|
cienciesnaturals.com
Pàgina personal de Martina Vila
-Per escriure un missatge... aquí!-
08.03.02.- Activitats
de l'aigua a Catalunya (exercicis 1)
4.1.-
- Flix: a l'Ebre
Boadella: la Muga
la Baells: Llobregat
Sant Antoni: la Noguera Pallaresa
Rialb: Segre
Escales: la Noguera Ribagorçana
La Llosa del Cavall: el Cardaner
Santa Anna: la Noguera Ribagorçana
Susqueda: el Ter
- Els de més capacitat: Rialb, Santa Anna, Susqueda.
4.2.-
- Les preses de gravetat son estructures de formigó
o de materials solts, que pel seu propi pes resisteixen l'empenta
de l'aigua.
- Les preses de volta són estructures de formigó
de doble curvatura (vertical i horitzontal) que transmeten la
força de l'aigua als laterals de cimentació.
4.3.- Tenen una doble funció: regular l'aigua per a
diferents usos i contenir les avingudes o riuades. Garanteixen
l'aigua per al subministrament de poblacions, per a usos industrials,
per a regs i per a
aprofitament d'energia hidroelèctrica. Milloren la capacitat
i la disponibilitat de l'aigua a les poblacions, garanteixen
cabals per als regants, estabilitzen l'oferta d'aigua del territori,
permeten l'aprofitament d'una energia neta i renovable i laminen
els efectes destructius de les riuades.
4.4.- Es considera zona humida aquella unitat ecosistèmica
funcional que presenta en l'espai i el temps una anomalia hídrica
positiva respecte del medi adjacent. La confluència de
factors topogràfics, geològics i hidrològics
fa que aquesta anomalia hídrica afecti i condicioni els
processos geoquímics i
els processos biològics de l'àrea en qüestió.
En les zones humides aquí considerades, el nivell freàtic
(o capa saturada) és al mateix nivell o prop de la superfície,
i el terreny pot estar inundat per una làmina d'aigua
lèntica o calmada. Aquest marc conceptual també
inclou aquells espais que no presenten una làmina d'aigua
superficial, sinó que la seva anomalia hídrica
consisteix en la presència d'una major humitat edàfica
que permet el desenvolupament de sòls i biocenosis de
tendència higròfila.
Correcció: i les principals zones
humides de Catalunya?
4.5.- Descripció acurada de la línia de costa
a Catalunya:
- Longitud total de la línia de costa : 826.5 km
- Longitud de línia no urbanitzada: 613.9 km
- Longitud de línia urbanitzada en molls, dics i espigons
: 211.4 km
- Longitud de línia de costa englobant desembocadures
de riu : 1.2 km
4.6.- Conques hidrogràfiques catalanes:
Les conques hidrogràfiques internes són les corresponents
als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Besòs,
Llobregat, Foix, Gaià, Francolí i Riudecanyes,
i les de totes les rieres costaneres entre la frontera amb França
i el desguàs del riu Sénia. Ocupen una superfície
de 16.000 km2, és a
dir, el el 52% del territori de Catalunya.
Les conques hidrogràfiques intercomunitàries estan
integrades per la part catalana de les conques dels rius Ebre,
Garona i Xúquer, en els termes establerts per la legislació
vigent. Ocupen una superfície d'uns 14.000 km2, és a dir, el 48% de la superfície
territorial de Catalunya.
4.7.- Tipus d'aqüífers catalans:
- Aquífers porosos no consolidats: dipòsits al·luvials
i planes costaneres actuals.
- Aqüífers mixtos amb permeabilitat intergranular
i/o per fissuració: terrasses, cons i dipòsits
antics, materials sedimentaris, materials volcànics, materials
granítics.
- Aqüífers consolidats amb permeabilitat per fissuració
i/o carstificació: predomini detrític, predomini
calcari, alternança de nivells calcaris i margo-argilosos,
alternança de nivells calcaris, detrítics i margo-argilosos.
19.02.02.- Activitat
del Mar d'Aral (exercicis)
1.- Agafem com a inici de la reducció de les seves
aigües:
Any 1985 = 45.713 km2
I com a any actual: any 1998= 28.687 km2
45.713 - 28.687 = 17.026 / 45.713 = 0,3724 · 100 =
37,24% ha perdut de les seves aigües.
2.-
Comentari: el gràfic és
correcte; de totes maneres hi manquen les unitats de la salinitat;
cal tenir en compte que en les publicacions científiques
els gràfics de coordenades són molt clars, sense
elements decoratius o superflus, ni perspectives innecessàries
que no permeten fer mesures o comprovacions de dades en el gràfic
publicat.
3.- Com a conseqüència de la dessecació
del Mar Aral, l'aigua s'ha salinitzat. Les espècies naturals
de peixos han desaparegut i amb elles, la indústria pesquera.
A la vegada, les aigües subterrànies van resultar
contaminades de pesticides i fertilitzants.
A les zones pròximes a l'Aral han augmentat els casos
de càncer, d'hepatitis i d'infeccions intestinals fins
a set vegades més que abans de 1960. Per altra banda,
poblacions senceres d'uzbeks i kazaks dedicades a la pesca van
haver d'emigrar perquè van quedar a uns 60 km de la costa.
El clima també s'ha modificat; així, s'ha perdut
l'efecte amortidor del mar i ara les oscil·lacions tèrmiques
són més grans, els hiverns més rigorosos
i els estius més càlids.
4.-
- 1.- Subministrar a 14 poblacions de les regions de Aralsk
i Kazalinsk amb aigua potable desasalant l'aigua mineral subterrània
- 90.000 US dollars.
- 2.- Instal·lació de habitacions de calderes
petites a les escoles i a les guarderies a les regions d'Aralsk
i Kazalinsk- 36.000 US dollars.
- 3.- Reconstrucció de el sistema d'aigua del delta
de Syrdarya - 1 000 000 US dollars.
- 4.- Construcció del pont a Aklak i la reconstrucció
dels canals "Tastak", "Koksh", "Sagimbai"
- 1.500.000 US dollars.
- 5.- Organització de les rehabilitació del centres
per nens invàlids a Kazalinsk - 600.000 US dollars.
- 6.- Subministrar amb equip mèdic les "cases de
maternitat" a l'Aralsk i Kazalinsk - 1.200.000 US dollars.
- 7.- Subministrar amb l'equip mèdic 10 llocs d'assistència
mèdica a les regions d'Aralsk i Kazalinsk - 800.000 US
dollars.
- 8.- Construcció d'un centre per les al·lèrgies
- 1.140.000 US dollars.
08.02.02.- Exercicis de les PAU
Exercici
46.1.- Entre el sud d'Anglaterra i el nord de França
ens trobem amb una depressió de 966 mb que produeix un
descens de les temperatures i vents provinents del nord-oest
a tota la Península Ibèrica. També podríem
dir que un front fred ha afectat a Catalunya i part del nord
de la Comunitat Valenciana.
Correcció:
- Els vents a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica
són de component oest.
- Cal anar en compte amb associar directament els descensos de
temperatures amb les depressions, doncs no sempre és així;
per exemple, les depressions que originen tempestes tropicals
i huracans, l'aire és força càlid!
Exercici
46.2.- La previsió són fortes ràfegues
de vent que afectarà a unes 12 comunitats de la Península
Ibèrica i això, és cert, ja que la poca
distància entre les isòbares implica que els vents
siguin forts; la direcció es nord-oest.
Correcció: és correcte
tot el que fa referència als forts vents. No és
correcte les fortes precipitacions a Galícia; segons el
mapa, el front fred està a la Mediterrània.
Exercici
46.3.- a) Quins factors causen
les precipitacions abundoses que provoquen inundacions i riuades
a l'àrea mediterrània, generalment a la tardor?
Anomeneu-los.
El relleu, muntanyós fa que el vapor que vé del
litoral xoqui amb les muntanyes, pugi i es condensi.
Vents de llevant. El Mar Mediterrani, càlid a la tardor.
b) Quines són les condicions
meteorològiques que se solen donar en un període
llarg de sequera a Catalunya? Quines mesures preventives es poden
adoptar per minimitzar la manca d'aigua?
Les sequeres són produïdes normalment per les altes
pressions, els anticiclons. Quan aquests estan molt propers a
Catalunya o a sobre impedeixen l'aproximació de depressions
i, per tant, baixes temperatures. Si aquesta situació
dura un temps considerable això produeix que hi hagin
poques precipitacions i, per tant, sequeres.
Com que les sequeres de moment no es poden evitar, algunes mesures
preventives serien:
Encarir el cost de l'aigua per economitzar més.
Mesures d'estalvi específiques per aconseguir un ús
racional de l'aigua en els diversos sectors.
Millorar les infrastructures, la construcció d'embassaments.
Correcció: "baixes temperatures"?
-ja s'ha fet el comentari corresponent a l'exercici 46.1-
Exercici
54.1.- a) S'assoleix un màxim de 68 mg/m3 durant el mes de juliol i uns
mínims de 2 mg/m3
durant el mes de gener.
Aquest fet es degut a que, les fortes radiacions que hi ha durant
els mesos d'estiu provoquen les reaccions fotoquímiques,
formant-se així l'ozó. Mentre que durant els mesos
d'hivern els nivells de ozó disminueixen perquè
les radiacions solars són menys intenses.
b) S'assoleixen uns màxims de 125 mg/m3 al voltant de les 12 hores i uns
mínims de 6 mg/m3
al voltant de les 4.
Com ja he dit anteriorment, aquest fet es degut a les radiacions
solars. A les 12 del migdia el Sol està a sobre formant
un angle recte amb la Terra i la radiació és
màxima, mentre que a les 4 de la matinada és mínima.
Correcció: a les 12 hores -hora
solar- el Sol està en el punt més alt del seu recorregut
i és en aquest punt quan els raigs solars s'apropen més
a la línia imaginària perpendicular a la superfície
terrestre en les nostres latituds.
Exercici
54.2.- Les dues zones són l'estratosfera i
la troposfera. L'ozó estratosfèric el podríem
anomenar "l'ozó natural" ja que és fruit
de les radiacions ultraviolades que converteixen O2
en O3. I l'ozó troposfèric
és fruit de la contaminació produïda per l'home.
Comentari: potser caldria especificar
que l'origen de l'ozó troposfèric és com
a contaminant secundari.
Exercici
57.1.- Sinera de Munt i Sinera
de Mar són dues poblacions properes que tenen diferències
significatives en el seu microclima a causa de la topografia
de la regió, que produeix molts més dies ennuvolats
a la primera població. Des de sempre, els habitants de
Sinera de Mar estan molt cofois amb els seus dies assolellats.
Un treball de recerca vol demostrar que Sinera de Munt és
més sana, ja que hi ha menys problemes respiratoris per
a la població. La taula següent mostra els resultats
de les anàlisis atmosfèriques que s'han fet a les
dues poblacions, i el mapa d'isolínies mostra l'estudi
de la radiació solar a la regió. Quina conclusió
tindrà el treball que s'ha fet? Com podríeu explicar
les diferències entre la composició atmosfèrica
de l'ozó a les dues poblacions?
El treball ens mostra l'alta concentració d'ozó
a Sinera de Mar i per tant, els problemes que poden tenir la
gent d'aquesta població i s'exposen durant temps prolongat.
Les diferències entre la composició atmosfèrica
de l'ozó a les dues poblacions es degut a l'alta radiació
que pateix Sinera de Mar. Aquestes radiacions crean unes reaccions
fotoquímiques que produeixen l'ozó.
Comentari: caldria dir que les radiacions
provoquen la formació d'ozó a partir dels NOx i O2 atmosfèrics,
per això, els valors de NO2 de Sinera de Mar són
més baixos que els de Sinera de Munt mentre que els de
la resta de contaminants són més alts!
01.02.2002.- Exercicis de l'apartat 3.2.- Aigües
oceàniques
1.1.1.- Els valors mitjans de temperatura i salinitat de les
capes d'aigua de l'Antàrtic en la zona del front polar
és de 33,8 a 34,50/00
de salinitat i la temperatura de 3ºC
(no -1ºC) per a les aigües superficials
(aas). Per sota, hi ha l'aigua antàrtica intermèdia
(aai), aquí la lectura no dona dades aproximades però
cal suposar que la temperatura ha de ser entre 1 i 3ºC i
una salinitat de 34,50/00. A continuació, hi ha l'aigua circumpolar
profunda superior (acps) amb valors de temperatura lleugerament
superiors als 0ºC i salinitats de 34,50/00. L'aigua
circumpolar profunda inferior (acpi) té temperatures similars
a l'anterior i salinitats de 34,70/00. L'aigua
antàrtica de fons (aaf) té una temperatura de -1,8ºC
i una salinitat de 34,60/00.
1.1.2.- La salinitat es mesura en
grams de sal / 1000 grams d'aigua. I el símbol de la salinitat
és 0/00.
1.1.3.- La densitat de les aigües dels fons abissals antàrtics
a -1,8ºC i amb una salinitat de 34,60/00 és de 1,027.
La densitat de les aigües superficials a una temperatura
de 3ºC (no 5ºC) i una
salinitat de 33,8 a 34,50/00 és de 1,026 - 1,027.
1.1.4.-El tret principal de l'Oceà Antàrtic que
el diferencia dels altres oceans es que circumda el planeta (i les aigües dels oceans amb els que està
en contacte s'enfonsen per sota de les de l'Oceà Antàrtic).
1.2.- Oceà Antàrtic: 34 / Oceà Pacífic:
33-37 / Mar Mediterrani: 36-39 / Mar Mort: >
200 / Mar Roig: > 40 / Mar Negre:
30 (no 32) / Mar de Bering: 32 (no 30)
20.01.2002.- Exercici
61.1 de les PAU
Exercici 61.2.-
1) O2 ----------> O + O
Formació de l'ozó estratosfèric: l'O2 es dissocia per la radiació solar
ultarviolada, convertint-se en dos àtoms de O.
2) O + O2 ----------> O3
Els àtoms de l'O produïdes en la reacció anterior
reaccionen amb una molècula de O2 formant l'ozó.
3) Cl + O3 ----------> ClO + O2
Destrucció de la capa d'ozó: ruptura d'una molècula
de O3 per un àtom de Cl (provinent
dels CFC's) -CFC-
produint-se la formació de ClO i O2.
4) ClO + O ----------> Cl + O2
El ClO reacciona amb un àtom de O i allibera una molècula
d'O2 i Cl.
Comentari: ha de quedar clar que les
reaccions 1 i 2 corresponen al procés de formació
de l'ozó estratosfèric, i les equacions de les
reaccions 3 i 4, al procés de destrucció d'aquest
ozó; en conseqüència, les dues darreres també
corresponen a la formació del "forat d'ozó"
de l'Antàrtida.
Exercici 62.1.-
La Veu del Matí
Perdem la terra!
Redacció
[...] L'estudi ha consistit a comparar les dades climàtiques
dels últims anys amb les del segle passat per poder establir
quina ha estat la variació del grau d'aridesa del nostre
clima. El resultat del treball es pot veure en els
diagrames climàtics. Només
a primer cop d'ull, ja es pot veure que el període amb
dèficit d'aigua ha augmentat a l'actualitat respecte del segle passat.
Els científics consideren que la precipitació no
ha variat de forma significativa, però la temperatura
ho ha fet en 1,7 ºC, la qual cosa es considera un canvi
important. Aquest fet comportarà l'augment d'aridesa,
el qual farà augmentar, a la vegada, la capacitat erosiva
de l'aigua de pluja, la qual cosa provocarà un tipus d'erosió
concentrada
laminar o difusa a tots els vessants de les nostres valls. Així,
si aquest tipus d'erosió augmenta, ho faran també
les zones de xaragalls. Aquest procés serà un risc
important per als conreus i els diferents ecosistemes.
L'augment de temperatura es considera una conseqüència
de l'escalfament global del planeta, fruit de l'augment de gasos a l'atmosfera
i també de l'augment d'ozó a
la troposfera. Les conclusions són
del tot pessimistes: el paisatge pot canviar, perdem la terra,
perdem la vida!
Exercici 62.2.-
Segle passat - precipitacions = 440 mm, temperatura
mitjana = 12,91 ºC, índex d'aridesa = 2,93 >>
zona semiàrida.
Actualitat - precipitacions = 420 mm, temperatura mitjana
= 14,58 ºC, índex d'aridesa = 3,47 >> zona
àrida.
Com es pot observar
les temperatures han augmentat des del segle passat i les precipitacions
han disminuit augmentant així l'índex d'aridesa.
14.01.2002.- Climograma de Barcelona (exercici
10.3 / apartat 2.5.- Humitat, núvols
i precipitacions)
Correcció:
- En el climograma manquen els mesos
i les dades complementàries B, C i D (el valor A no es
pot determinar a partir de les informacions de la lectura de
l'exercici 10.3).
- El valor màxim de les precipitacions
en el teu gràfic és massa alt; fixa't en la taula
de dades: és 90,8.
- També hi ha una errada en els
extrems de les línies que representen les precipitacions
i les temperatures: haurien de ser coincidents els valors dels
extrems. Mira-ho en la figura següent, que precisament és
un doble climograma d'una de les proves de les PAU de l'any 2001 que presenta la mateixa
errada en la línia de les precipitacions (fletxes vermelles)
i en canvi, les línies de les temperatures estan ben dibuixades
(fletxes blaves):
2.12.2001.- Exercici
2 de les PAU
2.1.- Quin ha estat el creixement en
valors absoluts (en ppm) de CO2 a l'atmosfera des del 1750 fins a l'actualitat?
Segons la pitjor de les prediccions, quin serà el percentatge
de creixement de CO2 a l'atmosfera des del període actual
fins a l'any 2075?
El creixement ha estat d'uns 80 ppm de CO2
des del 1750. Segons les pitjors prediccions el percentatge de
creixement serà del 200% perquè es duplica.
2.2.- Què és l'efecte
hivernacle? Quins són els gasos hivernacle? Citeu alguns
dels efectes catastròfics a què es refereix la
notícia.
La Terra té una capa formada principalment per un excés
de CO2, metà i vapor d'aigua, CFC's,
N2O, ozó troposfèric que
deixa passar la llum però no deixa marxar la calor. I
això produeix que augmenti la tempratura mitjana de la
Terra.
Alguns dels efectes catastròfics són: al augmentar
la temperatura els icebergs es desfan i, per tant, augmenta el
nivell de l'aigua; al llarg dels anys podria arribar a fer desaparèixer
ciutats costaneres com Barcelona.
Les quantitats, per altra banda molt baixes,
de CO2,
H2O,
CH4
i N2O
que hi ha a la trofosfera provoquen que la temperatura mitjana
del planeta sigui d'uns 15ºC. Aquest és l'efecte
hivernacle natural. Una variació de la composició
de l'atmosfera que comporti l'augment d'aquests gasos comportarà
un augment de l'efecte hivernacle i per tant, un augment de la
temperatura mitjana planetària que provocarà la
fusió d'una bona part dels gels àrtics i antàrtics
amb el corresponent augment dels nivells del mar i oceans, i
un atemperament general dels climes amb desplaçaments
de les zones àrides i desèrtiques i de les zones
humides. Tots aquests canvis, a més a més de la
pèrdua de nombrosos assentaments humans dels litorals
afectaran a la distribució dels conrreus i la ramaderia
a nivell global. Per altra banda, poden comportar un augment
de les malalties infeccioses d'origen tropical.
26.11.2001.- Exercici
12 de les PAU
12.- A finals del mes d'octubre i a
començaments de novembre de l'any 1998, l'huracà
Mitch va causar milers de morts a Amèrica Central i al
Carib, i danys tan importants que els països afectats trigaran
anys a refer-se. Malauradament, aquest és un fenomen que
es produeix molt sovint en determinades zones de la Terra, encara
que, per sort, no sempre té conseqüències
tan tràgiques. El mapa adjunt indica la distribució
anual aproximada d'huracans sobre la Terra. El número
encerclat representa el nombre d'huracans formats en aquella
zona que segueixen la trajectòria indicada per la fletxa.
12.1.- A partir de la informació
que ens dóna el mapa, responeu:
Què és un huracà?
Perturbació ciclònica violenta de baixa pressió,
que s'estén a molts km amb velocitats de vent superiors
a 150 km/h. En el Pacífic normalment se'l denomina tifó
i en l'Índic, cicló.
Com es forma?
S'origina sobre els oceans equatorials quant el Sol escalfen
masses d'aire plenes d'humitat. Aquestes masses s'eleven al escalfar-se
i per un desequilibri del vents alisis
(que són els que els envolten) s'inicia un moviment ciclònic
que s'abalança desde les parts laterals per omplir el
espai que queda lliure, produint-se unes depressions molt fortes
que produeixen tempestes amb molins d'aire que se'n van de la
ZCIT (en sentit contrari al de rotació).
Atenció: són vents alisis
(amb "a") Els huracans són tempestes tropicals
que es "reactiven" (augmenten la
velocitat dels vents i adquireixen una trajectòria fora
de la ZCIT) com a conseqüència d'un desequilibri
entre els vents alisis d'ambdos hemisferis.
Per quina raó els huracans
només es produeixen a les zones intertropicals?
Perquè és on hi ha les masses d'humitat més
importants.
I els corrents d'aire ascendents que provoquen
els núvols de desenvolupament vertical (tipus cúmolonimbus)
més grans del planeta. També, perquè la
zona ZCIT és atmosfèricament depressiva i sempre
hi conflueixen els vents alisis.
12.2.- Quins són els efectes
que produeixen els huracans quan passen pels continents?
Destrosses tan naturals, com materials...
A més a més dels danys provocats
pels forts vents, les pluges torrencials provoquen el desbordament
dels cursos fluvials i dels torrents, l'erosió dels sòls
i també, hi ha colades de fangs i esllavissaments de vessants
de muntanyes. El fort onatge que acompanya als huracans en el
mar provoca greus danys als ports i a les localitats dels litorals.
12.11.2001.- Exercici
3 de les PAU
3.1.- A partir de la informació
que dóna el mapa, indiqueu quines són les comarques
o bé les zones de Catalunya que tenen un potencial eòlic
més gran? Quins són els principals condicionants
quan es projecta la installació d'un parc eòlic?
Una de les zones amb més potencial eòlic és
la part nord de l'Alt Empordà, seguit de la zona est del
Baix Empordà, la part sud del Montsià i part de
Terra Alta. També el Baix Ebre (la
zona més oriental).
En la determinació de la ubicació, dimensió
i forma d'un parc eòlic influeixen molts factors, tals
com:
- Velocitat del vent (superior a 6 m/s), variacions (diürnes,
estacionals, en alçada), ràfegues i calmes.
- Distribució de direccions.
- Variació de la densitat de l'aire.
- Ombres entre màquines (entre els
diferents aerogeneradors).
- Condicions especials (huracans, sorra, sal).
- Accessibilitat de l'emplaçament.
- Tecnologia disponible.
- Inversió prevista, etc.
L'estudi de viabilitat d'un parc eòlic no es pot reduir
únicament a qüestions econòmiques i d'enginyeria;
la seva implantació implica sovint aspectes culturals,
socials, paisatgístics o de percepció de l'entorn,
així com consideracions sobre els ecosistemes en els quals
es planteja situar-los.
3.2.- La installació d'un parc
eòlic en una zona té avantatges i inconvenients.
Esmenteu-los.
Avantatges:
Aprofitament d'un recurs energètic autòcton.
Perfeccionament d'una tecnologia que aprofita una font energètica
renovable.
No provoca agressions al medi tals com: emissió de substàncies
tòxiques, producció de residus sòlids, pluja
àcida, utilització de recursos o emissió
de gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO2).
Baix impacte ambiental.
Inconvenients:
Subministrament discontinu d'energia, sotmès al règim
de vents.
Alteracions al medi físic, degudes a l'ocupació
del territori i a l'erosió del terreny ocasionat pel moviment
de terres necessari tant pels accessos com per a la formació
de les torres.
Alteracions al medi (flora i fauna). Respecte a la flora, s'ha
d'establir la recuperació de les àrees amb vegetació
afectada. Pel que fa a la fauna, la mortalitat d'ocells (per
col·lisió o electrocució). Els
parcs eòlics constitueixen un perill potencial pels ocells
migratoris.
Repercussió visual i acústica dels aerogeneradors.
Repercussió "cultural".
Un aclariment a tall d'exemple: fa poc més d'un
any hi havia una campanya per evitar en les serres de Cavalls
i Pàndols la implantació massiva i indiscriminada
de centrals eòliques -amb aerogeneradors de més
de 70 m d'alçada- que comportaria la destrucció
d'aquests espais de gran interès natural i cultural; a
banda dels seus valors naturals, són també llocs
històrics on es va desenvolupar la batalla de l'Ebre.
I si despareixen o es malmeten aquests espais històrics,
ja no podrem explicar in situ la batalla de l'Ebre. I sense la
batalla de l'Ebre no es pot entendre una part molt important
de la història contemporània de Catalunya, d'Espanya
i del món.
Inici pàgina
Tornar a la pàgina
principal
Podeu contactar amb nosaltres a: editor@cienciesnaturals.com
© 2001-02 Xavier
Varela
|