logo 1108

una imatge

NeuronaDibuixos de cèl·lules

El desenvolupament de la Microscòpia, dels microscopis òptics fins a la microscopia electrònica, ha anat sempre acompanyat de la micrografia i del dibuix científic d'ultraestructures. El professor Radivoj V. Krstic, de la Université de Lausanne (Institut de Biologia Cellulaire et de Morphologie), amb els seus atles de citologia i histologia, des dels anys 70 del segle passat ha esdevingut tot un 'clàssic' del dibuix científic de cèl·lules i teixits humans i animals. Els seus dibuixos (imatge adjunta), clars, precisos i minuciosos, continuen essent avui, malgrat el desplegament de la infografia, els models de cèl·lules per als editors i grafistes de llibres de text de biologia i ciències, i per als estudiants i els professors de biologia i medicina. En aquest sentit, alguns dels dibuixos de cèl·lules que podem trobar en aquest web (limfòcit, mastòcit, monòcit,...) han estat copiats amb el ratolí de làmines del doctor R. V. Krstic; des d'aquí doncs, el nostre reconeixement i agraïment per les seves obres.
Malgrat les tècniques actuals de fotografia, infografia i micrografia, el dibuix científic encara té un valor didàctic molt important en l'ensenyament de les ciències perquè permet anomenar, expressar, ressaltar i simplificar detalls i estructures complexes; per això, l'activitat complementària de Dibuixos digitals de cèl·lules a Primer d'eso. Vegeu en el bloc alguns dibuixos d'enguany i en aquesta pàgina del web els treballs de cursos anteriors.

Novetats curs 2009-2010

Del curs 2008-2009

[+ més]

Del curs 2007-2008

[+ més]

Un text

Hi ha una nostàlgia de l'autoritat que em sembla tan vaga com la nostàlgia del paradís. És més convincent al constatar el malestar que al precisar la proposta. A quina autoritat -a quin paradís- es vol tornar o, el que és més interessant, cap a quina autoritat es vol anar? La societat es troba íntimament dividida entre la glorificació de la llibertat i l'avidesa d'ordre. Va d'un extrem a un altre, com les aus migratòries van d'una latitud a una altra. Cap institució es lliura d'aquest vaivé. [...] El debat sobre l’autoritat acostuma desenfocar-se perquè no se sol reconèixer que el veritable significat d’autoritat es relaciona amb el mèrit, i al que estem assistint és a una cultura que menysprea el mèrit per considerar-lo un tret d’elitisme o de puritanisme o d’antidemocràcia. [...] Una de les més maldestres decisions educatives que ha pres la nostra cultura és considerar que l'etapa educativa no era compatible amb les responsabilitats. Hem determinat que l'adolescència és l'etapa de la irresponsabilitat. Per què se'ns ha ocorregut una idea tan ximple? Perquè molts pares han pensat que tenir responsabilitats impediria als seus fills gaudir de la joventut, o que les responsabilitats limitaven la llibertat de l'adolescent. Col·laboren a la difusió de la irresponsabilitat altres raons arrelades en les pròpies biografies dels pares. Molts volen evitar als seus fills les penúries que ells van passar, i aquest desig els duu a protegir-los excessivament.
José Antonio Marina (La recuperación de la autoridad. Critica de la educación permisiva y de la educación autoriataria. Versatil Ediciones, 2009)

[+ més]

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | Bloc | Flickr | ©2009-2010 cienciesnaturals.com