logo 1108

una imatge

Iris germanicaIris germanica (detall de la flor)

El lliri comú (Iris germanica) és una planta d'uns 40 a 80 cm que té les flors peculiars d'un color blau violaci. És molt molt freqüent en els jardins i les cases, però també la trobem naturalitzada arreu del país, en zones rocoses i assolellades de baixa i mitja muntanya, però el seu origen es desconegut. És una planta de la família de liliïflores, amb unes 1.500 espècies de plantes herbàcies rizomatoses o bulboses, i amb fulles allargades, amb flors hermafrodites i de periant corol·liforme, i amb fruits capsulars. [Imatge de la flor sencera]
[Enllaços externs: Enciclopèdia Catalana - Wikipedia - Flickr 1 - Flickr 2]

Novetats curs 2008-2009

Resum de novetats curs 2007-2008

[+ més]

Un text

Lemke (1997) [1] diu que 'aprendre a parlar (i escriure) ciència és com aprendre a parlar una altra llengua'. El llenguatge de la ciència té sentit en el marc de la cultura científica i no es caracteritza només pels seus termes específics, sinó també per l’estructura dels gèneres utilitzats. Per això, un text que descriu científicament un fet és molt diferent del d’una novel·la o d’una poesia que parla del mateix fet, perquè no pretén el mateix. Aprendre a mirar un fenomen per arribar explicar-lo científicament implica descriure’l amb regles de joc pròpies del llenguatge científic. La mirada i la parla s’interrelacionen tan fortament que, aprenent a mirar d’una determinada manera, aprenem a parlar. I viceversa, aprenent a parlar amb les paraules i els estils propis de les ciències, aprenem a mirar.
A les classes de ciències, els alumnes (i els professors) escriuen, parlen, intercanvien punts de vista, revisen els seus textos, llegeixen ... , i a través d’aquesta activitat van generant coneixement científic escolar. És evident que a la classe de ciències els alumnes han d’aprendre els models científics i els termes especialitzats que formen part d’aquests models; però hi arriben a poc a poc, perquè comencen a parlar dels fenòmens amb les seves pròpies paraules, que van canviant a mesura que adquireixen més capacitat d’actuar, la qual requereix nous conceptes i nous models. Per això, podem dir que hi ha una ciència escolar relacionada i coherent amb la ciència experta, però que no és idèntica, en la qual hi ha espai per plantejar preguntes inèdites i respondre-les de manera creativa.
Mercè Izquierdo i Neus Sanmartí: Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència (aa.vv., Edicions 62, SA, 2003) - [1] Lemke, J.L.: Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. (Barcelona: Paidós, 1997)

[+ més]

link stats motigo

Creative Commons License

Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons

| PDF | pàgina d'inici | contacteu amb l'autor | Flickr | ©2009 cienciesnaturals.com