cienciesnaturals.com

Crèdit variable tipificat: Descobrim l'Univers

Activitats complementàries del tema 2

1.- Lectura -omplir primer els espais buits- i qüestions: Les estrelles

Els ____________ són astres com el ____________ que brillen amb llum pròpia. Si es veuen com a puntets petits de llum és perquè estan a gran ____________ de nosaltres. El més proper és a 4,25 anys llum. Aquesta ____________ és, també, la mitjana de separació entre els ____________ de la nostra galàxia.
Observant el cel ens adonem que no tots els estels tenen la mateixa ____________. Els més brillants pot ser que ho siguin perquè estiguin a prop, encara que siguin petits, o bé perquè realment siguin molt grans, tot i estar relativament lluny. Així, Sírius, el més brillant dels ____________, està a més de 8 anys llum; Vega a 25; Rigel a 750; la ____________ de Cranc, a 3.000. La ____________ d'un ____________ és, doncs, aparent. El grau de ____________ o magnitud és una escala de tipus logarítmic en la qual cada magnitud és 2,5 vegades menys brillant que l'anterior. Els més brillants són els que tenen magnitud més baixa; hi poden haver astres molt brillants de magnitud negativa: el ____________, per exemple, té una magnitud aparent de -27. Si el ____________ estigués molt més lluny no es veuria tan brillant i la seva magnitud seria més alta. Al contrari, si un estel estigués molt més a prop brillaria molt més i la seva magnitud seria més baixa.

Si es vol comparar la ____________ dels ____________ cal esbrinar quina ____________ tindrien si es veiessin tots a la mateixa ____________. Els astrònoms van acordar, fa uns anys, que la ____________ d'un astre vist a la ____________ de 32,5 anys llum (10 ____________) sigui la magnitud absoluta. Si el ____________ estigués a la distància de 32,5 anys llum brillaria amb una magnitud de 4,5. Aquesta és, doncs, la seva magnitud absoluta. Es veuria com un petit estel d'aquells que només es poden veure des del Montseny o des del Pirineu, en una nit fosca, sense núvols ni Lluna, però que no es podria veure des de Barcelona o Mataró per culpa de la llum de la ciutat (contaminació lumínica).

Si es fan fotografies del cel o s'observen els estels amb aparells especials (espectrògrafs) s'aprecia una altra diferència: els ____________ són de diferents ____________, a causa de les diferents ____________ de la seva superfície. Els ____________ blaus tenen les ____________ més altes, entre els 20.000 i els 30.000ºC; els blancs tenen ____________ entre els 10.000 i els 15.000ºC; els grocs, com el ____________, tenen ____________ compreses entre 5.000 i 7.000ºC; finalment, els ____________ tenen ____________ inferiors als 4.000ºC.

Una manera de classificar els ____________ consisteix a relacionar la magnitud absoluta amb la temperatura o el color. Una manera de fer-ho és amb un gràfic de ____________ cartesianes on, en l'eix d'abscisses, s'hi col·loquen les ____________ i, en l'eix de les ordenades, s'hi posen les magnituds absolutes. Aquesta manera de classificar va ser ideada el 1910 pels científics Ejnar Hertzsprung (1873-1967), suec, i Henry Norris Russell (1877-1957), nord-americà, i per això porta els seus noms, diagrama d'Hertzsprung-Russell [2]. Té un gran valor perquè, coneixent la posició d'un estel dins del diagrama, es pot saber l'evolució que sofrirà i com i quan es va formar. En el diagrama hi ha diferents tipus d'____________ que s'agrupen en diverses ____________:

• A dalt a l'esquerra hi ha els que tenen una temperatura elevada i una gran ____________; són els gegants blaus.
• A baix a l'esquerra hi ha els ____________ de temperatura alta però de dimensions petites; són els nans blancs.
• A dalt a la dreta hi ha els ____________ que tenen una temperatura baixa però que són molt lluminosos; per tant, han de tenir una superfície molt gran. Són els supergegants vermells.
• Una mica per sota dels anteriors hi ha els gegants vermells.
• A baix a la dreta hi ha els ____________ de baixa temperatura i pocs lluminosos; són els vermells.
• La majoria dels ____________ estan en una franja que va de dalt a la dreta, a baix, a l'esquerra. Aquests pertanyen a la seqüència principal i els ____________ del mig, com el ____________, són els grocs.

Pel que fa a la composició química dels ____________ que formen els ____________, la majoria són semblants al ____________: tenen entre un 75 i un 88% d'hidrogen, entre un 10 i un 25% d'heli i la resta la componen altres elements, com carboni, nitrogen, oxigen, neó, magnesi, silici i ferro. Aquest tipus d'____________ s'anomena població I. N'hi ha uns altres en què el percentatge de metalls és més petit que el 2%; aquests formen part de l'anomenada població II. Una estrella és un gran globus de gas d'hidrogen. Aquest globus es manté en les seves dimensions gràcies a dues forces contraposades que s'equilibren mútuament: la de la gravetat, que fa que tots els àtoms de l'estel tendeixin a caure cap a l'interior del globus, cosa que produeix un gran col·lapse, i l'expansió dels ____________ deguda a l'energia que es desprèn de les reaccions nuclears.

Aclariment: una bona part de les paraules que manquen a la lectura estan repetides.

1.1.- Quin és l'estel més proper al Sol? I, a quina distància es troba?
1.2.- Quina és la principal diferència entre una estrella de la població I i una de la II?
1.3.- Expliqueu les diferències entre les estrelles vermelles i les supergegants vermelles.

2.- Interpretació de gràfics: L'evolució estelar

Les estrelles joves són les blaves i les grogues (1). A mesura que es consumeix l'hidrogen inicial les estrelles es van tornant cada vegada més vermelles; en aquest procés d'evolució estelar hi ha però dos camins: els estels més massius segueixen la via a i els més petits la via b:

2.1.- Fixeu-vos en l'esquema següent i digueu quines són les estrelles més joves i quines les més velles:

2.2.- Si l'estrella número 5 de l'anterior gràfic és poc massiva, cap a quins tipus d'estrelles de les assenyalades creieu que evolucionarà? I si fos un estel molt massiu?

Més materials

Tornar al programa de Descobrim l'Univers

Anar als enllaços d'astronomia

Tornar a la pàgina principal

Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com

© 2000 Xavier Varela