Fotografies de la caminada de l'alumnat d'eso (17.10.2005)

 

 

Caminada de l'alumnat d'eso des de la Riera de Pineda fins a Hortsavinyà (18.04.2005)
IES Bisbe Sivilla - curs 2005 - 2006
Taller dels alumnes de primer curs d'eso a Hortsavinyà (Montnegre)
reportatge fotogràfic de l'activitat feta el dia 21 de novembre de 2005
 
 
Aquesta activitat va ser organitzada per Montnegre Guiatges d'Hortsavinyà (tel. 973443001)
 
Aclariment: totes les fotografies d'aquesta pàgina es poden copiar; primer feu clic en les "miniatures" per veure-les millor, i si voleu passar-les a paper fotogràfic, copieu-les dels enllaços assenyalats com a [màx. resol.] -també, podeu veure totes les fotos a l'arxiu següent: images13-
 
 
L'arboç o cirerer d'arboç (Arbutus unedo) és un arbust perennifoli de fulles planes i amples. Els fruits, les cireres d'arboç, són comestibles però de gust insípid i triguen tot un any a madurar; per això, a finals d'octubre i durant el novembre, podem veure en un mateix arbret les flors i els fruits madurs (foto de Joan Miquel Labrador - 2005)
 

 
 
L'atzavara o pita (Agave americana) és una planta que va ser introduïda a Europa al principi del segle XVI i que a casa nostra s'ha naturalitzat a les zones costaneres. És originària dels deserts d'Arizona i Mèxic, on hi ha més de tres-centes espècies. A Mèxic se'n destil·la un licor, el "pulque", que és la beguda nacional.
 
[màx. resol.] ............................ [màx. resol.] ............................ [màx. resol.]
 
[màx. resol.] ............................ [màx. resol.] ............................ [màx. resol.]
 
Treball de camp: reconeixement dels arbres i els arbustos principals dels boscos del Montnegre
 
[màx. resol.] ............................ [màx. resol.] ...............................................
 
 
Alzines, cirerers d'arboç i sureres predominen al vessant de sollell del Montnegre; a l'obaga, a més, hi trobem castanyers i alguns avellaners.
 
 
El castanyer (Castanea sativa) és un arbre d'escorça llisa, grisenca i de fulles grans, simples, lanceolades i amb una vora de limbe serrada. És originari d'Àsia, del Pròxim Orient, i els grecs i els romans el van estendre perquè feien de les castanyes farina panificable. Avui, a Catalunya, trobem castanyedes a les Alberes, les Guilleries, el Montseny i les muntanyes de Prades.
 
................................................................................................ [màx. resol.]
 
[màx. resol.] ............................ [màx. resol.] ............................ [màx. resol.]
 
 
El sotabosc dels voltants d'Hortsavinyà és ric en molses i falgueres (polipodis i falcies negres). Els polipodis es trobaven carregats de sorus, els òrgans formadors d'espores. I per damunt dels nostres caps els arboços plens de cireres!
 
 
El llentiscle o mata (Pistacia lentiscus) té l'aspecte d'un arbust baix però pot arribar ser com un arbre petit. La fulla és composta i el trobem a les màquies i als boscos de la terra baixa catalana. És el símbol de la ciutat de Mataró.
 
Els plàtans són arbres de jardí molt emprats pel seu creixement ràpid, per la bellesa de les fulles i perquè toleren bé les podes. Sovinteja a les vores de rius i rieres de tot el país, principalment als de les comarques humides.
 
 
El ginestó (Osyris alba) és una mata de tiges llargues i primes, rectes amb poques fulles, petites i lanceolades i fruits vermellosos.
 
Les lletereses són herbes i arbustos que posseeixen un làtex blanc amb aspecte de llet. Les que viuen en ambients forestals, com Euphorbia amygdaloides, són plantes que solen fer més de mig metre d'alçada.
 
[màx. resol.] ......... ............................................................................
 
Els eucaliptus són arbres originaris d'Austràlia, que es cultiven com a plantes ornamentals i com a arbres fustaners. Tenen un curiós dimorfisme foliar: els individus adults tenen fulles falcades (amb forma de falç) que pengen i de joves, fan unes fulles oblongues i oposades.


inici pàgina


copyleft 2005 Xavier Varela