Els recursos hídrics d'una zona
(resum de l’apartat 1.3)
1) Els recursos hídrics d'una comarca o d'un territori són els rius, els rierols, els torrents, les rieres, els estanys i les aigües subterrànies que hi ha en aquesta zona. Una conca hidrogràfica és un territori en el que totes les seves aigües de precipitació arriben al mar canalitzades per un únic riu. Al nostre país no hi ha gaires rius perquè les muntanyes són relativament properes al mar i perquè no tenim un clima plujós propi que mantingui grans rius.
L'Ebre [conca hidrogràfica (1)] és el principal riu del nostre país amb un cabal més o menys regular, que porta aigües provinents d'indrets rics en pluja (Pirineu i País Basc). Alguns rius pirinencs catalans com el Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, i que són afluents de l'Ebre, també tenen cabals prou regulars tot l’any.
2) Els rius típics de tota la conca mediterrània de casa nostra no són com els anteriors; són rius capaços d'eixugar-se del tot o quasi a l'estiu, però de revenir furiosament a la tardor. Són nombroses les destrosses de tardor que han fet rius com el Llobregat, o el Besòs, o el Túria (al País Valencià), o el Ter, o l'Onyar; destrosses afavorides, tanmateix, per una mala gestió pública que ha permès de construir en indrets sempre envaïts per les aigües desfermades.
3) Independentment de la seva regularitat, tots els rius erosionen llurs capçaleres muntanyenques (2) (curs alt) o conques de recepció, traginen materials (curs mig) fins al tram final (curs baix) i al mar on els dipositen (conques de sedimentació). Quan els corrents marins ho permeten, els sediments s’acumulen en la desembocadura formant un delta. El curs d'un riu és la suma d'accidents geològics preexistents i favorables com les falles, els plegaments dels materials sedimentaris, i de passos que el mateix riu ha sabut obrir-se fent una tasca excavadora lenta però continuada (valls fluvials, congostos, ...)
4) Segons l’informe de l’any 2007 [1.83 MB] del ‘Projecterius’ el 46% dels rius catalans presenten “primers símptomes de malaltia”, (contaminació per nitrats, nitrits, alteració del bosc de ribera, alteració de la biocenosi, ...) la majoria dels quals es troben a les conques del Llobregat i del Besòs. El 26% es troben en “bon estat de salut” (principalment a la conca del Ter) i el 21% estan “malalts”, aquests darrers localitzats a les conques del Llobregat i del Besòs. Quant al nombre de rius “greus o molt greus”, només són un 3% i un 4% respectivament. Analitzant estacionalment les dades es pot observar que tant l’índex de qualitat de l’aigua com l’índex de qualitat del bosc de ribera les dades han estat similars. Això ha estat degut a la poca variabilitat metereològica que va tenir lloc durant l’any 2007. Si fem l’anàlisi per conques, ens trobem que a la conca del Llobregat, del Besòs i del Segre la majoria dels rius presenten “primers símptomes de malaltia” mentre que a la conca del Ter, la majoria del rius inspeccionats es troben en “bon estat de salut”.
5) Finalment, i pel que fa a la qualitat del bosc de ribera, el 55% dels rius inspeccionats presenten un bosc de ribera amb “alteracions importants” els quals es troben principalment a la conca del Llobregat. El 33% dels boscos de ribera analitzats es troben en “bon estat de salut”, concentrats principalment a la conca del Besòs i del Segre i, només un 12% dels rius inspeccionats presenten un “bosc de ribera molt degradat”, principalment a les conques del Llobregat i Besòs.
Aclariments:
- Les paraules en cursiva corresponen a enllaços externs (Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia, ...) o interns (esquemes, fotos, gràfics, ...)
- (1) Font: Viquipèdia
- (2) Les fotos d'aquesta pàgina són de l'editor i estan allotjades a Flickr
Retornar a la pàgina inicial del CFGM de Conducció d'activitats fisicoesportives al medi natural
