|
cienciesnaturals.com  Crèdit variable tipificat: Descobrim l'Univers Activitats complementàries del tema 1 -continuació- 2.6.- Lectura i qüestions (del llibre d'Ernst H. Gombrich, 1999: "Breu història del món" d'Editorial Empúries S.A.) (pàgina 26) La Setmana té set dies, que es diuen... Això ja ho saps! Però probablement no saps des de quan els dies ja no transcorren, com per als homes primitius, l'un rere l'altre, sense nom i sense ordre, qui els va agrupar en una setmana i va donar un nom a cadascun. Això va passar fa més de 5.000 anys en un país on hi ha dos rius, l'Eufrates i el Tigris, i que, amb paraules gregues, aquest país s'anomenava Mesopotàmia. Mesopotàmia no és a l'Àfrica, sinó a l'Àsia, però no gaire lluny d'on som. És al Pròxim orient. Els rius Eufrates i Tigris desemboquen al golf Pèrsic. Les dues grans ciutats d'aquell país, i en aquell moment, les més grans del món, van ser Babilònia (on vivien els babilonis) i Nínive (on vivien els assiris). A Mesopotàmia escrivien sobre tauletes d'argila, amb una escriptura molt diferent a la nostra formada per uns signes punxeguts que semblen triangles o cunyes, anomenada escriptura cuneïforme. Les tauletes d'argila tova escrites després es coïen al foc fins que s'endurien. S'han trobat moltíssimes tauletes antigues d'aquesta mena, amb llegendes i contes preciosos que parlen de l'heroi Gilgamesh i la seva lluita amb monstres i dracs. I també moltes inscripcions en què els reis expliquen les seves accions i es vanaglorien dels temples que han construït per a l'eternitat i els molts pobles que han sotmès. (pàgines: 28 i 29) S'han trobat tauletes d'èpoques molt antigues amb informació sobre comerciants, amb contractes, rebuts, llistes de mercaderies, etcètera. Els babilonis eren seriosos i treballadors, i els assiris també. Pregaven el Sol, la Lluna i els estels com els seus déus. Durant centenars i centenars d'anys van observar estels les nits clares i càlides. I com que eren homes sensats i intel·ligents, es van adonar que els estels giren al cel d'una forma molt regular. Aviat van descobrir els estels que aparentment són fixos al firmament i cada nit apareixen al mateix lloc. Van posar nom a les figures que formen els estels al cel, com quan avui dia parlem de l'Óssa Major. Però encara es van ocupar més dels estels que es mouen al firmament i ara són prop de l'Óssa Major i després, per exemple, prop de la Balança. En aquella època els homes pensaven que la Terra era plana i el firmament, una mena d'esfera buida per dins que es corbava com una closca sobre la Terra i cada dia girava del revés. Aleshores devia resultar molt sorprenent que no tots els estels fossin fixos a la closca del cel sinó que alguns, per dir-ho així, sabessin estar-se quiets una estoneta i prou. Avui dia sabem que són aquests estels els qui es mouen amb la Terra al voltant del Sol. S'anomenen planetes. Però era impossible que els antics babilonis i assiris ho descobrissin, i per això es pensaven que, al darrere, hi havia algun encanteri misteriós. Van donar nom a aquests estels i els van estudiar. Creien que els estels eren éssers poderosos i que la seva posició al cel determinava el destí dels homes. I així, predeien el futur segons la posició dels estels. Aquesta creença es diu, en grec, astrologia. D'alguns planetes es pensava que portaven sort i d'altres, que portaven desgràcia. Mart significava la guerra; Venus, l'amor. A cada déu planetari, li van consagrar un dia. I com que amb el Sol i la Lluna són set, va néixer la nostra setmana de set dies. Els cinc planetes que coneixien en aquella època es deien Mart, Mercuri, Júpiter, Venus i Saturn. En les paraules actuals que utilitzem per designar els dies de la setmana, encara hi pots reconèixer els noms dels planetes: di-marts (de Mart), di-mecres (de Mercuri), di-jous (de Júpiter) i di-vendres (de Venus). 2.6.1.-
Quin estat actual ocupa la Mesopotàmia?
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com © 2000 Xavier Varela |