit, l'anàlisi i síntesi s'han de
desplegar de forma complementària, recollint totes les
aportacions que l'alumnat faci de la seva realitat biològica.
Dels fets proposats en el primer nivell de concreció,
se'n procurarà facilitar una visió àmplia,
estudiant cada aparell o sistema a grans trets, prioritzant la
visió de conjunt enfront de la de detall acurat, estudiant
la morfologia, anatomia i fisiologia d'una forma integrada, i
remarcant les interaccions entre els diferents aparells i sistemes.
S'ha d'evitar les visions fragmentàries, o els apropaments
només anatòmics o fisiològics estàtics,
carregats de termes i memorístics. Els continguts de fets,
cal no introduir-los a través de la classe magistral i
discursiva. Sempre que sigui possible, es facilitarà la
integració dels fets i els procediments. Les imatges, en diferents formats i suports,
són bàsiques per a l'estudi de l'anatomia; cal
partir d'una visió general del cos humà i treballar
tots els plans de simetria, evitant la proliferació només
de plans frontals i seccions transversals, uns plans, tant aquests
com d'altres, que sense una visió general prèvia
són, moltes vegades, difícils d'interpretar. A
més, cal subministrar informació contrastada de
la forma, mides reals i color dels teixits, òrgans, aparells,
etc.; les il·lustracions no solen reflectir les proporcions
i els colors reals; els colors s'utilitzen molt sovint de forma
arbitrarià. Els multimèdia són un bon recurs,
en particular el CD-ROM, vídeos, etc., per la diversitat
i qualitat de les imatges que ofereixen.
De la mateixa manera que s'estudia la morfologia i l'anatomia,
es pot introduir la fisiologia i tot el que es pugui estudiar
amb l'alumnat, com per exemple el batec cardíac, pressió
arterial i pols, reflexos nerviosos senzills, percepcions sensitives,
etcètera. En relació amb els trastorns i malalties,
i també els accidents, més que partir d'una llista
tancada és convenient incorporar-hi la quotidianitat de
l'alumnat o les notícies i informacions dels mass media.
Cal evitar entrar en llargues descripcions, i és millor
remarcar els aspectes fonamentals, i també els preventius,
dels trastorns, malalties o possibles accidents. Les malalties
tenen una història, tant col·lectiva com individual,
que cal valorar. Algunes malalties d'origen víric, bacterià
i parasitari no es poden obviar per molt que semblin conegudes
i assumides, com, per altra banda, algunes intoxicacions alimentàries
i altres malalties emergents com la bulímia i anorèxia,
o també alguns trastorns visuals. Seria bo aprofitar i
conèixer la informació -divulgativa o d'altres
tipus- a l'abast, com per exemple la informació sobre
vacunacions, fullets sobre normes d'higiene, consells i recomanacions
sobre algunes malalties comunes o amb impacte social, publicada
per l'Administració o altres entitats degudament contrastades,
i també els recursos disponibles a través del programa
d'Educació per a la Salut. Com que la terminologia i la seva conceptualització
pot resultar interminable, cal assegurar una ampliació
raonable del vocabulari bàsic, sempre contextualitzat
-a partir de situacions o exemples concrets, procediments específics,
etc.- i mai de forma memorística; en aquest vocabulari
seria convenient d'incloure-hi: alguns afixos i els seus significats,
termes de morfologia, anatomia i fisiologia; la terminologia
genèrica que figura en els prospectes famacèutics
(composició, indicacions, dosificació, contraindicacions,
etc.), alguns noms de fàrmacs genèrics -els més
comuns-, també formes farmacèutiques (com per exemple
aerosol, càpsula, pastilla, xarop, etc.), tipus de receptacles
i vies d'administració. També els termes més
genèrics sobre les analítiques més comunes
i visita mèdica són aconsellables, com per exemple
diagnòstic, exploració, terapèutica, tractament,
etc., a més a més dels termes relacionats amb la
prevenció i la higiene.La lectura crítica de textos clàssics,
contemporanis i actuals significatius i degudament contextualitzats
hauria de ser present, al llarg de tota la matèria, en
les diferents unitats didàctiques. S'haurien d'estudiar
des de diferents punts de vista, i si bé pertanyen a autors
concrets s'hauria de procurar afavorir una visió de la
ciència com a activitat col·lectiva i canviant,
i no només com una activitat individual, lineal i acumulativa.
Els textos és preferible que siguin significatius, per
una raó o una altra, com per exemple per fer referència
a una ruptura amb el pensament dominant, per la seva innovació,
valoració crítica, etc. La incorporació
de notícies i articles de la premsa o de revistes de divulgació,
com a font de debat immediat i més actual, és un
bon recurs. Aquests textos acostumen a ser ideals per evidenciar
valors i actituds, o presentar situacions paradoxals, i també
evidenciar el decalatge, moltes vegades existent, entre els recursos
cientificotècnics, la seva aplicació i la seva
valoració social, a més de la manca de legislació. Pel que fa als mètodes, tècniques
i recursos en l'estudi de l'ésser humà, cal diferenciar
les aportacions de les ciències bàsiques i de la
tecnologia, valorant críticament els resultats obtinguts
per determinades tècniques, com per exemple la reproducció
mèdicament assistida. S'han d'evitar les visions esbiaixades
que tot sovint es presenten sobre determinats resultats, on només
es ponderen els èxits. La introducció dels instruments,
aparells i tècniques analítiques s'ha de fer des
dels més clàssics i senzills fins als més
moderns i complexos, com per exemple termòmetre, estetoscopi,
aparell de raigs X, resonància magnètica, tomografia
computada, ecografia, etc. El mateix cal fer amb les tècniques
analítiques més comunes. Tant de l'ús dels
estris, com dels aparells o algunes tècniques analítiques,
cal fer-ne les respectives valoracions crítiques.
Respecte als procediments, es farà
el possible per integrar-los amb els fets. Els procediments relacionats
amb l'observació (lliure, pautada o amb protocol), en
diferents contextos i situacions d'il·lustracions, imatges
anatòmiques o material fresc, s'ha de procurar que siguin
una pràctica habitual, així com l'elaboració
d'esquemes i dibuixos a par-tir de les observacions realitzades.
La comparació entre diferents il·lustracions, dibuixos
i esquemes, i la realitat que representen, s'ha d'utilitzar perquè
l'alumnat constati el seu paral·lelisme i evidenciï
els processos de simplificació i esquematització
soferts, o simplement constatar l'allunyament de la realitat
que volen representar. Sempre cal tenir present que les imatges
són un model per a l'ull. La realització de disseccions
cal preparar-la prèviament amb l'elaboració d'un
protocol, i també amb l'estudi del material gràfic;
no es tracta de descobrir res, sinó d'evidenciar i constatar
en tres dimensions i en la realitat el que es pot observar també
amb imatges. Cal utilitzar material fresc del mercat i a l'abast,
seguir un protocol i acompanyar les disseccions amb la descripció
i els dibuixos pertinents. El tall a mà alçada
s'ha de practicar seguint els preparatius previs (un muntatge
i orientació correctes, ús de la navalla histològica,
humitejar les superfícies, etc.) i controlant posteriorment
la qualitat dels talls per introduir-hi correccions. Les preparacions
microscòpiques temporals no presenten dificultats particulars,
cal recordar que amb alguns teixits es poden realitzar preparacions
d'aquest tipus. Les preparacions permanents es poden realitzar
amb material prèviament inclòs i tallat, o bé,
si escau, realitzar tot el procés. Aquestes preparacions
s'han d'utilitzar després en l'ús del microscopi
i es poden comparar amb preparacions iguals o semblants realitzades
professionalment. Convé fer un ampli ús del
microscopi binocular (o monocular), així l'alumnat podrà
adquirir o ampliar els coneixements bàsics procedimentals
per fer-ne un ús correcte a través d'activitats
concretes d'ensenyament-aprenentage, primer guiades i després
amb prou autonomia per evidenciar que el microscopi és
més una extensió de la intel·ligència
que de l'ull. Amb algunes preparacions temporals o permanents,
cal realitzar mesures amb l'ocular micromètric. Així
mateix, s'ha de recordar la tridimensionalitat de les formes
i estructures biològiques i passar de dues a tres dimensions,
i a la inversa, en diferents contextos. Convindria repartir,
al llarg de la matèria, el coneixement i ús d'altres
instruments de laboratori, el disseny i realització de
petites experiències, amb la finalitat d'evidenciar, demostrar
o simplement experimentar sobre dades qualitatives o quantitatives.
Les activitats d'ensenyament-aprenentatge configurades com a
resolució de problemes, convé que figurin en tots
els apartats o nuclis de la matèria amb diferents grau
de dificultat i durada; aquestes activitats poden ser simulacions
o partir de problemes reals (adaptats, simplificats o no), com
per exemple la interpretació de resultats analítics
diversos, problemes relacionats amb casos d'infertilitat i fertilitat
assistida, etc. També cal treballar i elaborar petits
problemes d'investigació relacionats, per exemple, amb
la nutrició, els bancs de sang, els trasplantaments, etc.
Per treballar les actituds, són idònies les activitats
d'ensenyament-aprenentage com estudiar i treballar enquestes
(d'elaboració pròpia o ja elaborades) seguides
de debats, o els debats organitzats al voltant de notícies
aparegudes a la premsa o revistes de divulgació. S'han
d'elaborar activitats perquè l'alumnat reflexioni de forma
crítica sobre alguns aspectes relacionats amb la configuració
de la imatge personal i l'autoestima, tabús o prejudicis
sobre el cos humà, informacions acientifíques o
pseudocientifíques sobre pautes alimentàries, cosmètics
miraculosos i altres mistificacions, pràctiques socioculturals
discutibles, pròpies i alienes, relacionades amb la salut
i intervencions sobre el cos humà, etc.
És important esbrinar els conceptes
previs de l'alumnat, especialment les creences i actituds,
per poder fomentar pràctiques raonables fonamentades amb
informacions científiques i culturals contrastades. Els
diaris i revistes, amb les seves notícies i publicitat,
són una bona font de materials amb què realitzar
valoracions crítiques i detectar informacions esbiaixades,
parcials, mistificacions o, simplement, notícies pseudocientífiques,
i també valorar l'oportuna notícia científica
sobre biologia humana. De les informacions científiques,
també se'n pot valorar l'impacte social. Convé
valorar críticament aspectes de la ciència i la
tècnica relacionat amb la reproducció humana assistida,
l'eugenèsia i l'eutanàsia, i fer debats que impliquin
una reflexió bioètica general.
Per a l'avaluació
Cal utilitzar l'avaluació com a
instrument docent per facilitar i millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge,
seguir el desenvolupament de l'alumnat en relació amb
els objectius que es volen assolir i, en general, optimitzar
també els continguts. En aquests context, cal utilitzar
al llarg de la matèria els diferents tipus
o models d'avaluació de què es disposa, remarcant
la necessitat que l'avaluació sigui contínua i
formativa, deixant ben clar en què consistiran les activitats
d'avaluació i quins són els objectius als quals
es vol arribar. Cal recomanar especialment l'avaluació
inicial, abans de començar la matèria, com a instrument
per saber els coneixements de l'alumnat i per ajustar i optimitzar
els continguts davant de la diversitat de l'alumnat. També
fóra interessant saber quines són les motivacions
i els interessos de l'alumnat respecte a la matèria.
L'avaluació ha de procurar incorporar
un ampli ventall d'activitats (si són formatives, millor)
i evitar, sempre que sigui possible, les repeticions dels models.
Se'n poden considerar diferents tipus, com ara proves de resposta
curta i/o llarga, tancades i obertes; proves de compleció
de textos; proves d'identificació i raonament d'errors
reals o simulats; proves de vertader-fals; proves d'elecció
múltiple; mapes i esquemes muts, comentaris d'imatges;
proves d'interpretació de dibuixos, gràfics, esquemes,
etc.; proves de resolució de problemes qualitatius i quantitatius,
proves d'interpretació de dades numèriques; anàlisi
i comentaris de textos; valoració de tècniques
biomèdiques senzilles, etc.
Caldrà elaborar protocols d'observació per avaluar
l'ús i desenvolupament dels procediments, i també
la capacitat de l'alumnat per extrapolar-los, com per exemple
l'ús correcte del material de laboratori, la capacitat
d'observació i descripció (oral i escrita), la
qualitat dels esquemes i dibuixos, etc.
Pel que fa a l'avaluació de les
actituds, cal elaborar activitats d'ensenyament-aprenentatge
que permetin corregir els conceptes vulgars, prejudicis i tabús
relacionats amb determinats aspectes de la biologia humana, i
també les valoracions fonamentades sobre l'adopció
de pràctiques higièniques i conductes preventives.
[tornar a l'índex]
- inici pàgina
- tornar a la pàgina principal
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons
© 2003-08 Xavier Varela |