logo 1108

una imatge

Muntanya de MontserratLa muntanya de Montserrat

Massís muntanyós de la Serralada Prelitoral Catalana que s'alça a la dreta del riu Llobregat, al límit de les comarques del Bages, l'Anoia i del Baix Llobregat. Forma part dels municipis de Monistrol de Montserrat, de Collbató, del Bruc i de Marganell. Té uns 10 km de longitud i 5 d'amplada. El vessant septentrional és format per un seguit d'agulles i grans parets, algunes d'uns 300 m d'altura, solcades per dretes canals. A migdia, els torrents són més llargs i la muntanya perd alçada mitjançant algunes graonades. El coll de Migdia, entre els cims de Sant Jeroni (1.236 m alt) i els Ecos (1.212 m), divideix la muntanya en dos sectors: el de llevant, amb les regions de Sant Jeroni, de Santa Magdalena i de Sant Salvador, i la ponent, amb les regions d'Ecos, dels Frares encantats i d'Agulles.
[Enllaços externs amb l'Enciclopèdia Catalana: Serralada Prelitoral Catalana - geologia - vegetació - l'explotació i l'aprofitament de la muntanya - restes prehistòriques] [Article d'Albert Martínez a la Revista Muntanya 864 del Centre Excursionista de Catalunya: Aproximació a la geologia de Montserrat (420 KB)] Aclariment: totes les imatges d'aquesta secció són de l'editor i estan ubicades al portal Flickr.com

Novetats curs 2009-2010

Del curs 2008-2009

[+ més]

Del curs 2007-2008

[+ més]

Un text

El professorat que ha treballat amb alumnes de nivells socioculturals baixos, desmotivats o amb dificultats per a l’aprenentatge, sap que els suspensos no són un incentiu per estudiar més. I, molt sovint, succeeix que el propi entorn social s’encarrega de restar valor als resultats acadèmics. Per a la majoria de la població estudiantil, aprovar o arribar estudiar a la universitat no es percep com alguna cosa important, ni per guanyar-se la vida, ni per a ser feliç. És possible que, si per treure’s el carnet de conduir fos necessari tenir el graduat escolar, canviaria una mica la situació. Però, en el context actual, als joves els és difícil reconèixer el possible benefici a llarg termini d’un aprovat.
A més, com que el fracàs és molt alt, en els grups-classe es creen contravalors, de manera que moltes vegades el fet d’aprovar està mal vist entre els adolescents. No calen exàmens ni avaluacions ‘objetives’ perquè els alumnes percebin si són capaços de resoldre adequadament les tasques que se’ls hi proposa, i quan comproven que no, la reacció seva més habitual no és el fet d’esforçar-se més, sino desprestigiar al que aprèn i crear problemes a l’aula.
Neus Sanmartí (2002) ¿Para qué sirve evaluar? Organización y gestión educativa, XLIV, 17-19.

[+ més]

Free counter and web stats

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | Flickr | ©2009 cienciesnaturals.com